les cançons d'antuvi

La última setmana santa la vai' passar a caseta amb ma mare i la meua neboda (els seus pares havien aprofitat per marxar a conèixer NYC). La convivència amb la Queralt (ara ha fet 21 messos) entre altres coses -demostrar-me que les criatures poden ésser meravelloses i una feina de dedicació de 24 hores i a la que ara encara no em sento capaç d'assolir) també m'ha fet recordar moltes coses del passat...

per aquelles persones que també volen recordar certes coses de la infantesa aquí teniu un link d'una pàgina en castellà -si en trobeu en català digue-m'ho, si us plau-:

per nostàlgics o pares necessitats

però us he de confessar que la meua cançó de quan era petit és:

Ahora que estamos sentados, (bis)
vamos a contar mentiras, tralará, (bis)
Vamos a contar mentiras.

Por el mar corren las liebres, (bis)
por el monte las sardinas, tralará, (bis)
por el monte las sardinas.

Al salir del campamento (bis)
con hambre de tres semanas, tralará, (bis)
con hambre de tres semanas.

Me encontré con un ciruelo (bis)
cargadito de manzanas, tralará, (bis)
cargadito de manzanas.

Empecé a tirarle piedras (bis)
y caían avellanas, tralará, (bis)
y caían avellanas.

Al ruido de las nueces (bis)
salió el amo del peral, tralará, (bis)
salió el amo del peral.

¿Quién está tirando piedras? (bis)
que no es mío el melonar, tralará, (bis)
que no es mío el melonar.

Que es de una pobre señora (bis)
de quince años de edad, tralará, (bis)
de quince años de edad.