Sí i Sí (La Consulta entrega I)

Sí sí ja tenim consulta. #Síisí, ja tenim consulta (que ara sembla que hem de donar dues vegades les respostes per ésser entesos).

Després de molt parlar en referència a la pregunta i la data, ja ha sigut donada la resposta: el 9 de novembre de 2014 hauríem de poder respondre a:

Voleu que Catalunya sigui un estat?

En cas afirmatiu, voleu que Catalunya sigui un estat independent?

(Ho sento però continuo considerant molt més nostrat el tractament de vós que no pas el de vostè.)

I ahir es parlà molt, com si no s'hagués fet abans!

Personalment, trobo que era molt més fàcil plantejar una única pregunta, tal i com es farà el setembre del mateix any a la ciutadania d'Alba. Ah, clar, calia integrar altres sensibilitats no estrictament independentistes però que volen manifestar la seva queixa vers l'statu quo actual. I, tal vegada, palesar, quan el Gobierno de España, com ja va fer ahir, es mostri immobilista i sord qualsevol petició, que hi ha una majoria que potser no essent independentista vol un canvi del tracte que rep Catalunya des de l'administració central. I això ens porta a un dels punts centrals: i quina interpretació, i encara més important, quina reacció provocarà ulteriorment el resultat de la consulta? Tant el no com el sí i sí impliquen dues respostes clares: no volem que res canviï i volem esdevenir un estat independent. L'opció del sí i no implica la cerca d'una relació d'estat federal, confederal, lliure associat o exactament què? Aquest què, ¿el tindrà clar la ciutadania quan voti, cas que pugui votar? ¿Tindrem clar quines seran les passes que donaran els estaments governamentals implicats segons quin sigui el veredicte popular?

Semblen massa preguntes per a poder dur a terme la consulta d'una pregunta... però la veritable pregunta és si realment és factible poder preguntar o no la ciutadania. Molt engrescats estem aquells que sempre hem volgut poder esdevenir independents així com aquells que volen poder tenir el dret a decidir si volem ser-ho o no; però, també semblen tenir consolidada la seva posició de negativa força l'altre interlocutor. Així que uns veuen possible realitzar la consulta i d'altres consideren que és una il·legalitat inviable. És a dir, ens mantenim amb el mateix problema que teníem ahir abans que es fes pública la data i la pregunta: podrem dur a terme la consulta?

Ahir un company, mentre comentàvem la situació, plantejava que ara per ara el factor sorpresa ja l'hem perdut i considerant que els poders de l'estat no permetran sota cap concepte que es realitzi la consulta, l'única sortida era la declaració unilateral d'independència i esperar l'empara de la comunitat internacional (i que no esdevingués un conflicte armat, on no hi ha opció de no derrota). Esperem, sincerament, no haver d'arribar a aquest escenari; però molt em temo que si la situació no canvia radicalment, anem, indefectiblement, cap aquest escenari on per a realitzar la DUI potser es plantejaran realitzar les mal anomenades eleccions plebiscitàries.

Ara per ara, i mentre alguns esgrimeixin com a arma el constitucionalisme enfront de la democràcia, com si encara ens haguéssim de barallar entre partidaris de les nomoi i de les thesmoi, continuaré tenint molta enveja d'Escòcia. Sí sí! Perquè amb voluntat política tot és possible, sí sí! Però cal voler dialogar; és a dir, parlar i escoltar i fins i tot tenir certa predisposició a poder voler una entesa. Sí sí! Les constitucions no són eternes i inamovibles com una paraula rebel·lada, afortunadament! Sí sí. Potser si ens deixen consultar a la població ens succeiria com al Quebec, però res millor que saber quins estatus polític vol realment la ciutadania. Sí sí!