MH President Mas,
Em dirigeixo a vós com
a ciutadà català que ahir va sortir als carrers de Barcelona a
manifestar-se en favor de la Independència del nostre país. Aquest
text, que sé que no arribarà, malauradament, a les seves mans, ha
estat modificat després de la seva compareixença aquest matí.
La Diada d'ahir fou una
jornada històrica i una baula més en el camí cap a la consecució
de l'objectiu nacional d'esdevenir estat. Si el lema de la mítica
manifestació de l'any 1977 era “Llibertat, Amnistia i Estatut
d'Autonomia”, la del 10-J del 2010 fou “Som una nació. Nosaltres
decidim” el d'ahir era prou clar: Catalunya nou estat d'Europa”.
I això es resumeix en una única paraula, la més pronunciada ahir.
Independència. Paraula, per cert, que ens hagués agradat sentir
avui en la seva veu; si més no, per a fer referència a les demandes
que els convocants li feren arribar.
Avui esperem de vós que
encapçali i lideri el nostre vaixell, Catalunya, vers el port
d'esdevenir nou estat a Europa. Tots som conscients que no és una
senda fàcil, però després de trenta anys de “reconstrucció
nacional”, la “transició nacional” vers el nostre estat propi
ha d'ésser molt més veloç, altrament perquè el poble no sols ho
demana cada vegada més, sinó que ho necessita cada vegada més. És
per això que cal que a gratcient iniciï aquest procés ara mateix a
nivell de totes les vies possibles. No cal que s'erigeixi en un
Casanova, Moragues o Villarroel perquè, afortunadament, no estem ara
per ara, lluitant a peu de carrer en un guerra armada; però sí com
ells, o com Wallace i Bruce o Glyndwr en els seus pobles, cal que com
a estendard timonegeu el país fins l'objectiu final.
Sr. President, què
espera obtenir respecte les demandes del poble de Catalunya el dia 20
amb l'entrevista del president del govern de l'estat que ens escanya
i es nega fins i tot el dret a convocar un referèndum per decidir
què volem ésser? Quines paraules ens adreçarà ulteriorment a la
mateixa? Ahir li recordaren en l'acte institucional de la nostra
Diada Nacional les paraules que l'ínclit Joan Sales li adreçà a la
gran Mercè Rodoreda el 4 d'octubre de l'any seixanta-dos: “Des
de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta,
doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser
imbècils.” Potser ja va sent hora que realment ens fem dignes de
les persones com les que jauen sota el Fossar de les Moreres.
Ahir,
camí de la manifestació la meva neboda de sis anys exclamà “Ningú
no es vol perdre la festa!”. Son pare li respongué “La festa és
per vosaltres...”. M'agradaria que si algun dia em naixen
l'Ermessenda i en Guerau ho puguin fer en una Catalunya lliure, o si
més no, en tinc trenta-dos, d'anys, que puguin viure la
independència essent ben petits.
MH
President de la Generalitat de Catalunya, pensi en les paraules que
ahir el President Rigol digué a la televisió: “Veient què
succeeix avui crec que podria arribar a veure esdevenir Catalunya un
estat sobirà”. El poble de Catalunya estem a les vostres mans, no
volem ésser decebuts novament.
Atentament,
Natxo
Barrau i Salguero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada