COSMOS fou una sèrie que s’implantà molt fortament en l’ànima de moltes persones. El gran mestre Carl Sagan ens obrí els ulls a molts i ens despertà l’esperit observador i crític que cal en les persones que somien amb la Ciència.
[Quin gran exemple seria el blog de la nostra estimada Àngela]
Recorde dues dades. Si els 15 mil milions d’anys d’història de l’Univers fos un calendari, noltros, quelcom similar a la humanitat, apareguerem a les 22:45 –aprox- del 31 de desembre; l’altre és que a prop del nostre planeta Aigua –o Gaia, com us agradi més- podria haber 1 bilió de civilitzacions que podrien haber superat la tecnologia nuclear –es a dir, no autoimmoalr-se a l’espai-.
¿Què seríem nosaltres per ells? No és egòlatre ni egocèntrica la pregunta; de fet, ells serien els més avançats i els que prendrien contancte amb nosaltres. ¿Es sentirien com Colom davant els indis? Ó, ¿com un naturalista davant una nova espècie a l’illa de Borneo? Posiblement, seríem com una imatge del seu passat més focs, més tenebrós. Potser el primer que els podríem demanar és que ens ensenyesin Respecte. Tot i que també m’imagino que “les grans potències” (sic) pensarien que ens ataquen i caldria “defensar-nos”.
Som, ara mateix, un càncer per Gaia; però sols una mota de pols a l’Univers. Hem sigut capaços d’entendre La Mort; però desconeixem el Sentit de la Vida.
Si algú ens observa des de l’espai, què estarà fent davant la nostra estupidesa: riure o plorar?
1 comentari:
Hola!
que espes que estas! jeje
be, marxo l'1 de juny, aixi que encara que te truque nomes dirte que molts petons y molts besets....
Publica un comentari a l'entrada