PALEOPATOLOGIA, EL DIVÁN,...
Durant els últims dos dies la meva vida ha set el IV Curs de PaleoPatologia (Infeccions i Tumors) organitzat a la UAB.
per a més info: http://einstein.uab.es/_c_lpaleoantro/ De fet; avui és el I congrés de la societat catalono-balear.
Per a qui no ho sàpiga, és una disciplina molt interesant -tot i que òbviament no dóna de menjar-; i on gairabé mai podem abandonar el terreny de les hipòtesis.
De fet, la "reflexió d'ahir" era una cita que havia realitzat el Dr Luiggi Capasso respecte un llibre de "filosofia de la medicina" (sic).
Una dada curiosa és que vai' poder entendre les xerrades en italià gairebé "senceres", mes no la que es féu en l'idioma del país que ocupà i maltracta bretons, corsos, occitans i nord-catalans.
Parlem una mica del dia d'avui. Aquesta nit a les 23:00 a una sala sita al C/Vic,7 -és per no dir el nom- debuta -com a teloners- El Diván, banda on és el meu amic Saidito. Així que si qualcú vol passar-se serà benvingut.
recomanació literària: Lady of Shallot
cancó del dia: a desalambrar
reflexió del dia: si la Física encara ens "impedeix" viatjar cap al passat en el temps; però deixa la porta oberta cap a posibles viatges al futur; ¿seran algun dia els somnis només la irrealitat del que fou o no; però no del que podria ésser?
-no tingueu por al entendre el substracte fisiològic dels somnis; la imaginació encara és l'èter que ens manté amb vida màgica-.
i recordeu sempre d'èsser dolentes i dolents...
4 comentaris:
ui ui ui... el tema de les reflexions és una mica durillo eh! la segona l'entenc i la comparteixo! CREATIVITAT AL PODER!
Però la primera... necessito translation!!!!!!
De què ens ha de servir viatjar al futur si la probabilitat de que sigui real s'esvaeix en el moment en què coneixem els aconteixements i podem variar les fòrmules que ens portarien a aquests futurs?
O es que per molt que es vulgui reescriure el futur sempre succeirà el que ha de succeïr.
Crec des-del meu insignificant coneixement que la precipitació al futur només ens deixarà una visió irreal del que podria haver estat o un dvd del que serà que, si és inviolable tampoc ens aportarà grans avantatges a part del malestar del conèixer les nostres desgràcies i vicisituds (ho sento estic amb febre al llit i no se gaire el que em dic). un petó
el tema de les reflexions tracta d'incitar a realoitzar una ídem; a deturar una estona la ment i provocar una reacció.
potser sí és cert, que la primera era una mica durilla; però també surt per l'impacte que em provocà.
Traducció? Les hipòtesis més pseudofilosòfiques en la Ciència serien com les interpretacions artísitques; cadascú que faci la seva. Una forma d'interpretar-la es pensar que davant l'augment de longevitat dut a terme per la humanitat l'evolució "ha 'nat" -no hi ha teleologia immanent en l'existència- a evitar-la mitjançant la "generalització dels procesos oncològics. Però, no hem d'oblidar que potser és simple coincidència.
Respecte als viatges en el temps; això del món de la Física Teòrica és encara més complex. Utilitat? No sé si sempre ens hem de plantejar la utilitat de les coses.
Cadascú és una interpretació i una visió de l'univers.
Astrid; ja que sembla que la frase et va “impressionar”, i abans no he pogut fer una bona “interpretació”, tractaré d’ésser millor amb les meues paraules.
El càncer com a adaptació evolutiva davant la longevitat?
Primer, és sols una hipòtesi; no una veritat cièntifica.
Partiria de la base que el càncer és un procés multifactorial i que majoritàriament es desenvolupa al llarg de molt temps –cal molt de temps perquè la posibilitat d’aparció es doni-. (És cert que hi ha procesos oncològics en persones joves; però això és una alteració mòrbida del propi procès oncològic).
De fet, no hem d’oblidar que el càncer no és una malaltia exclusiva dels humans; tot i que sí és cert que és en humans i especialment des del segle XIX on trobem més casos (no oblidem que és l’espècie millor coneguda i atesa). Les dades –com amínim les paleopatològiques- ens diuen que l’incidència en animals és menor del que seria “esperable”.
Per què en humans? Bé, actualment soim l’espècie amb una longevitat relativa major. Això, juntament amb l’aparicó de la biomedicina, comporta que haguem superat la nostra pròpia barrera tradicional d’esperança de vida. Posiblement som l’única espècie que ho ha fet. També cal tenir present que al alguns països de l’Àfrica –on l’esperança de vida és molt inferior a la dels “països desenvolupats”- hi ha un gran nombre de casos i una prevalència similar a l’occidental, o com a mínim molt més elevada que en d’altres països de la zona. Així també, hi ha zones del món, exempli gratia Paraguai i Uruguai amb una esperança de vida i ambient similar i una incidència molt diferent.
Però en lo directament referent a aquesta idea del Elixir de la mort; vindria a basar-se en el fet que una vegada superat un llidar d’edat, per a l’existència som “inútils” –especialment si acceptem teories com la del Gen Egoista-. Teòricament, la pròpia existència vital ens porta devers la mort; però si les diferents afeccions que poguèssim tenir no acabesin amb noltros, el càncer –com a procés desecadenat per la fallada dels diferents sistemes de regulació gènics degut a l’edat- seria un mètoide d’extermini molt eficaç.
Si la vida és termodinàmicament “il•lògica” –si més no, teòricament inviable-; si ho mirem “alterant” els principis teòrics; una vida que no “aporta res” seria inncessària i molesta. No òbviem mai que la Natura no és un cervell pensant, les coses succeixen perquè l’atsar i la necessitat porten l’evolució a ques així sigui.
Per tancar la parrafada –que no sé si aporta aigua clara o l’enterboleix encara més-. Aquesta “excèntrica idea” parteix de la base que el càncer és una alteració lògica de la pròpia existència vital –per l’alteració amb l’edat dels procesos biològics- i que la longevitat fa que es donin en major grau i nombre; però la porta a “l’extrem” de considerar que el càncer no és un procès “derivat” de la longevitat com l’enfoc previ, sinó que l’evolució el “trobà” com a solució per evitar que la longevitat pogués ésser excesiva; un altre punt de control.
És sols una teoria i sols una interpretació de la mateixa.
Publica un comentari a l'entrada