Avui dijous 13 d'abril de 2011 passarà als anals de l'esport. Despré de 102 dies, 19 hores, 17 minuts i 18 segons, la britànica Dee Caffari i la catalana Anna Corbella han esdevingut la primera parella femenina en donar la volta al món a vela a bord del Gaes Centros Auditivos.
Aquest matí grisós a la ciutat de Barcelona, ciutat natal de la veterinària Corbella, ha vist com les que han acabat com a sisenes en la classificació general de la Barcelona World Race, han generat nous rècords i trencat barreres. Avui un nou sostre de vidre era esmicolat.
I no és la primera vegada que ho fan. La Dee fou la primera dona en fer la volta al món sense escales en ambdós sentits (aquesta ha sigut la seva quarta circumnavegació del planeta, fou sisena amb aquest mateix vaixell, llavors Aviva -manté el patrocini-, a la Vendée Globe del 2008/2009 i ostenta el rècord en solitari en sentit est-oest, en contra dels vents dominants) i l'Anna fou la primera regatista catalana, i espanyola, en realitzar una travessa atlàntica en solitari, la seva Mini-Transat la convertí en la millor regatista de l'any 2009.
És per aquest motiu que em sento orgullós d'haver pogut assistir a aquest moment. Òbviament, qualssevol de les arribades dels IMOCA Open 60 al Portal de Pau és emotiva, però aquest matí era una jornada especial. Més enllà de les fotografies i les breus paraules intercanviades i dels seus autògrafs, em quedo amb la sensació de la gran victòria que aquesta parella d'heroïnes ens han transmès al llarg de la seva circumnavegació.
Enhorabona. Congratulations. Gràcies per la vostra regata.
Welcome back. Benvingudes. Thanks for your race.
P.S.: No puc obviar l'agraïment a la Dee per haver dit les seves paraules d'agraïment a la cerimònia de benvinguda en català. Thank you very much!
P.S.II: La foto amb L'Anna (gràcies per esperar-te!) és una autèntica joia per conservar tota la vida.
2 comentaris:
Quina llàstima que no hi hagi pogut anar, m'hagués agradat moltíssim rebre el meu equip.
Jo també tinc aquesta samarreta i aquesta gorra! Quina casualitat, eh jeje ;) Gràcies...
Quina brutalitat que han fet aquestes dones! :D
Esteu guapíssims!
M'hagués agradat i molt poder gaudir d'aquest moment amb tu.
Sí que és cert que el que han fet aquestes noies, com la resta de participants, és una brutalitat; una bogeria mestra que és un goig poder seguir.
Un plaer que puguis tenir la samarreta del teu equip de la BWR. Ara ja saps amb qui aniràs, possiblement, a la propera Vendée.
Al final aconseguiré que segueixis amb més interès les regates de navegació oceànica.
Publica un comentari a l'entrada