1a CRóNICA DEL REGRESO (más esperado)

Aquí tienen la primera crónica de un sueño en el que algunos creímos durante muchos años y que por fin se está convirtiendo en realidad...
Pronto, lo lograremos...

una visión profesional

los fans

Dùn Èideann

El dia 31 d'agost (ja sé que fa gairebé un més, però no ha sigut possible abans), cap a les 16 hores, Iván arribava a casa meua amb el "nostre cotxe llogat". Calia 'nar a cercar a bigDani entre Conwy i Llandudno i recollir a Sara a Chester. Seria un llarg camí; unes 300 mi (uns 484 km des de Bangor, de forma directe fins la destinació, quelcom més de 5 hores).

Clar que en algun moment caldria fer alguna aturadeta, com quan en una benzinera, Iván aprofità per besar el nou terra. Cap a les 23h hores arribàrem a la nostra destinació:

Dùn Èideann, o com és pronuncia't el nom pels locals: "èdinbra". La capital d'Scotland.

Després de deixar les nostres pertinences, sortírem a fer unes pintes. En algun moment ens trobàrem amb gent que parlava castellà, i com que la terra pot cridar la sang, varem estar aquella nit fent birres ambs ells:


De fet eren dos murcians que estaven acabant les seves vacances -havien fet una mena d'Interrail des de l'Europa de l'Est (algú imaginà un "fuck-rail"), i un argentí que treballava per Leeds.

Vàrem estar en un garito anomenat Opium; força interessant amb bona música (rock i metal!).

Dinking and chating we stayed, more or less, until more than 3 am.

Però al matí següent Ivn i jo demostràrem que es pot preparar un esmorzar en condicions en 10 minuts.

Aquí veieu la vista que teníem de la Cowgate st des de la nostra finestra. A l'altre costat dóna a la GrassMarket st (o quelcom similar), on antigament es feien els ajusticiaments...


El hostel organitzava un "tour" d'unes dues horetes per fer una visita per la ciutat; així que vàrem decidir aprofitar-ho i fer una primera ullada d'Edinburgh. Això ens permeté comprovar que efectivament a Alba parlen dos idiomes: Scottish Gaelic -com idioma propi- i l'escocès, i òbviament cap s'assembla a l'anglès. De fet, a la foto, on es veu com Edinbra és construïda a dos nivells, es veu, a la dreta de la imatge, la nostra guia: canadenca vinguda a Alba... costava molt d'entendre (gràcies Sara per traduir allò que no entenia!)

Una de les primeres coses que varem vore fou l'estàtua del Bobby -famós al món sencer, i sembla ésser que no és conya- .



També passàrem al costat d'un lloc que s'ha fet famós. Mireu la foto i deduïu why:



Férem una visita a St Gile's:


Discover 1,000 years of history in the heart of Edinburgh. Founded in the 1120s, St Giles' was the church of John Knox during the Reformation and is often referred to as the 'Cradle of Presbyterianism'. Highlights of a visit include our beautiful stained glass windows. The impressive Rieger organ was installed in 1992 and the famous Thistle Chapel, home of the Knights of the Order of the Thistle, Scotland's great order of chivalry designed by Robert Lorimer for the Order of the Thistle, was added in 1911 (from: http://guide.visitscotland.com/vs/scout/objectsearch/edinburgh,en,SCH1/curr,GBP,objt,SIG,r,RGN560vs,season,at1/result.html



Al sortir veiérem un típic scottish: (podeu fixar-vos tb en l'aparatet per demanar pas en el semàfor)

I a la Royal Mail hi ha tant tipisme com les botigues de souvenirs:


i molts llocs que criden al visitant per ésser descoberts, ara o la propera vegada (qui s'apunta?)

Abans hem dit que la ciutat és tota construïda a dos nivells, trobes petits carrerons arreu:


Un lloc de visita obligada és el monument a Sir Walter Scott (possiblement el més gran escriptor escocès juntament amb Robert Burns):



Aquella tarda, després de dinar decidírem 'nar fins a la National Gallery:

On poguérem admirar alguna peça interessant. Per no fer-ho massa llarg, us els comentaré algun dia a SEMIREA. Tot i que val a dir, que la distribució dels quadres, deixava molt a desitjar (oi Sara?)


