dimarts, de novembre 18, 2008

no tinc paraules per definir el concert d'EPICA



el passat divendres vai tenir l'oportuitat de gaudir del concert d'EPICA a la sala nova de Salamandra en companyia de Luisito -mi bajista!!!- i uns colegues seus.

val a dir que els teloners (support band, que no "curtainer") Amberian Dawn feren un concert molt digne i interessant.

Dels EPICA poca cosa es pot dir... BRUTALS!!! Si en estudi sonen genials en directe, tot i la necessitat de samplers són absolutament fantàstics... vai' gaudir com feia molt de temps que no podia en un concert. Els heu de descobrir tota persona que encara no hagi sigut subjugada per ells!!!



Ariën van Weesenbeek, drums, impressionant, amb ell queda clar que mai es passaria fred a l'Infern; no és un motor, és el cor de la terra reconvertit en bateria de metal.
Yves Huts, bass, la sobrietat de qui sap que tot el pes recau en el seu treball fosc.
Ad Sluijter, guitars, un altre treballador nat que fa tot el conjunt pugui brillar, recordant com la múscia és matemàtica, la llengua universal.
Coen Janssen, synths and piano, màgia en els dits donant-li amplitud al conjunt de l'encanteri.
Mark Jansen, guitars, grunts & screams, el cervell de tot plegat, un geni que ens permet gaudir des de la foscor cap a la llum.
Simone Simons, la seva veu és la nostra llum com ella ho hagués set per Vermeer.

Són com un quadre de Rembrant il·luminant la foscor de l'existència amb el seu art.

Gràcies Luisito per, finalment!, haver aconseguit fer realitat quelcom que desitjava des de feia temps...