El 19 d'octubre fou l'aniversari de la Raquel, i algunes de les seves amigues li regalaren dues entrades per anar a vore l'obra Els nens d'història (the history boys d'Allan Bennett) al renovat Teatre Goya. Ella decidí que volia que jo fos el seu partenaire. A més, per fer-ho més rodó, se li acudí que al acabar podíem anar a sopar i que fos una sorpresa per a mi el lloc.
És divertit troabr-se amb gent coneguda quan un surt de la rutina habitual; aquesta vegada fou l'Àngela -per cert, recorda els consells de salut que vai' donar-te, jo crec que fora molt adient que els apliquessis-.
L'obra fou interessant; ja farem un comentari a Semirea, al respecte. La veritat és que us la recomano; si més no, us farà pensar mentre gaudiu de dues hores i mitja d'una obra digne i amb bons diàlegs i algunes bones interpretacions.
Després d'allò, fèrem camí devers les rambles, al número 120, per sopar al restaurant Attic. Un gran sopar:
Amanida de formatge de cabra amb fruits vermells i pipes + Coca fina de verdures amb sardines, formatge de cabra, rúcula i germinats/Rissoto de verdures amb ceps + postre verd/postre vermell.
El sopar ens permeté xerrar de tot una mica -penseu en dos empalagosos sopant...- i tot i que hi ha qui té una capacitat de síntesi ingent, sempre surten temes per poder xerrar...
Resumint; fou una nit màgica amb la millor companyia posible.
El sopar ens permeté xerrar de tot una mica -penseu en dos empalagosos sopant...- i tot i que hi ha qui té una capacitat de síntesi ingent, sempre surten temes per poder xerrar...
Resumint; fou una nit màgica amb la millor companyia posible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada