Recuperant
l'esperit. Aquest seria el millor resum, i la millor notícia, de la
Trobada de diables de Barcelona i Barcelonès de la Coordinadora de
Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona celebrada el
proppassat dissabte vint-i-dos a Sant Adrià de Besòs. I només
l'esperit de la Trobada, sinó, l'esperit de l'entitat; i això és
molt més important.
Fa molt de
temps que molta gent defensem que la Trobada, com a acte propi i per
les característiques que ha de tenir, és, o hauria d'ésser, l'acte
més important de la nostra entitat. Aquí cal obrir un obligat
parèntesi respecte aquells que s'omplien la boca afirmant-lo però
que després només han fet batalla per les seves idees centrades en
Mercè i la por. Afortunadament, un acte com el de dissabte torna a
demostrar qui teníem la raó. Ja se sap, de les errades i les
fissures s'aprèn: allò que no ens mata ens fa més forts. Així que
ara toca celebració perquè la Trobada fou un èxit.
Fent un
balanç general, cal valorar-la molt positivament; ara bé, com en
tota activitat humana, sempre hi ha aspectes a millorar, però és
una victòria saber que totes les valoracions que faran les entitats
seran crítiques constructives dites des del respecte.
Un matí
amb xerrades sempre és necessari i útil, i les xerrades estigueren
ben triades. La primera d'elles, centrada en la famosa i maleïda
normativa dels PAU, tot i que a priori podia semblar que acabaria
esdevenint feixuga, fou força útil. El problema d'aquesta xerrada
fou la limitació de temps; potser caldria plantejar-se si cal fer-ne
alguna altra xerrada centrada en aquest punt. La segona, centrada en
els elements pirotècnics, quedà una mica deslluïda per la possible
imminència de possibles nous canvis en l'etiquetatge (aquella famosa
escletxa legal de la normativa europea). Tal vegada, unes nocions
bàsiques de què i com és realment la pirotècnia, i que sembla no
voler tractar-se per afigurar-se que podria ésser poc atractiu, no
aniria gens malament a molta gent de les entitats per entendre el
funcionament de la pirotècnia i fins i tot normatives. La tercera de
les xerrades, emergències i primers auxilis, fou, des del meu punt
de vista, la menys reeixida i és una veritable llàstima. Dels
quaranta cinc minuts disponibles s'invertiren massa en recordar allò
que es pot fer i que no es pot fer durant un correfoc, i la seva
preparació (quelcom que mai és negligible), però massa poc temps
(un màxim de deu minuts, si arriba comptant els vídeos finals) a
explicar allò que hauria d'haver estat el nucli de xerrada: com
prevenir i actuar en cas d'accident i quin tipus de primers auxilis
cal aplicar i quins no en cada situació essent una mica més
descriptiu. L'última xerrada, referent a la història de la festa
amb foc pirotècnic, fou didàctica i entretinguda (quelcom que no
sempre s'assoleix). Tot i que també li faltà una mica de temps, la
llàstima és que l'organització, a diferència de les altres
xerrades, no pogués facilitar la documentació emprada pels ponents
als assistents perquè en Pep Enric, president de la Federació de
Diables i Dimonis de Catalunya, no se la facilità.
Amb el bon
esperit que ja es respirava a la sala de conferències de la
Biblioteca Municipal de Sant Adrià del Besós marxàrem cap a la
plaça de la vila a gaudir del dinar de germanor i l'estona de
sobretaula, on sempre sorgeixen les millors converses d'aquestes
vetllades. A mitja tarda arribà el moment de fruir veient la plaça
plena de gent participant activament en els diferents tallers:
percussió corporal, malabars de foc i escopir foc. Aquí és on rau
l'essència vital de Coordinadora: ser-ne útil per a millorar les
colles i integrar-les per un millor món del foc.
La diada
continuà amb la tradicional tabalada per acabar d'animar tothom a
gaudir de la festa del món dels diables per a enllaçar amb el cor
de la celebració: les cremades (correfoc estàtic a la plaça) tant
d'adults com d'infantils amb el reeixit model de l'anterior trobada
al Carmel. A qualsevol diables el fet d'olorar i cremar pólvora ja
el fa ésser la criatura més feliç de l'Infern. Les cares de joia
mentre es corria envoltats per les espurnes comunals i quan ens
col·locàvem per fer les conjuntes finals, tots barrejats,
justifiquen aquest tipus de trobades.
I per
tancar: sopar i concert de festa.
Perquè a
més de celebrar la joia de la festa volem ésser constructius, una
vegada vist el resum, i per tant vistes les parts positives (el
format i l'esperit), cal citar alguns aspectes a millorar: l'absència
de lavabos, que la cremada d'adults s'iniciés abans d'hora (la meva
colla encara ens estàvem canviant a la plaça i si s'hagués iniciat
deu minuts després, és a dir, a l'hora prevista hauríem pogut
cremar tota l'estona; si s'anuncià, no es va sentir res), la
sensació de poca pirotècnia per a poder cremar i, suposo que ens ho
vàrem perdre per la manca de potència de la megafonia, la mostra de
material pirotècnic que s'havia de realitzar.
Ara bé,
cal felicitar l'organització, tant a la nostra junta de Coordinadora
com, i especialment, a la gent de Tronada de Sant Adrià per l'acte.
Crec que realment fou una Trobada tal i com la gran entitat del món
del foc que és Coordinadora ha de fer i la que ha d'apostar; aquella
idea que Diables de Les Corts vàrem fer lema en la nostra Trobada:
la festa dels diables pels diables.
Coordinadora
estem recuperant el nostre esperit i el camí.
Enhorabona
i felicitats!
Salut i
Foc!!!
