dimarts, de novembre 11, 2008

dels records de les Festes Majors de la UAB

L'altre vesprada, sortint de la facultat duna classe del màster, vai' vore el cartell que ens recorda que la UAB fa 40 anyets... i això de fer anys aliens a vegades ens fa pensar sobre la fugacitat del temps; i com tot just dijous passat fou la Festa Major de la UAB, el cap comença a donar voltes...

Com bé ens diu El Sobrino del Diablo "cualquier tiempo pasado es... anterior"; ell també afirma que recordem agradablement i diem allò de "la música de la meva època era millor" ja que foren els temps en que "follàvem" més... això últim potser és més discutible segons la persona; però la primera asseveració no la pot negar ningú (els físics no contarien).

Qui fa un cert temps que havia trepitjat i viscut a la UAB (possem des del tombant de mil·leni) haurà dit més d'una vegada allò de "la Festa de la UAB de la meva època era molt millor". Potser té raó; i no ho dic sols pel fet que un servidor sigui un d'aquests... sinó perquè així ho sento... Ara, que també pot ésser una clara forma de síndrome de PeterPan no diagnosticada... Sigui o no veritat, el cert és que m'és ben igual, el que mai ens podran robar -si no fem cas de les pelis de ciència ficció- són els records...

aquella primera festa amb els companys de primer, quan fa "quatre dies" que ens hem conegut i de fet, poc sabem uns dels altres, a la gespeta davant del bar de Ciències -quantes hores ens esperàven al bar del Quiñonero!!!-. el BRUTAL -amb majúscules grans i color- segon any amb l anostra primera paradeta... i totes les que foren venint abans que la UAB decicís canviar el format...

potser és simplement que un tracta de crèixer, o de madurar, o simplement, de sobreviure en aquest món, absolutament de bojos que ens ha tocat heretar, i hi ha coses que no volem que se'ns escolin per les mans com qui tracta d'aferrar la mar amb la mà...

no és el que voldria escriure; però ara mateix sóc en una biblio i com tracti de redactar el que significa REALMENT per a mi la idea de la Festa Major de la UAB, els records esclataran en mi mitjançant un nus a la panxa, sequetat a la gola, tremolor humida d'ulls i no sé si fora bo... potser, millor, que deixi que la massa que ara és al forn pugui a poc a poc i quan pertoqui fer-ho públic...

Nyllu, quan ens llancem a la piscina i tractem de montar un nou CAN GIRONA???!!!

la festa de la Autònoma es resumeix en:

LOS TOMATES Y LOS PEPINOS