fou emocionant

ahir vàrem celebrar l'acte CONTACONTES CONTRA LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES al Casal de Les Corts.

fou un veritable èxit. La sala acabà plena; diverses persones -algunes que no pensaven que ho farien- pujaren a l'escenari per participar activament de l'acte. A totes vosaltres i a tothom que hi vingué, GRÀCIES per ser-hi. (Especialment, vull agraïr l'Astrid per deixar-me ser-hi amb ella en la coordinació de tot això).

fou una molt maca forma de fer palès la nostra visió de les coses. Sonaren cançons; es llegiren poemes, textos -alguns d'inèdits-i cartes; s'interpretaren contes (gràcies Janina per acabar explicant la formosa versió d'Eva i Adam); i es realitzà una performance final.

personalment vull destacar la possibilitat d'haver participat, d'haver deixat palès que com a home sols es pot estar en contra d'aquest terrorisme`.

em vai' emocionar especialment al sentir-me una nena petita llegint el text de la Raquel -gràcies per deixar-me ésser qui el llegís-.

continuarem lluitant mentre sigui necessari.

què bonic fou tot: començar amb el conte recollit per Rodari, Una tira de cuero perezosa; que la última cançó fos Ella de Bebe; que l'Anna fes l'esforç de venir a cantar les seves cançons i a fer els cors a l'Astrid a La Caterina -sonà genial!- [per cert, Anna, se m'oblidà felicitar-te pel recent premi Butaca!!!; I'm so sorry]; l'Ori, com sempre, demostrant que l'escenari és el seu medi, i ajudant a que tot pogués sonar bé; la Irene llegint-nos la "definició de dona" perquè meditéssim; que la Marta i l'Astrid Plantada llegissin dos poemes de l'àvia de l'Anna; que la Raquel llegís dos meravellosos poemes (llegir aquí); que les i els companyts del grup Empenta fessin la performance final; la Janina que ens donà unes lliçons de com explciar contes; qui pujà sense que fos previst a llegir un conte... (i que pogués ésser partícep)

i que hi hagués tanta gent...

gràcies a totes i tots els que vinguéreu.

VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES MAI MÉS!!!

aquest dijous porteu un conte, una història per explicar, un text per llegir, una cançó per cantar o una reflexió per fer a...

ESCENARI OBERT DE
CONTES - MÚSICA - ESPECTACLES - LECTURA DE TEXTOS
per la NO VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Porteu el vostre text i expliqueu-lo als altres!

DIJOUS 27 NOV. 21:30h
CASAL DE JOVES DE LES CORTS

C/ Dolors Masferrer 33-35, L3 Les Corts

http://maps.google.es/maps?f=q&hl=ca&geocode=&q=dolors+masferrer+33&sll=40.396764,-3.713379&sspn=8.347091,19.775391&ie=UTF8&ll=41.385479,2.128472&spn=0.004017,0.009656&z=17

Us hi espero! no tingueu vergonya que no hi ha motiu per tenir-ne, i com més serem més xulo serà!

(reconec que he copiat l'escrit directament del bloc de l'Astrid; ho sento però no hi ha més temps...)

sempre cap endavant

tot i que molt negra ens sembli la foscor de la nit sempre acaba eixint el sol... cal tenir confiança en les persones que ens estimen i estimem i podrem gaudir del plaer de viure...

parafrasejant el gran Nietzsche, allò que no ens mata ens fa més fort

un bonci somrís per en "peretzós" i la joia eterna de la seva fulla (de nas verd)...

imatge: ParadiseƒAdam and EveƒThe Morning Hymn] Book 5. line 136., bound at p.133 in the book, The Paradise Lost of John Milton (London: Charles Whittingham, 1846), 1825. Mezzotint. 25,4 x 35,8 cm. Museo de Bellas Artes de San Francisco. San Francisco. California. USA.

no tinc paraules per definir el concert d'EPICA

el passat divendres vai tenir l'oportuitat de gaudir del concert d'EPICA a la sala nova de Salamandra en companyia de Luisito -mi bajista!!!- i uns colegues seus.

val a dir que els teloners (support band, que no "curtainer") Amberian Dawn feren un concert molt digne i interessant.

Dels EPICA poca cosa es pot dir... BRUTALS!!! Si en estudi sonen genials en directe, tot i la necessitat de samplers són absolutament fantàstics... vai' gaudir com feia molt de temps que no podia en un concert. Els heu de descobrir tota persona que encara no hagi sigut subjugada per ells!!!



Ariën van Weesenbeek, drums, impressionant, amb ell queda clar que mai es passaria fred a l'Infern; no és un motor, és el cor de la terra reconvertit en bateria de metal.
Yves Huts, bass, la sobrietat de qui sap que tot el pes recau en el seu treball fosc.
Ad Sluijter, guitars, un altre treballador nat que fa tot el conjunt pugui brillar, recordant com la múscia és matemàtica, la llengua universal.
Coen Janssen, synths and piano, màgia en els dits donant-li amplitud al conjunt de l'encanteri.
Mark Jansen, guitars, grunts & screams, el cervell de tot plegat, un geni que ens permet gaudir des de la foscor cap a la llum.
Simone Simons, la seva veu és la nostra llum com ella ho hagués set per Vermeer.

Són com un quadre de Rembrant il·luminant la foscor de l'existència amb el seu art.

Gràcies Luisito per, finalment!, haver aconseguit fer realitat quelcom que desitjava des de feia temps...

voleu fer nussos?

amb un gran concert el divendres -ja parlarem- el meu cap de setmana ha sigut (amb unes quantes hores conjuntes amb Raquel):



aquí us n'explico dos:

gassa de ma

volta d'escota

masses coses pel cap de setmana

Aquesta tarda acabem els submòduls 4 i 5 del mòdul 1b del màster (sí, és complicada l'estrucutra de les coses aquestes que area es diuen màsters oficials -estil Bologna-). i per remartar-ho, amb les treballs pendents, un examen (i això com es feia)...

Per la nit, gaudirem, per fi, del show, segur que impagable, d'EPICA:

demà i diumenge, deu hores cada dia al Saló Nàutic:

Teníem planejat una visita a un acte molt i molt interessant; però qui sap si arribarem:

i per si algú no ho sap, avui estrenen SAW V...

molta merda!!!

perquè els "chipsahoy" us ho mereixoeu per lo bona banda que sou; i perquè als que conec sou meravelloses persones; espero i desitjo que aquesta nit sigui molt gran...

http://www.myspace.com/thecityslastnoise

Una nit màgica

La nit d'ahir dimarts 11 de novembre de 2008 fou màgica. Més enllà de la bellesa que deixava la lluna al cel; vai' ésser l'aforntunat receptor d'un bonic regal.

El 19 d'octubre fou l'aniversari de la Raquel, i algunes de les seves amigues li regalaren dues entrades per anar a vore l'obra Els nens d'història (the history boys d'Allan Bennett) al renovat Teatre Goya. Ella decidí que volia que jo fos el seu partenaire. A més, per fer-ho més rodó, se li acudí que al acabar podíem anar a sopar i que fos una sorpresa per a mi el lloc.


És divertit troabr-se amb gent coneguda quan un surt de la rutina habitual; aquesta vegada fou l'Àngela -per cert, recorda els consells de salut que vai' donar-te, jo crec que fora molt adient que els apliquessis-.

L'obra fou interessant; ja farem un comentari a Semirea, al respecte. La veritat és que us la recomano; si més no, us farà pensar mentre gaudiu de dues hores i mitja d'una obra digne i amb bons diàlegs i algunes bones interpretacions.

Després d'allò, fèrem camí devers les rambles, al número 120, per sopar al restaurant Attic. Un gran sopar:

Amanida de formatge de cabra amb fruits vermells i pipes + Coca fina de verdures amb sardines, formatge de cabra, rúcula i germinats/Rissoto de verdures amb ceps + postre verd/postre vermell.


El sopar ens permeté xerrar de tot una mica -penseu en dos empalagosos sopant...- i tot i que hi ha qui té una capacitat de síntesi ingent, sempre surten temes per poder xerrar...

Resumint; fou una nit màgica amb la millor companyia posible.

dels records de les Festes Majors de la UAB

L'altre vesprada, sortint de la facultat duna classe del màster, vai' vore el cartell que ens recorda que la UAB fa 40 anyets... i això de fer anys aliens a vegades ens fa pensar sobre la fugacitat del temps; i com tot just dijous passat fou la Festa Major de la UAB, el cap comença a donar voltes...

Com bé ens diu El Sobrino del Diablo "cualquier tiempo pasado es... anterior"; ell també afirma que recordem agradablement i diem allò de "la música de la meva època era millor" ja que foren els temps en que "follàvem" més... això últim potser és més discutible segons la persona; però la primera asseveració no la pot negar ningú (els físics no contarien).

Qui fa un cert temps que havia trepitjat i viscut a la UAB (possem des del tombant de mil·leni) haurà dit més d'una vegada allò de "la Festa de la UAB de la meva època era molt millor". Potser té raó; i no ho dic sols pel fet que un servidor sigui un d'aquests... sinó perquè així ho sento... Ara, que també pot ésser una clara forma de síndrome de PeterPan no diagnosticada... Sigui o no veritat, el cert és que m'és ben igual, el que mai ens podran robar -si no fem cas de les pelis de ciència ficció- són els records...

aquella primera festa amb els companys de primer, quan fa "quatre dies" que ens hem conegut i de fet, poc sabem uns dels altres, a la gespeta davant del bar de Ciències -quantes hores ens esperàven al bar del Quiñonero!!!-. el BRUTAL -amb majúscules grans i color- segon any amb l anostra primera paradeta... i totes les que foren venint abans que la UAB decicís canviar el format...

potser és simplement que un tracta de crèixer, o de madurar, o simplement, de sobreviure en aquest món, absolutament de bojos que ens ha tocat heretar, i hi ha coses que no volem que se'ns escolin per les mans com qui tracta d'aferrar la mar amb la mà...

no és el que voldria escriure; però ara mateix sóc en una biblio i com tracti de redactar el que significa REALMENT per a mi la idea de la Festa Major de la UAB, els records esclataran en mi mitjançant un nus a la panxa, sequetat a la gola, tremolor humida d'ulls i no sé si fora bo... potser, millor, que deixi que la massa que ara és al forn pugui a poc a poc i quan pertoqui fer-ho públic...

Nyllu, quan ens llancem a la piscina i tractem de montar un nou CAN GIRONA???!!!

la festa de la Autònoma es resumeix en:

LOS TOMATES Y LOS PEPINOS

de victòries i salons nàutics

ara fa unes 8 hores que s'ha inciat la Vendée Globe 2008-2009; una de les últimes aventures de la humanitat.





i fa unes 24 hores que Diables de Les Corts va aconseguir la seva primera victòria a segona!!! (llàstima que no em concediren la última cistella -tot i que duia dedicatòria igual). La Raquel, que es debé sentí una mica "en presentació oficial" fou l'espectadora que veié la nostra primera victòria no en el nostre millor partit. I després sopar en un Thai.

Avui ha sigut, com serà tot el cap de setmana vinent, i el matí d'ahir amb el Far Barcelona, dia de Saló Nàutic amb el Consorci El Far. Una mica cansat...




si voleu vore què fai al Saló, entreu aquí:

una gassa de ma

quan tingui més temps i menys cansament ja parlarem de tot amb més calma...

més enllà d'Obama

demà dijous 6 de novembre FESTA UAB -en el seu 40è aniversari:

link

el diumenge 9 és la sortida de la Vendée Globe -"coincidint" dues voltes al món a vela, junt amb la Volvo Ocean Race:

link

changing the White House's guest

Com gairebé la majoria de la població occidentalitzada sap a aquestes hores Obama ha derrotat a McCain en la cursa per ésser el nou nomen la llista que els alumnes nord-americans han d'aprendre darrere de George W. Bush.

La gran alegria europea, reflectida en la davallada generalitzada de les borses?, caldrà veure si es converteix en fets i no sols paraules de propaganda... però que ningú oblidi que algunes de les molt cirticades opnions, no dites per ella, de la reina espanyola serien perfectament compartides per ell. En el seu gran país, aquell que alguns recorden sols per dir "tant de bo Canadà fos una illa!", l'esquerra fa molt i molt temps que és més extraviada que aquest costat del basal.

Calia un canvi? Sí, però de fet, Bush ja era un ànec coix; i si havia de guanyar un republicà, millor que ho fes el "maverick"; però guanyà el primer afroamericà -després de derrotar una dona-. Té una dura, molt dura tasca, enfront: a la global crisis, cal afegir-li dos conflictes armats amb pressència seva i molts fronts polítics internacionals que ara mateix els USA no saben tancar i que Rússia i la Xina aprofitaran; i aquesta última amb Índia i Brasil volen fer-se amb la última hegemonia econòmica que els resta per derrotar, després de fer-ho amb la perduda i vella Europa (algun dia algú pensarà quelcom últim per aquest petit continent?).

Obama ja és el polític amb més poder, a vore què farà, deixem si més no que formi equip...

P.S.: envejo de Raquel del Río la possibilitat d'haver viscut aquesta nit a NYC
P.S.II: m'agradarà saber que diuen els meus estimats Sarita i Nacho de l'obamització des de l'altra vessat americana (Colorado) [aquí i aquí]

cbs info: here

dinar de tots sants

aquest passat dia 1 de novembre ens vàrem reunir tot una bona colla de bons amics, érem 12, per dinar a Cabrera de Mar, a can Marta i Nyllu: Núria i Óscar, Muntsa i Gorka, Marta i Roger, Lluna i Ferran, Raquel i un servidor. per fer el cafè s'apuntaren la Laia i la Montse.

la veritat és que fou un dia força interessant. és maco, i molt, això de poder passar una bona vetllada acompanyat dels teus (a més, així els que no "recodàveu" Raquel ja no podríeu dir que no sabeu qui és...)

potser ens fem grans i ja quedem per dinar i veiem fotos de quan érem joves o de les bodes passades -potser perquè s'ho repensin els propers?-; però els macos moments viscuts continuen en expansió, i això és l'important.

és un plaer continuar gaudint de la vida en la vostra companyia.

per vore les fotos: aquí

per cert, després de la tornada cap a BCN amb Raquel, i sopar una micona, vai passar a buscar a Isako a la Formiga i cap al Hijos de Caín -quantes nits li queden?- per retrobar-nos amb Muntsa i Gorka. Xerrar i fer birres, també amb Miguelito; i fer la nit en converses fins les 7 del matí...

gràcies per existir!!!

dinars de tardor i hivern

i així amb aquest temps ja pot permetr'es un luxe de tornar a menjar el "Puchero" com el feia la meva "abuela"; i així tenir caldo per les nits i arraulir-se ben endins de la vida.

o fins i tot ja és temps de tornar engalanar els terres amb les catifes... o de pensar a posar el basser amb "alhucema"...

sí, m'agraden la tardor i l'hivern...

P.S.: avui dinar a can Marta i Nyllu...