Hi ha una expo de Warhol a les Galleries, i havia la possibilitat de gaudir dels "teus 15 minuts -aquí eren segons- de fama". Et feien una foto i al cap d'una estona sortia "warholitzada":


Per cert, hi havia uns artistes de carrer fent de "paparazzis" i al veure'm sortir com en digueren? Efectivament, "Jesus"


Un lloc molt maco són els Princes St Gardens -després hi tornarem- però mireu quin maco rellotge (i funciona!)


Llegiu l'escrit de la samarra? És una gran veritat, oi?



Abans dèiem que hi ha coses molt interessants per veure i tours per fer a Edinbra:


exemples: aquí

Aquella nit, les 10 persones que érem a Edinbra: Alba, una amiga italiana seva de la que no recorde el nom (sorry), Iris, Marta, Míriam (filòloga), Tània, Sara,Iván, (big) Dani, i un servidor després de sopar, tornàrem al Opium i després 'nérem al Red -que està al costat-. La música era més "dance". Alguns ja sabeu que això per a mi no és un problema (algunes es sorprengueren; com unes setmanes després Dori al Time: "parecías una Diva -jejeje-).

El matí següent ens anàrem a visitar el Castell d'Edinburgh (aneu, és visita obligada)


A la seva entrada ens reben Robert Bruce i William Wallace.


Una curiositat, en un dels museus que hi ha dins, hi ha un mapa de la Península Ibèrica, no creieu que falten alguns? -tant lluny ens volen alguns d'Espanya?-



Podia penjar moltes fotos del castell, però crec que serà millor "torturar-vos" en persona o que el visiteu!

Així podreu admirar vistes com aquestes de la "ciutat nova":



Aquella tarda la invertírem en visitar: the Scotch Whisky Experience


Vam aprendre bastant, la veritat. És interessant.

Llavors tornem als Princes Street Gardens; perquè era la última nit del festival, i aconseguiríem de re-venda a preu de taquilla, entrades per l'acte final. Ells mateixos diuen que és el millor:




Efectivament, el castell de focs artificials des del Castell amb música interpretada en directe.




Gaudiu de les imatges (no són con les que podria aconseguir el meu estimat Sergi Godia, però desitjo que us agradin)




Dues imatges de noltros fent un break estil scottish.


I la màgia de la pólvora enmig de la nit. (Sort que arribo per la Mercè... La Porta de l'Infern tindrà el seu can Cerber, jejeje)



Al matí següent visitarem la nova seu del Scottish Parliament:


i pujàrem fins l'Arthur's Seat per dir fins arreveure a Dùn Èideann:

SNOWDON and NIWBURCH

El 29 de agosto, en esta pequeña y humilde bitácora se relataba una "forja de héroes" . Aquél "iluminado" relato, no era más que un juego narrando parte de lo que nos había acontecido durante el domingo veinticinco más uno de agosto del presente 2007 -vigilia de bank holyday-.

Aquella día Dori, Ramon y un servidor nos dedicamos a hacer la cima más alta de Cymru: Yr Wyddfa -en inglés: Snowdon-.


La "summit" -la cima- está situada a unos 3559 ft. Es decir, unos terribles y acojonantes 1085m. Vale, no es ninguna montaña muy alta, pero sus laderas -más bien todas las de Eryry - están cubiertas de los cadáveres de los que intentaron pero lograron llegar a sus cimas. (Parece ser que la mayoría por hipotermia, supongo que a los locos éstos les da por subir


y pasarse horas del invierno por aquí, porque si no no lo entiendo).

Si queréis más infomración del parque de Snowdonia:

http://snowdonia.org.uk/

http://www.snowdonia-wales.net/

http://en.wikipedia.org/wiki/Snowdon

La verdad es que el paseo merece la pena.
Teóricamente dicen que se puede hacer, el recorrido que nosotros hicimos -hay seis para llegar a la cima-, en unas tres horas. Nosotros lo hicimos en unas dos y media, aunque supongo que en buena forma se podría bajar hasta las dos horas. Las vistas, cuando la niebla no te envuelve son bastante hermosas,


y la verdad es que es una buena idea hacer Snowdon, y dedicarse a ir haciendo otros picos por la zona. Eso, sí, que no sea en festivo, porque aquello parecía una mañana cualquiera por Les Rambles.


Ésta es la única imagen que disponemos de nuestra "hazaña".. Aquél día mi cámara (en realidad es la de la mama, mi cámara lila está en barna) decidió no funcionar. Así que el móvil de Dori inmortalizó nuestro momento en la cumbre.

Después de comer en la cima, donde el año que viene debiera haber un refugio nuevo y permitirá que el tren llegue de nuevo, bajamos

para (re)hidratarnos. Es decir, después de el agua necesaria disfrutar de una buena pinta. Y desde allí nos dirigimos a Niwbwrch.

Niwbwrch (Newborough) está situado en Anglesey. Una vez llegamos con el bus, caminamos entre 45 y 60 minutos para, atravesando el Niwbwrch Forest llegar a la Niwburch Beach!!!

Así que hacia les 17 horas, mientras la marea todavía subía un poquito, pude darme un nuevo bañito en el Atlántico. Esta vez un poco más al norte. Fue corto, pero agradable gozar de un rato de sol en la playa...

Por cierto, cerca de allí, está -en una isla/península, según la marea- la capilla de Saint Dwynwen, la versión galesa, femenina de San Valentín -en lo que a día de los enamorados se refiere-.

Después de regresar para tomar el bus y comprobar que la "puntualidad británica", nunca aplicable a los buses sólo afecta cuando la Ley de Murphy puede "ganar". Vamos que volvimos gracias a que un hombre (con el que volvimos a comprobar a la gente de Liverpool también es imposile entenderlos) nos llevó hasta el Menai Bridge y desde allí volvimos a caminar 45 minutos.

Aquella noche, después de cenar, teníamos intención de ir al Time/Amser -la "disco de la uni". Pero como era domingo -aunque al día siguiente fuese festivo estaba cerrado.

Así que aquí acaba la odisea de ese día.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Catalunya,comtat gran
qui t'ha vist tan rica i plena
Ara el Rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran.
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars,
sempre li burxa l'orella;
-Ara es hora nostre rei,
ara es hora que tem guerra.-

Contra tots els catalans
ja veieu quina n'han feta
seguiren viles i llocs
fins al lloc del Riu d'Arenes;

N'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i corporales i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'esglèsia,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume
n'hi toren les dependències.

A vista de tot aixó
s'és avalotat la terra;
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han mort a la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta,catalans;
catalans,aneu alerta;
mireu que aixís ho faran,
quan seran vostres terres.

Anaren a la presó
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra;

-On és vostre capità?
-On és vostra bandera?
Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre.

-Aquí es nostre capità,
aquesta és nostra bandera.
A les armes,catalans,
que ens han declarat la guerra!

(només algunes) efemérides:

1297: Batalla del Pont d'Stirling (Escòcia), durant la Primera Guerra d'Independència d'Escòcia. Victòria de les tropes de'Andrew de Moray i William Wallace davant les tropes angleses d'Edward I
1541: Francisco de Orellana arriba a la mar després del seu viatge al llarg de l'Amazonia.
1609: Felip II decreta l'expulsió dels moriscos de Castella i València.
1649: Oliver Cromwell ordena la matança de Drogheda (Irlanda)
1714: Barcelona capitula davant les tropes borbóniques.
1853: S'utilitza per primera vegada el telègraf eléctric.
1873: Naix Caterina Albert (Víctor Català)
1882: El Vaticà aixeca la condemna contra les idees de Copèrnic -dictades el 1616-.
1940: Creació a Espanya d'un Tribunal Especail per jutjar massons i comunistes.
1945: La salutació feixista deixa d'ésser una obligació a Espanya.
1945: Naix Franz Beckenbauer.
1973: Cop militar a Chile. Les tropes d'Augusto Pinochet derroquen el govern legítim de Salvador Allende.
1977: Diada multitudinària (un milió de persones) a Sant Boi.
2001: Ataca terrorista contra les Torres Bessones de Nova York.

LET OUR CHILDREN PLAY

Avui al Daily Telegraph es publica una carta on parla dels problemes de les criatures d'avui dia per no poder jugar com sempre s'havia fet.

Per poder llegir-la aquí teniu el link: Let our children play
(baixeu per la pàgina fins trobar la així intitulada carta).

I penseu per un moment... com hagués sigut la nostra vida si la nostra infantessa no hagués sigut com fou?

L'altre dia, el dilluns passat, per ésser més exacte; dia en que per aquestes terres tornaven les criatures al col·legi vai' viure una d'aquelles imatges que ens fan retrotraure a la nostra pròpia infantessa... que ens fan ensumar els records:
dues noies i un noi amb pilota de futbol venien a cercar el nen de la casa (té uns deu/onze anys) per 'nar a jugar una estona. Devien ésser les 19 hores, aproximadament; és a dir, després de sopar i encara amb força llum.
Vai' recordar les èpoques d'estiu, especialment quan era més petit i encara vivien els meus avis i aquells mesos eterns -o així desitjàvem que fossin- passaven a Las Cabezas de San Juan -Sevilla-. Però el lloc i el temps és circumstancial, l'important és que nosaltres sí hem gaudit -i potser hem sigut gairebé dels últims- (i ho està afirmant un urbanita que mai tingué segona residència) del córrer pels carrers, de caure per terra, d'imaginar-se mil i una històries sense res més que el que et donava el teu voltant, el saber on eren sempre i a quina hora les amics, el passar-los a buscar, el perdre's pel poble i les rodalies, etc.

Us convido a llegir a la carta i a que mediteu sobre la importància de com viure la infantessa, i com podrien arribar a viure-la la nostra possible descendència.

BODNANT GARDEN

BODNANT GARDEN és un preciós jardí situat a Tal-y-Cafn,


al north est de Cymru. És gestionant per la National Trust

La veritat és que és un lloc molt interessant per passar un dia. Servidor va passar el matí -i part de la tarda- del dia 25 d'agost.

Pensant que és un jardí el millor que es pot fer és -weather permiting-


deixar-se perdre's en ell i gaudir de l'espectacle que la natura ens pot oferir. La veritat és que permet relaxar l'esperit i deixar que els nostres sentiments flueixin, i així recuperar la serenor.


Aquí us deixo alguna imatge que vai' captar aquell dia. Sols un comentari més. Habitualment s'associa la idea del biòleg a la del naturalista, potser aquell dia, per uns moments m'hi vai' acostar.

L'aigua és la vida. I les cascades -aquesta és un petit salt de molts pocs metres- són espectacles que ens recorden l'atractiu de quelcom tant aparentment senzill com una molècula d'aigua.



No sembla un lloc perfecte on amagar-se a passar la nit?



una petita flor davant la magnificència d'un arbre? Al pot petit hi ha la bona confitura i el bon verí? Als cors grans s'amaga l'esperança que no sortí de Pandora?


Per què no deixar-se captivar, "simplement" per la bellesa?

Són els cards macos, o no us ho semblen? Qui, com es decideix un cànon de bellesa?

No us sembla que us vulgui parlar? Que faci estona que us observa i ara sàpiga més de vosaltres que voltros mateixos?

És tant infinita la imaginació de Gaia... Com vàrem poder incloure déu en tot això?

Per si algú no ho sap les meues flors preferides són els nenúfars:

Podríem parlar tant abastament de les nimfees...


I per jugar a l'etern retorn... la gran imatge -l'escena del principi-, tot i que jo no ha vai' poder vore així. (òbviament, la imatge no és meua)