Si hom cerca el mot versots en el DLC no el trobarà pas; tot i això, els versots són part inalienable del món dels diables.
Els versots els trobem en els balls de diables dit penedesenc, on des d'antuvi es reciten versos satírics referents a persones o esdeveniments de la vila. En el model del Baix Camp i el Priorat trobem la figura del diable burlesc qui també fa unes rimes satíriques. De fet, no podem obviar que el l'actual figura dels diables convergeixen tant els histrions de la paraula, com serien joglars i botargues, així com el concepte demoníac eclesiàstic. D'aquesta confluència en deriva la seva idiosincràsia crítica i festiva. No serà pas aquest escrit un erudit text referent al món dels diables i dels seus parlaments, ans al contrari; aquesta és sols una introducció als versots llegits ahir previs al Correfoc Unitari de la Festa Major de Les Corts.
Les Corts, avui dia ja consolidat com a barri de foc, la gentada que ahir acompanyava les colles en el seu cremar així ho demostra, té una relació difícil amb els versots; si més no, que la meva memòria recordi. En els ja onze anys que fa que en formo part de Diables de Les Corts n'he viscudes de tots colors en referència a aquest tema. Des de la possibilitat de llegir-los a la balconada de l'Ajuntament (afortunadament recuperada ahir), fins a la impossibilitat de llegir-los passant per escenaris a la plaça o l'exili a altres places per a poder dir-los. A més a més, també el seu contingut ha experimentat variacions al llarg d'aquest temps. Hem tractat de mantenir la seva funció de crítica social, tant a nivell més local com global, tot i que moltes vegades hem patit cert grau de censura o ens l'hem auto-imposada; hem fet re
ferència al propi món del foc; així com jugar entre les colles.
Una mena de protocol tradicional no escrit sembla afirmar que és la colla de Diables de Les Corts qui els redacta per a la festa del Correfoc Unitari, sense obviar els que en altres festivitats hem redactat. Fet aquest que m'ha permet col·laborar més d'una vegada en la seva redacció. Aquest any ha sét un d'aquests. L'insomni que de vegades em desvetlla m'inspirà la base dels versots d'enguany que foren polis amb l'ajuda de la Raquel, la Irene, la Cris, i altres companyes de la colla. La situació actual permetia, malauradament, fer uns versots amb certa potència i, suposo que inspirat per l'èxit dels versots que vaig tenir l'honor i el privilegi
d'escriure per l'espectacle del Mascle Cabró del Correfoc de la Mercè del 2010, espectacle ideat pels companys de Diables del Carmel (dins el projecte conjunt de comissió amb Malignes del Guinardó i Trinifoc) han sortit uns versots que crec que recuperen el seu esperit original.
Aquí us els transcrivim:
Cortsenques i cortsencs, la Festa Major ja és aquí
i per oblidar les penes ompliu la bóta de vi!
Aixequeu les vostres copes per brindar
que Les Corts és a punt de cremar.
Ara fa un any les eleccions les guanyà CiU
que promet molt i amb el PP fa la viu-viu.
I al govern dels millors d'en Mas
preguntem: “A quina mútua vas?”
Retallada va, retallada ve
els polítics es barallen i no fan res bé;
ells es mantenen els seus sous,
nosaltres els tallaríem a tots els ous.
Aneu amb compte no us cremeu
que a l'hospital no entrareu!
I si teniu una emergència fatal
acabareu parint en un portal.
Ens volen robar la llengua a l'escola,
de nosaltres sols volen que els omplim la guardiola.
A les armes catalans
que el Constitucional ens declara guerra,
cremem aquells bergants
hijos de mala perra!
Això sembla una dictadura
tot jugant a qui la té més dura.
Els agrada fer amb la por i la repressió
però lluitarem per un món millor.
La plaça és un espai de trobada
però en aquest barri ens l'han vetada.
Un any més voldran acabar amb la discòrdia
però continuarem sense utilitzar Concòrdia.
Diuen que és un barri de calés
però el jovent tenen en un traster.
Ens van prometre mils de metres pel jovent,
i ni borratxos els veiem!
Els Bocs de Can Rosés volem felicitar
per haver trigat 15 anys per aprendre com experts a cremar
i aquesta Festa Major l'haureu de rebentar,
i com a bons adolescents dediqueu-vos a cardar.
Vist el món que ens donen sols tenim una solució:
aixecar-nos tots plegats i fer la revolució!
Diables, carregueu les maces amb foc.
Brindeu per l'Infern. Salut i bon correfoc.
La imatge la féu Marc Navarro (@flametes) i fou el seu tuit al respecte dels versots.
2 comentaris:
Et (ens?) van quedar molt bé!
Molt bona feina al balcó! :D
Jo crec que és "ens"; estarem d'acord que jo portava una base considerable ja escrita, però que entre totes vàrem acabar de donar-los forma.
Sí més no, crec que hem recuperat el concepte de versots i ara només cal mantenir-lo peti qui peti.
La feina a la balconada és fàcil, tot i patir en algun moment per la poca alçada de la barana.
Publica un comentari a l'entrada