L'aprovació
del Protocol Festiu de la ciutat de Barcelona fou una passa important
per a la protecció, salvaguarda i manteniment de la vitalitat de la
cultura popular i tradicional de la nostra ciutat.
No fou una
feina d'un dia per l'altre ni cap esbojarrada idea d'un il·luminat,
sinó la feina d'anys de molta gent i institucions que des de les
entitats i l'estima vers la ciutat consideraren, amb el beneplàcit
de l'Ajuntament, que era la forma de palesar com era i és la nostra
festa per mantenir-la i salvaguardar-la.
Aquest
protocol, aprovat en comissió i després en ple municipal esdevenia
la norma que calia complir per tots els estaments; però,
malauradament, i com sembla que esdevé tradició en
les nostres latituds, no fer-lo complir o directament incomplir-lo
acaba succeint sense que ningú aixequi la veu.
Que potser allò escrit no és pas modificable? I tant, de fet, el
propi protocol presenta les formes per vetllar pel seu compliment i,
si s'escau, la seva possible modificació. Ara bé, una altra cosa és
obviar-lo, amb peregrines justificacions o ni tant sols això, segons
els interessos.
Per segon any consecutiu i incomplint la tradició i la paraula del
Protocol, el Correfoc (no hauria de caldre afegir “de la Mercè”,
ja que el mot i el concepte naix en aquesta festivitat) no es
celebrarà dissabte nit sinó en diumenge. Aquest canvi de data només
s'hauria de produir quan el dissabte fos el dia de la Mare de Déu de
la Mercè. I per què aquest canvi? Bé, la versió oficial parla
d'un acord entre comerciants i la casa gran fet que esdevé de
facto en imposició de la Guàrdia Urbana, qui via CCORP, obliga
al canvi de data argüint, a més a més, els problemes que l'acte
suposa per al trànsit rodat de la ciutat. Ah, molt bé! I
m'expliqueu per què collons es varen invertir tants esforços en
redactar un Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona si després el
convertim en paper mullat? Un moment, és veritat, l'any passat
“s'acordà” amb les entitats de foc que així seria. Primerament,
no és procediment que s'hauria de seguir. En segon terme, no es pot
obviar que el món del foc, si més no en la vessant diables -aquí
no es veuen afectades les bèsties- eren en plena travessa del desert
i, ara em llenço pedres a la meva pròpia teulada, les persones que
hi eren possiblement no coneixien la literalitat del Protocol,
quelcom que no es pot adduir en defensa de l'administració. I en
tercer, i no per últim menys important lloc, ans al contrari, qui
alguna vegada ha estat present en aquest tipus de reunions sap del
pes i, consegüentment de la immobilitat de certes postures.
Així que aquell Protocol promogut des de les entitats que aglutinen
la base en consonància amb l'Ajuntament que de la forma més
correcte i acurada se'l féu seu, ara es compleix quan interessa i
quan no, no passa d'ésser paper mullat.
Algú podria afirmar que és un cas aïllat i per tant no caldria
magnificar-lo. És una forma de veure-ho, però comences no fent cas
de les teves pròpies normes per salvaguardar la teva cultura i aviat
esdevé quelcom a mostrar en un parc temàtic. I des del món del
foc, som plenament conscients, que encara no hem oblidat les angoixes
passades pel Decret 2007/23/CE que quasi les anihila per la
incapacitat de saber els nostres eurodiputats que a casa en tenim de
festes amb pirotècnia. Doncs bé, a més a més, no és l'únic cas
on no es manté la norma que dicta el Protocol. I allò que em sembla
més greu, i que ningú oblidi que aquesta és una opinió personal,
és que aquest fet no sols no és aïllat sinó que els interessos
personals, qui sap si de vegades coincidents entre qui hauria de
vetllar pel compliment des de comissió o ICUB, faran que es faci la
vista grossa. Ja ho sabem Qui custodiet ipsos custodes?
I si voleu un altre exemple, us heu plantejat per què, i en
aquest cas era només una recomanació i no una norma del Protocol,
el Correfoc no tornarà a iniciar-se a la plaça Sant Jaume? Són
espectaculars les projeccions a la façana de l'Ajuntament, oi? I que
consti que les veig la nit del Toc d'Inici (i aquest són figues d'un
altre paner); però clar, tenen un cost que potser no es pot veure
alterat per fotre allà al mig a Porta de l'Infern del Correfoc.
Estructura aquesta la propietat de la qual ens discutia la casa gran
fins que fou destrossada en dependències municipals.
Continuarem essent la imatge de la festa a la ciutat, mireu els
cartells de les festes majors d'hivern i d'estiu, i, potser no a tota
la cultura popular i tradicional d'arrel barcelonina per a cada acte,
però sempre cridaran alguns representants per lluir i exportar la
ciutat, però mantindran la seva tradició de maltractar-nos... I
nosaltres, mantindrem la de suportar-ho tot a qualsevol preu?
Natxo Barrau i Salguero
barceloní i amant de la Cultura Popular i Tradicional
P.S.: Ai, si alguns hagueren fet cas dels bojos...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada