durant molts i molts anys em vai' dedicar a cercar, retallar i guardar -fins i tot penjar a les parets de l'habitació- fotografies que m'agradessin o, simplement, que fossin de dones maques. En el fons, quelcom que gairebé tothom ha fet; com tenir penar els pòsters dels seus ídols -majoritàriament musicals-, així com les de les seves pel·lícules...
doncs bé, durant molts anys anaren emmagatzemant-se i collint pols, al temps que ocupaven un espai necessari per quelcom més útil... fins avui. Aquest matí he decidit fer dissabte, d'una altra part de la meva vida, i acabo d'acomiadar-me de tot allò (ben bé de tot no, han quedat unes petites restes, que qui sap fins quan duraran...)
és com qui porta molt de temps vivint amb la seva vida en una maleta o dins de capses i decideix que toca endreçar-se... doncs això és més o menys el que porto molt i molt de temps tractant de fer; potser no sóc gaire amic de segons quins tipus de canvis...
i mentre ho feia, acompanyat per versions de Leonard Cohen i el meu caparró marxava submergint-se en una idea de relat nascuda en les converses de confessions i coneixença eterna, al acabar m'ha vingut al cap una cançó que crec que podria il·lustrar allò que feu nàixer aquella compilació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada