Com gairebé la majoria de la població occidentalitzada sap a aquestes hores Obama ha derrotat a McCain en la cursa per ésser el nou nomen la llista que els alumnes nord-americans han d'aprendre darrere de George W. Bush.
La gran alegria europea, reflectida en la davallada generalitzada de les borses?, caldrà veure si es converteix en fets i no sols paraules de propaganda... però que ningú oblidi que algunes de les molt cirticades opnions, no dites per ella, de la reina espanyola serien perfectament compartides per ell. En el seu gran país, aquell que alguns recorden sols per dir "tant de bo Canadà fos una illa!", l'esquerra fa molt i molt temps que és més extraviada que aquest costat del basal.
Calia un canvi? Sí, però de fet, Bush ja era un ànec coix; i si havia de guanyar un republicà, millor que ho fes el "maverick"; però guanyà el primer afroamericà -després de derrotar una dona-. Té una dura, molt dura tasca, enfront: a la global crisis, cal afegir-li dos conflictes armats amb pressència seva i molts fronts polítics internacionals que ara mateix els USA no saben tancar i que Rússia i la Xina aprofitaran; i aquesta última amb Índia i Brasil volen fer-se amb la última hegemonia econòmica que els resta per derrotar, després de fer-ho amb la perduda i vella Europa (algun dia algú pensarà quelcom últim per aquest petit continent?).
Obama ja és el polític amb més poder, a vore què farà, deixem si més no que formi equip...
P.S.: envejo de Raquel del Río la possibilitat d'haver viscut aquesta nit a NYC
P.S.II: m'agradarà saber que diuen els meus estimats Sarita i Nacho de l'obamització des de l'altra vessat americana (Colorado) [aquí i aquí]
cbs info: here
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada