diumenge, de juny 24, 2007

SANT JOAN IN UK

Aquest cap de setmana passat s'inicià divendres d'horeta al matí per agafar el bus, que amb un tren després ens portaria fins a England, més concretament a Manchester. Al arribar a la ciutat del United i el City, al cercar el lloc d'informació -perquè volíem un mapa, perquè havíem de trobar el hostel; lloc on arribarem en minuts-, ens trobem amb aquest plafó on s'incitava a la gent a contestar aquesta interessant pregunta:
El hostel era molt a prop del Museu de la Ciència i la Tecnologia; així que abans de continuar caminant per Manchester decidírem fer-hi una ullada. Hi ha una secció molt interesant respecte com era la vida a la ciutat al segle XIX. I veierem un mural, que en una ciutat obrera com aquesta, només ens podia fer recordar unes sàvies paraules:
UN ESPECTRE RECORRE EUROPA...

La ciutat de Manchester ens la vàrem patejar força entre el divendres i el matí de disabte. En aquesta imatge és veu part del que és Manchester: una ciutat indultrial i obrera que ara, degut al creixement amalgama tradició victoriana amb modernitat.


Això sí, com no hi ha res millor que un bon pub on fer una pinta, i si tens gana, una Guinness, que com diu un colega: "no es beu, es mastega".



De fet, varem caminar per tot el centre de la ciutat. I al diu següent forem a visitar el seu Chinatown. És molt divertit pensar que aquí un after fa de 2am a 6am. Això ho visitarem a Liverpool.
I ferem cap a Liverpool, on d'una manera divertida trobàrem la petja catalana:








Però també cal dir que tot de nit podem ésser molt perillosos els britànics -que no és el mateix que anglesos- encara la moral victoriana és molt pressent i són molt "polites":







Aquests són els macos cartells que et recorden que pot passar si fas "botílion":






I a vegades et trobes, passejant per una ciutat industrial quelcom com això:








Manchester sembla "més ciutat" que Liverpool; però de fet són molt semblants. Dues ciutats industrials que han tractat de seguir la senda del segle XX que ja ha mort. Liverpool ha notat molt la davallada d'importància del seu port, i potser Manchester intenta ser més una petita London; però dintre de lo lleig que són les ciutats de passat clarament industrial tenen el seu encant. I la pluja.
A L'pool visitarem la seva catedral anglicana, amb 103 anys d'antiguitat. Un edifici neogòtic, amb coses molt particulars:








I què és obligat visitar a Liverpool? Efectivament; aquí em veieu mostrant els meus repectes al gran Bill Shankly.









Per als guiris que no saben on mirar, aquí una teniu clar: Look Right, Look Left!



I, òbviament, també ferem una pinta al Cavern!



Aquest ha sigut el meu sant Joan -Saint David a Cymru- sense petards, foc, ni platja amb enlluarnament de blanc nuclear.
See you soon!!!
















2 comentaris:

diablessamariken ha dit...

Buf... quina feinada, tinc moltes coses a dir:

1r) qui és Bill Shankly?
2n) Natxo: què vas escriure-li a Tony? perquè no em crec que et quedessis amb les ganes de dir-li quatre coses encara que fos així.
3r) el cartell del botellón diu que la multa te la posen si continues bevent després que la poli et digui que no ho fagis oi? o sigui que pots beure fins que t'avisin, no? No està malament del tot ;)

Ptons

Natxo ha dit...

Si el futbol fos una religio, i el Liverpool fos deu, Mr Shankli seria el seu profeta. Es l'home que feu gran el Liverpool a la decada dels seixanta.

Doncs no li vai' escriure res al ja no prime minister; no hi havia temps per fer-ho. I tal com ha estat aquesta setmana UK mes valia no fer-ho.