Tot i que amb retard, de fet ja ha començat l'In-Edit 2011, farem els nostres comentaris respecte la nostra sessió de Sitges 2011.
Per tercer any consecutiu he pogut gaudir de diverses sessions en el marc del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, en la seva 44a edició. Malauradament, el primer cap de setmana em coincideix amb les festes majors de Les Corts, fet que em redueix força les possibilitats de tria de pel·lícules i sessions. Com aquest any hem anat piulant les primeres impressions aprofitarem els tuits per fer aquesta crítica.
Camí del meu particular #sitges2011 A veure què tal. Començarem amb Target.
Aquest any vàrem començar amb una distòpia filosòfica que tant a mon germà com a mi ens feia pensar que o veuríem una petita obra mestra o una castanya podrida, no creiem gaire que ens deixés indiferents.
Target és pretenciosa, lenta i avorrida. Quina mala estrena a @sitgesfestival #sitges2011
Doncs resultà que l'aposta no em sortí bé. Afortunadament per mon germà, que pot gaudir molt més abastament del festival ell ja havia visionat pel·lícules que l'havien agradat o, com a mínim deixat bon sabor de boca.
Target és definible bàsicament com es diu en la piulada. Salvaria la fotografia al voltant de l'antiga base i el decorat del pis dels protagonistes. Poc per una pel·lícula que pretén fer-nos reflexionar respecte la condició humana i les seves afeccions, desafeccions i afectacions. Té alguna idea, a nivell del concepte distòpic, més o menys interessant, però el desenvolupament de la història no és gens atractiu. Com vàrem dir, és lenta fins i tot per acabar-se. Una llàstima perquè en tenia moltes ganes.
Vàrem sortir del Retiro per tornar a fer la cua per comprovar si
A veure si The woman ens ofereix el terror extrem que diu @sitgesfestival #sitges2011
Se'ns presentava com una pel·lícula, que després obtindria premi, que ens plantejava el xoc entre allò civilitzat i allò no civilitzat; però deixant clar que la frontera no és gens clara moltes vegades, i que allò que sembla civilitzat pot esdevenir quelcom terrorífic.
The woman a @sitgesfestival vol tenir un aire entre 70s i 80s però és lenta expositivament i ràpid desenllaç. Donava per molt més. Llàstima!
Una altra llàstima. Si Target era decepció total i absoluta, The woman no et deixa tan ofès però sí insatisfet. Potser és per fer cas de la publicitat, però el concepte “terror portat a l'extrem” no em sembla gens aplicable per aquesta pel·lícula i menys en un marc com Sitges. Més que lenta en l'exposició, ho és en el seu desenvolupament. Com aquell qui diu esperes que allò que esdevé durant el desenllaç sigui gran part del film.
@lhtello @sitgesfestival m'esperava més de the woman. Fluixeta. #sitges2011
Entenc que la pel·lícula és interessant i es deixa veure i que pot agradar bastant, però cal rebaixar les expectatives. Crec que es podia haver jugat molt més amb la trama introduïda. Si més no, em va fer agafar ganes de llegir quelcom del guionista (Jack Ketchum).
Així que férem camí de l'Auditori per veure si podríem gaudir amb l'última sessió de la nit. Començava amb una sèrie de curts per a continuació mostrar-nos A lonely place to die.
Suffer curt a @sitgesfestival és previsible, tot i el final. Res especial. Obviable.
Suffer: Un curt podríem dir “típic sitgerià”. No aporta res de nou. Interessant el moment que es troba amb la noia, i ben jugat el moment final, però la resta és lent i previsible. Mancava treball de guió.
Dirty silverware curt de @sitgesfestival és curiós, interesant i "divertit". Bona tria.
Primeres bones sensacions en el meu festival. De fet, s'enduria premi. I crec que merescut. És una idea molt interessant, i al principi no saps si vol jugar amb tu des d'una òptica seriosa o en plan conya però el seu desenvolupament i la seva factura fílmica fan que et sembli un curtmetratge molt interessant i recomanable. Dirty silverware
Sons of chaos, curt a @sitgesfestival te'l pots estalviar. No calia.
Llegit la piulada no cal afegir res més. A més, sabent que per la seva culpa vaig haver d'esperar una hora per agafar al tren de tornada et fa veure-la encara amb pitjors ulls. De factura correcta, però per mi el guió és molt insuls.
A lonely place to die a @sitgesfestival molt bé. M'ha agradat força. Bona tria. Molt recomanable. #sitges2011
Ja tocava! Un molt bon thriller d'alçada. Argumentalment és bo, la direcció és potent i les actuacions més que correctes. Una hora i mitja de bon cinema d'acció que manté l'espectador en tensió. M'esperava una pel·lícula correcta i em vaig trobar una bona pel·lícula. Molt recomanable per tothom. Si al principi et poden captivar els paisatges de les Highlands després et captiva la història. Potser l'última escena, que no el final, et deixa una miqueta fred, però la pel·lícula és potent. Una molt bona idea ben desenvolupada i treballada. A lonely place to die
Llàstima que havent acabat tant tard avui @sitgesfestival dubto que demà arribem a A letter to Momo. Quedarà pendent com El páramo
No hem pogut anar a A letter to Momo. Esperem que arribi a les sales comercials @sitgesfestival #sitges2011 camí de Troll hunter.
Una pel·lícula que després em comentaren com correcte o com una joia, que es sumava a la llarga llista de títols pendents que no hauríem vist durant el festival.
The troll hunter és bona fílmicament i és entretinguda i amb bon humor. Sí un gran encert @sitgesfestival #sitges2011
He de reconèixer que m'esperava una sessió de rialles amb Troll hunter i que em vaig trobar amb força més. És cert que la pel·lícula és entretinguda i que rius, però és molt més que això: presenta un guió estructurat, que s'ajuda dels mitjans que necessita i que està farcit de bons moments per a l'espectador i que a nivell fílmic és molt correcte. Una pel·lícula per passar una molt bona estona. Una descoberta interessant i molt recomanable. Aquests és un dels tipus de pel·lícules que calen trobar en un festival com Sitges.
Algú podria ensenyar al traductor de @sitgesfestival que les coses no oloren, les coses fan olor #aixíno #sitges2011
No podia estar de fer aquest comentari quan comproves que errades tan greus es produeixen en la subtitulació d'una pel·lícula. Cal tenir una mica de cura amb els idiomes.
El curt de @sitgesfestival Te i fantasmes és ensopit, ben fet però avorrit #sitges2011
Una adaptació correcte formalment d'un conte d'en Henry James, però que se'm va fer molt ensopit i poc creïble tot i les bones actuacions.
Per cert, és una vergonya sentir en un curtmetratge original en català la construcció "de que*". Parlem bé la nostra llengua, si us plau.
Ja hem comentat abans que el traductor tenia problemes amb el bon ús del català, però això encara em sembla més vergonyós. Bé, no; igual. Cony! Cuidem la nostra llengua!
Degut als desajust horaris a @sitgesfestival he decidit sortir de El callejón per arribar a Sleeping beauty. Haurem encertat? #sitges2011
El voler jugar en diferents sales provoca que quan sorgeixen els retards típics puguis tenir aquests problemes logístics. El callejón tot i la seva caràtula, que quasi et fa sortir del cinema (homenatge a “las españoladas” dels 70?) hi ha algun moment que sembla que pot esdevenir força interessant i d'altres que creus que serà una pressa de pèl. Tot i que havia tingut moments dels primers, vaig aprofitar un dels segons per marxar de la sala.
El callejón @sitgesfestival per moments no sabies si prometia o podria esdevenir un "bodri". "L'honor" de ser la 1a vegada que surto abans.
Potser perquè hom vol ser optimista de mena en aquestes coses, potser la pel·lícula podia ésser més interessant del que llavors pensava (val a dir que el fet de saber que aquesta o Sleeping beauty no la podria veure sencera em tenia una mica molest) i podia ésser un entretingut slasher.
Curiosament encisador.això de veure #sitges2011 ple de zombies passejant per la vila.
És bonic això de passejar per la vila de Sitges canviant de cinema i veure com tot de zombies volten tranquils, com la ciutadania en general, pels carrers. O bé te'ls trobes asseguts al teu costat al cinema. Genial!
Hem hagut de descartar prometedora El páramo @sitgesfestival esperarem savi consell de mon germà per saber si haurem de veure-la #sitges2011
De fet esperava força de El páramo, però em digueren que no era gaire res de l'altra món. Una llàstima. Potser la cercarem més endavant en format digital, tot i que el resum de la pel·lícula era sucós.
Sleeping beauty prometia molt, bona idea, algun moment brillant, però et deixa fred o quasi "somnolent" #wtf #sitges2011 @sitgesfestival
Quina llàstima. Una altra decepció. La idea em semblava collonuda, però s'acaba fonent com un glaçó al foc. El personatge principal de tant voler dibuixar-ho bé, se't desdibuixa. La trama quan comença a fer-se més suggeridora i pots fer que la pel·lícula, tot i que ja va donant certs tombs sense solta ni volta, pugui arribar a bon port l'occeixes amb un final inesperat i gelador. Ben treballada la pel·lícula podia haver esdevingut molt atractiva però es queda en un bluff.
Pumares marxa de la cua de la Nit més freak de @sitgesfestival indignat amb el retard: 45 minuts #sitges2011
Ja sabem que les nits de marató poden començar molt i molt tard. La seva idea era que tots marxéssim i aprenguessin d'una vegada a organitzar els horaris, però crec que ambdues coses són massa difícils.
Encetàvem la Nit Més Freak així que calia estar preparat per qualsevol cosa:
Els capítols de Femme fatales són horrorosos, tot i que m'ho esperava pitjor #sitges2011
Després d'una llarguíssima presentació de la marató veiérem dos capítols d'aquesta sèrie: Haunted i Bad medicine. Històries absurdes de mitja hora amb l'objectiu de despullar alguna que altra dona. Agafeu les sèries d'històries paranormals, d'adolescents i l'erotisme barat i potser tindreu quelcom similar a això. Pur Californication.
New kids turbo és una soberana gilipuertez amb que rius molt amb.la que rius molt. #sitges2011 @sitgesfestival
Hora i mitja de riure gairebé continu a base d'humor groller, taboll, fàcil, canalla i hilarant (alguna espurna intel·ligent). Jo no havia vist res de la sèrie original, potser per això em va sorprendre i agradar. Vaig passar una estona molt entretinguda. No apte per a tots els públics, però sí molt recomanable per qui vegi el tràiler i rigui.
El curt Metal creepers podia haver estat millor en mans de gigatron. Parodia. #sitges2011
Paròdia innecessària per no aportar res de nou. A més, ja m'havien avorrit a la presentació.
Monsters brall era una idea divertida que podia ser interesant però és rerepepetitivava #sitges2011
Crec que la piulada és prou clara. No caldria afegir res més. Llegeixes la idea i penses: mosquis, mola! Però després quan la veus t'adones que de la idea al guió hi ha un camí molt llarg on moltes neurones esdeven zombies. Quan una pel·li de noranta minuts se't fa llarga i repetitiva és un problema.
Sex, dogz & rock and roll és una infamia que algú volia vestir d'art i assaig.Fer quelcom freak no implica bodri @sitgesfestival #sitges2011
Quina tortura. No sé què s'havien pres per idear-la i fer-la però és infumable. Encara em pregunto per què no vàrem marxar del cinema. No li recomano a ningú. Bé, potser sí: a qui vulgui passar una nit enfotent-se d'una pel·lícula amb els amics estant en un estat no gaire “normal”. I tampoc sé com aniria així...
A La noche más freak del @sitgesfestival no s'havia d'emetre també el curt Bench seat?S'ha perdut pel camí o era la traca final? #sitges2011
O es va perdre pel camí, o el van fer després de l'atemptat anterior, o varen decidir que era molt tard i calia preparar-se pel nou dia que començava en una hora.
El dissabte vàrem fer descans durant el dia i aprofitàrem per anar al concert de presetnació del nou disc d'en Feliu Ventura a l'Auditori. Després d'aquesta molt bona vetllada vàrem fer cap a Sitges novament per gaudir de la marató final nocturna del festival. Ens vàrem perdre The thing, i m'han dit que està molt bé.
Millorable però amb certa gràcia i interés el.curt Il.Cavaliere errante #sitges2011
Potser li sobrava algun crit de La Mort, però la idea era diferent. En termes generals a mi em va agradar.
Bona.dosi de cinema negre farcit d'humor negre amb Killer Joe. Bon Friedkin #sitges2011
La pel·lícula sorpresa, que no ho era tal, del festival és una hora i mitja de bon cinema negre amb humor encara més negre i molta mala bava. Bones actuacions, bona direcció. Bona feina. Jo m'ho vaig passar molt bé.
Juan de los muertos molt divertida zombedy cubana @sitgesfestival un encert #sitges2011
Impressionant. M'ho vaig passar genial. Vaig riure molt, té moments hilarants, i té tot allò que necessita una bona zombedy. Poques coses es poden dir, que cal veure-la, us agradin o no les pel·lis de zombis. Us la recomano a tothom.
Lobos de Arga: 1h i mitja d'humor xorra d'homes-llop. Me l'esperava bastant pitjor #sitges2011
Quan llegeixes la sinopsi i la fitxa tècnica penses: això serà molt dolent. Doncs no. No és cap meravella, però podia haver estat molt pitjor. Rius a moments i no se't fa pesada com d'altres. Ho podríem deixar en entretingudeta.
S'ha acabat la meva sessió de #sitges2011 Ara a esperar fins #sitges2012 tot intentant veure els films que no hem visionat @sitgesfestival
Doncs sí. Esperem que l'any vinent tornem a tenir l'opció de fer bones sessions a Sitges i mentrestant intentarem cercar alguna de les moltes pel·lícules que la lectura del llibre del festival et deixa enllistades com a possibilitats de trobar quelcom interessant. A més de les esmentades, i per citar només de la secció oficial a competició podríem anomenar: Les contes de la nuit, The divide, Guilty of romance, Kill list, Mirages, The murder farm, The other side of sleep, Red state, Saint, Womb i les que trobem a la resta de l'extens programa.
Dades: Pàgina oficial, palmarès, twitter, facebook.
Ens veiem a #Sitges2012
