Estimades i Estimats;
l'agost ha mort; però, òbviament, tot continua. alguns fa dies que tornem a voltar per Barcelona i seguim dedicats a això tant genial que és cercar feina...
hem set fora uns dies, gaudint de l afamília -i 'nant a la platja de dia!- prop del Puerto de Santa Maria. Però la desgràcia caigué sobre un servidor i no vai' poder retornar a Paris... em podràs perdonar, Astrid, per no haver participat del teu somni?
EN BREU PODRÉ DEIXAR DE DIR QUE SÓC MEMBRE DE LA CIUTAT AMB L'ALCALDE MÉS INÚTIL DEL MÓN...
la resta de consideracions les deixarem per més endavant...
però penseu que arriben grans moments, i sinó, deixeu que la Vida transcorri i els grans instants sorgiran...
cançó del dia: In the year 2525 (Exordium & Terminus) -Zager and Evans-
reflexió del dia: seríem capaços de gaudir de l'eternitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada