Nit de Nadal

Avui és 24 de desembre, i tot i que a Catalunya no és tradició gaire estesa, a casa, com ma mare és d'origen andalús, celebrem la nit de Nadal.

Ara ja som molt poquets els que ens reunim: ma mare, els meus germans, la meva cunyada i les nenes, i un servidor. Així que és ben bé un sopar familiar. Fa anys, quan érem més família per part de ma mare aquí és ajuntàvem força colla; però els temps passen. Hi ha qui torna, hi ha qui marxa; per sort també hi ha qui arriba.

Això fa que els Nadals ja no tinguin aquella cosa que podien tenir llavors (o quan marxàvem al poble a Sevilla a reunir-nos amb tota la família); però en el fons, tot i certa melangia, hom sempre troba un punt de felicitat i joia.

Sigui com sigui Bon Nadal (ara que no se li hauria de dir Bones Festes d'Hivern "es de ser inútiles!") a tothom; gaudiu de la joia de la bona companyia.

Aprofiteu per recuperar les bones tradicions: degustar bones menges, cantar nadales, jugar amb el pesebre, fer cagar el tió, etc.



P.S.: la tira còmica de la Mafalda l'he agafada del blog de l'Assumpta Montellà (aquí)