LIVING LLANGOLLEN

CROESO I CYMRU -benvinguts a Gal·les-.

L'aventura començà disabte passat. A les 9 hores del matí -una mica abans- érem a l'aeroport del Prat. Encara amb la dolça "ressaca" de la meravellosa nit anterior. CUÁNTO KABRÓN!!! I que meravellós fou. Després d'esperar massa per poder facturar -i estalviar-nos el pagar els 7 kilos de més d'equipatge- aconseguírem que, tard, sortíssim cap a Liverpool. Caigué alguna estoneta de son, i alguna xerrada amb els companys i companyes; ara que ja comencàvem a creure que sí era veritat que marxàvem.
Una vegada passat el control de passaports a l'aeroport John Lennon, dos taxis -s'escriu tacsi en gal·lès- ens duguéssin fins Llangollen. Deu ésser complicat per un continental adaptar-se a conduir al revés.
I arribàrem a Llangollen -pronunciï's quelcom similar a una barreja entre "Jlangojlen" i "Clangloclen". Fàcil, oi?
Jo visc amb en little Dani -hi ha dos danis al grup i un fa 2,02- a la casa del molt especial Mark Realy, qui ens obrí la porta sense samarreta i fent les primeres bromes. L'habitació està be. Ell viu teòricament sol; però la nòvia passa molt per casa. I té una habitació llogada a una polonesa que treballa a l'hotel i qui no veiem gaire, com a la resta de la "família". Vivim en règim de self catering; és a dir, a cadascun ens donen 30 pounds a la setmana perquè ens comprem jalo i ens cuinem.

Aquestes són dues vistes de la nostra habitació.



Bé, una vegada instalats, varem quedar els dotze i vàrem sortir a fer un tomb pel poblet. Òbviament, aquella nit vàrem sortir i tancàrem el Sun Inn -com el pub més mogut- a les dues. El "fet diferencial" és que els pubs tanquen a les 23:30 -després ja no pots entrar- però pots ser-hi a dins fins les dues. Tancàrem amb uns bascos que tornaven al dia següent.

La nostra vida consisteix en fer el curs d'ànglès (sembla que tot lo oxidat que el teníem va millorant), fer passejades -entre elles la pujada al Dinas Brân Castle, ja parlarem un altre dia- i fer estones al pub. Mola.

Bé, com veieu la vida transcorre interesant per aquesta part del món. Espero que continueu sent molt dolentes i dolents.

Per acabar, aquí us deixo dues fotos des del pont de Llangollen.

See you soon!!!