avui hem fet la presentació d'un cas clínic al respecte d'un individu amb mar(12). La veritat és que ha sortit força bé. i val a dir que la resta han sigut força interesants.
però si un dubte podria sorgir en aquestes presentacions, i amb el final de la nostra jo l'he explicitat, eren els límits de la citogenètica i la seva implicació en el consell genètic.
la variabilitat interindividual, l'elevat grau de desconeixement que encara patim, les limitacions de les tècniques encara existent, fa que quan s'hagi de fer un consell genètic encara es plantegen tants dubtes -i no oblidem que mai pot ésser dirigit- en el que caldria dir (si voleu més info demaneu-li a la Núria) que un s'adona de lo lluny (per sort o per desgràcia?) que, encara, de la frontera divina.
I tampoc hem d'oblidar que el consell genètic és a la vora, caldria plantejar-se si aconsegeuxi no ficar els peus a l'aigua des de la sorra, de l'eugenèsia -afirmar això en públic seria motiu de lapidació, no ens enganyem (això seria una mica de despotisme)-. I a més hi ha una altra dada, que espero -i suposo!- que en la realitat no s'oblida, però sempre es parla com a consell de fer el diagnòstic genètic pre-implantacional i/o pre-natal; però, i l'opció de l'adopció?
la relfexió seria -llàstima que avui sigui un escrit massa breu- però ens encaminem cada vegada més cap els futurs planificats que novel·les i pel·lícules de ciència ficció ens han mostrat?
platejeu-vos el fet que us diuen en un sessió de consell genètic que la vostra criatura té un 75% de presentar una síndrome amb alteracions greus? què faríeu? ó, una altra opció: us diuen que degut a la poca literatura al respecte no us poden dir quines serien les possibles afectacions perquè les opcions van des de la (gairebé) normalitat (què és la normalitat sinó un fet estadístic esbiaixat per les consideracions socials?) fins alteracions greus?
sort que la ciència avança... (però, i les nostres capacitats i habilitats socials?) i la pròpia societat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada