L'Educació és procés continuat i que es perllonga al llarg del temps. Ara bé, l'educació no és únicament la formació acadèmica, és més, aquesta és un afegit social, si volem definir-la així, l'Educació comença amb les habilitats per comportar-se socialment. I aquestes aptituds provenen de la nostra condició d'ésser viu i social, perquè qualsevol comunitat animal té els seus costums, les seves normes. És per això que l'Educació comença des del moment del naixement en l'ambient en que creixem; és a dir, comença en l'àmbit familiar i, ulteriorment, tot i que cada vegada a edats més primerenques, el conjunt del grup, la societat, continua.
Aquesta reflexió inicial serveix per il·lustrar la situació que ahir, dijous 27 de gener de 2011, vàrem viure la Raquel i un servidor al Monestir de Montserrat. Poc abans de les 13:00 hores ens trobàvem a la basílica per poder gaudir de la interpretació del Salve i el Virolai per part de l'Escolania. Érem asseguts a la primera fila de seients, al costat esquerre mirant l'altar major, quan un grup de nanos d'institut arribaren fent el rebombori que pressuposem arquetípic (tot i que hom té el record que abans les coses en feien amb més silenci i respecte -però això podríem considerar que són apreciacions subjectives i esbiaixades pel temps-). Tractaren de seure el més endavant possible, dos nois al meu costat i la resta començaren a seure als espais buits que hi ha havia pel darrere. Val a dir que en aquell moment a la Basílica estaven ocupades, i no totalment, les primeres sis files a ambdós costats. Fou just en aquell moment quan es produí l'acte lesiu que origina aquest escrit:
El professor que anava amb ells els diu que es col·loquin davant dels reclinatoris (òbviament no feu servit aquest mot) del primera fila asseguts a terra procedint ell mateix a aixecar la cinta que tancava l'accés a aquest espai. De fet, no tots pogueren o decidiren passar.
Quina mena d'educació es pot transmetre, o és més, s'espera transmetre, quan no es mostra cap mena de respecte per les normes socials que se suposa que en tot moment un docent ha de mostrar i demostrar. Un docent no és una persona que ensenya només la seva assignatura i no només a l'aula. Un docent és una persona que hauria de tractar la consciència i les habilitats socials així com els coneixements al nostre jovent; i, això en tot moment.
És cert que en aquell moment no vaig comentar-li res, vaig preferir, si acabava considerant oportú fer-ho, que seria més adequat fer-ho després de la interpretació de l'Escolania. Emperò, desaparegué tan ràpid el professor que fou impossible.
Ara bé, em deixà aquesta reflexió: quin respecte espera que mostrin els seus alumnes per les diferents barreres que es trobin?
3 comentaris:
Va ser vergonyós. No tinc més paraules.
Raquel
Si, jo que treballo en un àmbit proper això, veiem molts dies coses d'aquestes, a més penses ara no li diré per no desacreditar-lo davant dels seus alumnes, desprès li comentaré quelcom, però tenen tant poc interes per tot, que desapareixen abans que els pugis comentar res... Desprès direm que els alumnes són maleducats, però en realitat, és l'educació que molts estan rebent (ojo! molts, no pas tots!)
De fet ho havia pensat alguna vegada quan treballava al Consorci El Far. Veia aquests comportaments il·lògics per part d'algun docent. Però com dius, són una part, no tots, tot i així és un greu problema, trobo.
Publica un comentari a l'entrada