La buguenvíl·lea sempre ha sigut una flor que m'ha agradat especialment; i em transporta fins a certs records...
De fet, tot i que no gaudís gaire de l'assignatura de Botànica, i del meu poc olfacte, trobe que el món de les flors és intrigant i màgic.
Pensant en tot això m'ha vingut a la memòria una llegenda -n'hi ha tantes vincul·lades a flors!- islàmica. Conta que davant la porta del Paradís hi havia un àngel assegut plorant. Al·là -lloat sigui el seu nom- l'en havia fet fora perquè l`'àngel estimava una dona mortal, i només li atorgaria el perdó quan hagués plantat arreu del món la flor del miosotis (el "no-m'oblidis"). Quan l¡'àngel va explicar a la seva estimada aquella condició que li semblava impossible de complir, la dona l'encoratjà, dispossada a posar-se amb ell a la feina. El seu amor i sacrifici ca commoure el Senyor dels 99 noms, tant, que va concidir-li a ella la immortalitat i va permetre que tots dos entressin al jardí de l'Edèn.
mentre pensava en tot això m'ha viungut al cap que avui han concedir el premi Mies van der Rohe: concedit a l'estudi norueg Snoheta per l'òpera d'Oslo (i seu del ballet nacional de Noruega):
info aquí
imatges aquí
(info dels anteriors aquí)
i per què com deien els goliards:
Més àvid de voluptuositat que de salvació eterna,
mori l'ànima, sols em preocupa la carn.
Ahir em digueren que era la primera final de la segona edició de Fama ¡a bailar! -aquest any no l'he pogut seguir- i em va fer recordar això:
