dijous, de desembre 13, 2007

i l'aventura continua...

us deixo els informes de l'organització d'ahir i d'avui:

52º S: BENVINGUTS A L'INFERN

12 December 2007

Els vaixells de la flota de la Barcelona World Race que han decidit descendir per sota del paral·lel 50 per escoltar la simfonia erma dels 50 udoladors, com es coneix al vent que bufa en aquesta zona tan perillosa del planeta, han començat a patir les amenaces d'un clima atroç. Aquest matí a l'interior de la cabina del Paprec Virbac 2, que segueix líder, la temperatura era de 5ºC i en coberta Jean-Pierre Dick i Damian Foxall han tingut dos centímetres de neu. Benvinguts a l'infern!

La regata transcorre pel seu escenari menys acollidor. Ho ha descrit avui en un correu electrònic Roland Jourdain (Veolia Environnement), segon però ara a poc més de 100 milles després de recuperar-ne en una nit més de 40 respecte al líder: "Porto posades quatre capes de polars i tres pantalons, el meu màxim de vestimenta. El temps és implacable. Amb prou feines veiem el sol i van alternant la pluja i la neu. L'aigua triga una eternitat a escalfar-se al fogó i les nostres petites ferides s'infecten pel salnitre i la humitat. Fa un fred infernal".

L'Índic ha estat fidel a la seva tradició i el líder de la flota passa ara una de les seves majors proves de foc. Els tres primers han decidit navegar cap al Sud per evitar un gran anticicló que tenen el Nord, però ho han de fer amb molta cautela, ja que per sota dels 52ºS, tal com ha advertit aquesta nit l'organisme de salvament marítim MRCC La Reunió, els vaixells corren seriosos riscs de trobar gels flotants en la seva ruta cap a les illes Kerguelen i Heard.

La velocitat mitjana de la regata ha descendit, ja que totes les precaucions són poques després dels esdeveniments dels últims dies. No obstant això, l'Hugo Boss, l'embarcació més al Sud de la flota, es troba ara en 52º 35´S. El vaixell anglès també ha recuperat terreny davant del Paprec Virbac 2 en les últimes hores. És el paradigma de la navegació extrema que es contempla ara a l'Índic.

El Temenos 2 ha sortit de la falca anticiclònica i es dirigeix veloç cap al Sud. El Mutua Madrileña ha de passar durant la jornada d'avui per la quarta porta, al cap de Bona Esperança, mentre que l'Educación sin Fronteras està de ple en els 40 rugents però sense gaire vent.

Avui a última hora de la tarda s'espera a Ciutat del Cap l'arribada de l'Estrella Damm. Guillermo Altadill i Jonathan McKee estaven a les 06:00 GMT a 140 milles del seu objectiu. La parella hispà-nord-americana ha de decidir a terra el seu futur a la Barcelona World Race, però abans ha d'arreglar els greus desperfectes del seu vaixell. El seu equip de terra ja està a Sud-àfrica des de primera hora d'avui.

També avui salpa d'aquest punt un vaixell que acudeix al rescat del Delta Dore, situat aquest matí per sobre del paral·lel 45 amb 4 nusos de velocitat. S'espera que en tres dies es produeixi el contacte. El trimarà Ocean 7 amb bandera de Sud-àfrica ha carregat suficient gasoil per a què el Delta Dore torni sense problemes a terra i posi fi a aquesta terrible aventura que l'ha obligat a abandonar la regata.



LA BARCELONA WORLD RACE PENETRA EL PAÍS DE LES OMBRES

13 December 2007

"Això és l'infern, però no voldria estar en cap altre lloc en aquest moment". La sorprenent frase és de Bubi Sansó, patró del Mutua Madrileña. El vaixell espanyol, cinquè en la classificació de la Barcelona World Race, ha creuat a les 05:50 GMT d'avui la quarta porta de la regata i es troba en el paral·lel 49 amb la pretensió de baixar, si cal, fins al 54º S. Sansó i Pachi Rivero semblen haver abandonat les encalmades de l'alta pressió que els han tingut atrapats els tres últims dies i que els han fet perdre "més de 350 milles respecte al Temenos 2 i prop de 700 respecte als líders".

Bubi ha anat més lluny en la seva increïble reflexió si tenim en compte les implacables condicions per les quals passa la flota, i això que ells encara no han assolit els extrems més difícils. Segons ha deixat escrit en un email que ha enviat aquest matí, en el que qualifica aquesta aturada de tres dies com "una destralada moral", està pensant fins i tot que "amb una mica de sort", estarà una altra vegada al Gran Sud "dins d'un any per a aquestes mateixes dates competint en la Vendée Globe".

Dominique Wavre (Temenos 2) i Guillermo Altadill (Estrella Damm) estan en la seva setena volta al món i continuen pensant que aquesta és l'aventura més extrema. Però cap no pot explicar quina classe de magnetisme exerceixen aquests mars sobre ells per desitjar tornar.

La intenció del Mutua Madrileña, amb la moral recarregada de nou, és baixar fins al 54º S "estresats pel gel i amb tots els sentits al límit". Tant Sansó com el seu company coneixen les recomanacions del servei de salvament marítim de la zona de no descendir del 52º S pel risc de col·lidir amb els temibles gels flotants, però han optat per aquesta ruta més pròxima a l'ortodrómica per recuperar el terreny perdut. En la posició de les 10:00 GMT es trobaven a 730 milles del quart classificat.

La nit no ha ofert diferències entre els primers, que han tingut un vent NW de força 6 a 7. L'aigua està pràcticament gelada i el vent bufa a 25 nusos amb ratxes de 30. El color gris presideix tot al país de les ombres.

Ahir a la nit a les 21:35 GMT va arribar a la Marina Victòria and Albert de Ciutat del Cap l'Estrella Damm, que ja està sent reparat per l'equip de terra del vaixell que s'ha desplaçat per aquesta raó a la ciutat sud-africana. Jonathan McKee ha afirmat sentir-se trist "per ser aquí i no en la regata a bord de la nostra embarcació, però aquest pas és important per a després tirar endavant".

Classificació:

1. Paprec Virbac 2

2. Veolia Environnement, a 125 milles

3. Hugo Boss, a 203 milles

4. Temenos 2, a 970 milles

5. Mutua Madrileña, a 1.700 milles

6. Estrella Damm, a 2.290 milles

7. Educación sin Fronteras, a 2.468 milles

PRB i Delta Dore, retirats

2 comentaris:

Anònim ha dit...

"Això és l'infern, però no voldria estar en cap altre lloc en aquest moment": brutal la frase!

Todos en el fondo estamos un poquito locos, pero es que si no, esto sería muy difícil...

Chao!

Reich.

Natxo ha dit...

la frase es absolutamente brutal...
todos podemos estar un poco locos, y es bueno dejarse llevar por la locura (en el país de los locos estar cuerdo es una locura...); pero hay momentos en que algunas situaciones dan miedo...
ahora, debe ser inenarrable lo que están viviendo...