Avui al Daily Telegraph es publica una carta on parla dels problemes de les criatures d'avui dia per no poder jugar com sempre s'havia fet.
Per poder llegir-la aquí teniu el link: Let our children play
(baixeu per la pàgina fins trobar la així intitulada carta).
I penseu per un moment... com hagués sigut la nostra vida si la nostra infantessa no hagués sigut com fou?
L'altre dia, el dilluns passat, per ésser més exacte; dia en que per aquestes terres tornaven les criatures al col·legi vai' viure una d'aquelles imatges que ens fan retrotraure a la nostra pròpia infantessa... que ens fan ensumar els records:
dues noies i un noi amb pilota de futbol venien a cercar el nen de la casa (té uns deu/onze anys) per 'nar a jugar una estona. Devien ésser les 19 hores, aproximadament; és a dir, després de sopar i encara amb força llum.
Vai' recordar les èpoques d'estiu, especialment quan era més petit i encara vivien els meus avis i aquells mesos eterns -o així desitjàvem que fossin- passaven a Las Cabezas de San Juan -Sevilla-. Però el lloc i el temps és circumstancial, l'important és que nosaltres sí hem gaudit -i potser hem sigut gairebé dels últims- (i ho està afirmant un urbanita que mai tingué segona residència) del córrer pels carrers, de caure per terra, d'imaginar-se mil i una històries sense res més que el que et donava el teu voltant, el saber on eren sempre i a quina hora les amics, el passar-los a buscar, el perdre's pel poble i les rodalies, etc.
Us convido a llegir a la carta i a que mediteu sobre la importància de com viure la infantessa, i com podrien arribar a viure-la la nostra possible descendència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada