El programa em defraudà força. Molt epidèrmic i fins i tot populista, en resum: poc científic. Tal vegada fou per la tria de persones convidades o pels seus torns d'intervenció o perquè avui dia, a diferència de programes d'antuvi, s'ha caigut en l'habitud de no voler gratar massa la crosta d'allò que es tracta a debat i deixar-ho com una estona per fer petar la xerrada.
Segons deien un 80% de la gent enquestada afirmava que la ciència ha millorat, i ho fa, la vida; això sí, el debat respecte el 20% restant no entrà en gaire profunditat en per què no ho pensa (més enllà de la diatriba de la despesa militar). I no podem obviar que la majoria de gent del 80% contestà pensant en certs avenços biomèdics, per què la majoria de persones que fan o han fet ciència han sentit allò de "I això per a què serveix?"
I aquest, la visió popular de la ciència, era un dels grans debats. Per què manquen tantes vocacions? Per què hi ha tan poca cultura científica a nivell de carrer? Per què si es demana als nens que dibuixin un científic encara avui dia fan una barreja entre el Dr. Frankestein de les pel·lícules amb la imatge despentinada d'Einstein?
Una gran sorpresa fou comprovar com un 40% dels enquestats considerava que els científics viuen bé; és cert, que un 38% opinava el contrari i curiós que un 22% no tenia opinió. Viure bé de la Ciència? Alguns, molt pocs; aquells afortunats que han arribat a certes posicions; però les persones que fan realment ciència, els que treballen al laboratori sobreviuen amb la ciència. La seva és la condició del precari: sous baixos (indignes!), moltíssimes hores, condicions canviants sense cap garantia,... I encara es defensava com a lògic! (I dubto que es pugui comparar amb segons quins altres ambients becaris; i si ho fos: és arribat el moment de dignificar les coses!) Igualment que es creia absolutament necessari marxar. Pot ésser molt positiu, tothom serà d'acord, però cal que sigui "obligatori". En aquest punt, com en la majoria es tornava a veure un fet important, la majoria de convidats eren caps, i no representants de la munió de persones que amb el seu esforç diari fan avançar el sistema.
És cert que es tractaren molts aspectes, però gairebé tot foren pinzellades. Poca oferta de feina (dedicar-se des de la vessant comercial no és fer ciència), es podria haver dit que el sistema no és el més indicat, poca inversió privada (sí que s'ha dit al final que cal reclamar als governants que inverteixin i que n'informin), sous i condicions, reconeixement, vocació, transmissió de la informació, etc.
Crec que és interessant fer sortir la Ciència de les seves torres d'ivori, però cal fer-ho de forma que permeti una visió realista de la mateixa i de la seva situació real.
Us deixo l'enllaç per poder veure el programa: http://www.tv3.cat/videos/3558851/Cientifics
6 comentaris:
Ja et vaig dir que el programa no val res. Tot sempre és tòpic i típic i no s'aprofundeix.
Una llàstima.
Jo només vaig veure la primera part.
Raquel
És cert que m'ho vares advertir, però calia fer l'esforç i veure el programa per comprovar-ho. Malauradament fou així. Potser era jo que tenia molt amunt les expectatives.
Estic d'acord amb tot. Es van mencionar els principals problemes així de passada, i espero k les pinzellades sobre kines són les possibilitats reals de feina per una persona k s'ha format minim durant 8 anys, fessin veure un món molt diferent del k s'imagina la gent de casa. Però molt poc professional en general. Ni introduccions en profunditat sobre el tema, ni cap tipus de guió sobre els temes a tractar (una mica tertulia de bar), la moderació fatal (la Heredia akesta no tenia ni idea del tema), la mostra de gent gens representativa (tot eren investigadors k ja tenen una posició còmoda), definició de becari crec k tampoc keda clar (no és el mateix fer 6 mesos de pràctiques després de la carrera sense cobrar k estar 5 anys en condicions precaries amb 30) etc. I lo pitjor és k crec k no van aconseguir transmetre res sobre Què s'està fent en ciència avui dia a Catalunya, perquè per acabar van posar en Cajal, la Curie, Einstein i companyia. Parleu de la malaria i del SIDA (els investigadors crec k són del Clinic), del MAssagué i metàstasi, de mil coses k es poden tractar d'avui en dia, no dels pares de la ciència de fa més de 100 anys!
Bastant desastrós.
NAIARA
Jo també vaig veure el programa, i la veritat no acabo d'entendre aquestes crítiques. Potser la diferència és que jo no em dedico al món científic, i dedueixo que vosaltres sí, i per això a mi em va semblar interessant i a vosatres no.En general quan a la tele toquen el "teu" tema mai en quedes content...no acostuma a ser un mitjà per aprodundir.
Però quan t'ho mires més de lluny, això que en dieu "pinzellades" a mi m' és útil..allà hi ha gent que parla i es representa a ella mateixa, a ningú més, i a mi em va semblar que eren gent amb coses a dir, amb les quals pots estar-hi en desacord, clar. I la veritat és que amb l'oferta que hi ha avui a la tele, és molt millor una "pinzellada" de ciència al banda ampla que tota la profunditat del món a supervivientes, que és una de les alternatives a aquella hora...
Salut!
Bé, haig de dir que no tothom que hi va participar té la vida resolta ni guanya molts diners. En el meu cas, vaig estar deu anys al CSIC fins que me'n vaig afartar d'oposicions tramposes i un sistema anterior a la democràcia; actualment treballo en conservació de la natura a Medi Ambient. A la universitat hi sóc associat, que no és cap meravella però em permet mantenir un vincle amb l'àmbit acadèmic. També em va semblar que la majoria de convidats eren becaris o contractats, amb posicions prou precàries. Una altra cosa és que els farmacèutics volien vendre una carrera com a venedors o tècnics de laboratori, cosa que no té gaire a veure amb la recerca científica. Sigui com sigui, em va sembla interessant dur a la televisió la ciència, sense guió preestablert ni cap limitació al que s'hi havia de dir. En aquest sentit, crec sincerament que el programa fa un gran servei públic.
Gràcies a totes les persones que heu visitat i comentat aquesta entrada del blog, llàstima dels anònims que no han deixat nom.
Amb la Naiara via facebook ja vàrem comentar tot allò que hem reflectit en els texts. Sols un afegit, estic plenament d'acord amb l'últim apunt respecte el vídeo final dels científics: calia molta saba nova. Es podia aprofitar per demostrar que encara hi ha molta investigació per fer; i a més a més també es podia haver aprofitat per fer una mostra de la vigència de la ciència feta casa nostra o duta a terme per persones formades al nostre país. I un tema que potser també es podia haver tocat era l'evolució de la dona dins la ciència.
A la persona anònima que no és vinculada al món de la ciència voldria deixar palès que em sembla genial que hi hagi un programa on es parli obertament de ciència i adreçat a tothom, però també és cert que es veié en els cometaris "externs" molt malestar per les situacions reals. Crec que certes realitats no quedaren del tot reflectides (potser m'equivoco, òbviament), perquè no crec que sigui tan meravellós com de vegades semblava que volien mostrar.
A la persona que féu l'últim cometari i que treballà deu anys al CSIC. Això que comentes que et fa afartar és quelcom que no sé si va quedar gaire clar durant el programa, i a mi sobretot em va faltar la visió del que realment implica ésser becari en aquest món. Coincideixo amb vós respecte el que dieu de la visió que el món farmacèutic intentà mostrar; així com la necessitat de fer un programa com el que es féu, tot i que com he fit m'hagués agradat una altra visió final.
Moltíssimes gràcies a totes per les visites i els vostres comentaris.
Espero en breu reactivar el blog:
http://lamevaciencia.blogspot.com/
que sempre restarà obert a suggeriments, entrades i comentaris.
Publica un comentari a l'entrada