Diuen que en aquesta vida el got es pot veure mig buit o mig ple, suposo que depèn de la quantitat de copes que el cos ja dugui: així que de vegades cal pensar: millor buidem el got, l'omplim novament i gaudim d'aquesta nova copa. Això és el que cal que faci l'Espanyol. Bé, possiblement, i seguint amb el símil de barra de bar, ara toca dormir, passar la borratxera i agafar forces per una nova trobada agradosa amb els amics. Es mira enrera per saber quina és la senda que hem caminat i així fermar el camí que seguirem.
Aquesta setmana es parla molt de la derrota enfront dels merengues. Sí, és cert, un 5-0, tot i que sigui al Bernabéu, fa mal. I per molt previsible que sigui una derrota en feu blanc, la imatge mostrada pel nostre equip distà molt d'ésser la que desitjávem: no vàrem ésser nosaltres, i aquest és el greu problema. Bé, aquest és part del problema, ja que és la quarta jornada d'enfonsar el cap sota l'ala (sí, són cinc les jornades sense guanyar). Tot i això, cal veure que estem enganxats encara al somni europeu (però l'abisme és proper i millor no contemplar-lo). Ara bé, molt hem parlat, o molt han parlat aquells que habitualment no en parlen de nosaltres, respecte el partit al camp del Real Madrid, i cal veure que amb un plantejament que podia ésser força encertat, fins el minut vint-i-tres i, especialment, amb el segon gol, no ens sortí com a San Mamés i sí com a CornePrat la temporada passada contra l'enemic. A més a més, homes que són i han d'ésser referents no estan en el seu millor moment futbolístic.
Molt hem parlat de la joventut, amb les virtuts i desaventatges que això comporta, del nostre equip; així com del nostre estil de joc, que cada vegada que "renunciem" a ell ens demostra que si és el nostre estil de joc cal que ho sigui constantment, deixem els experiments pels investigadors (si se'ls permet encara seguir investigant) o pels amics el diumenge a l'hora del vermut amb la gasosa. Així que cal tornar a treballar en la línia de recuperar el nostre estil de joc, i demostrar-ho davant el Rayo aquest diumenge, novament en sessió matinal.
El partit de diumenge és l'escenari perfecte per poder-ho fer ja que fou, precisament, contra el Rayo, i estrenant horari, quan començaren els bons resultats a la primera volta, ja que si no comptem el primer partit (jugat al gener) els resultats són molt similars en ambdues rondes. Així que toca treure desfer-se de plors i respirar a fons per agafar força i tornar a volar fins les alçades.
Ara arriba el moment que Cornellà-El Prat torni a ésser un fortí d'on no poden escapar-se més punts, l'afició continuarà donant el seu incomparable alè i així ajudant els nostres jugadors a arribar allà on desitgem tots plegats. No serà fàcil, la història dels últims anys ens demostra que derrotes consecutives a casa han arribat just quan més necessitàvem mantenir les bones sensacions en el nostre estadi per somniar amb el continent; però, d'una vegada!, toca trencar aquesta ratxa. Cal que tots hi confiem i treballem per fer-ho possible.
Crec que no fóra el més assenyat saltar per la borda, jo penso que encara resta temps per redreçar el curs i aconseguir que el nostre vaixell arribi, per fi!, al port desitjat. Tothom a coberta que resta feina i ho podem assolir. Si som capaços de capejar la tempesta podrem aprofitar els vents i tornar al nostre rumb marcat en el llibre de ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada