Ahir diumenge 5 de setembre de 2010 Euskadi Ta Askatasuna (ETA) va fer públic un nou comuncat, l'enèssim, aquesta vegada, novament, via la BBC.
Més enllà de preguntar-nos, com feren la majoria de mitjans de comunicació, quan de temps feia que la cadena pública britànica tenia la cinta en el seu poder, el desplegament informatiu així ho demostra, l'important és: podem esperar res d'aquest comunicat?
És molt interessant, i tal vegada significativament representativa, una imatge que es publica avui a pàgines interiors de El País: en una taverna a Hernani uns homes prenen “tranquil·lament” els seus vinets sense prestar cap atenció a la televisió que retransmet, qui sap per quina vegada, el comunicat de la banda. La sensació que transmet la imatge és d'indiferència.
I aquesta indiferència pot ésser deguda a dos factors: l'enèssim comunicat, aquesta vegada la “decesió de no dur a terme accions armades ofensives”, és una vis repetita que sembla ja masses vegades vista i sense cap avenç important (si no volem pensar en grans enganys com fou la treva durant el Pacte de Lizarra); essent l'altre factor important el que ETA no diu realment el que s'espera, no aclara què farà o no farà. Ni tan sols “claudica”, parcialment, davant les peticions (exgències?) d'EA i Batasuna (per què no era Aralar?) dels últims dies -tal vegada ens podríem plantejar si aquestes peticions venien motivades pel coneixement d'aquests moviments, tot i que part de l'esquerra abertzale no és contenta amb aquest nou comunicat de la banda-.
Ja fa massa temps que la lluita armada ha deixat d'esser el camí (és cert que certes decisions polítiques o judicials dels últims temps ens poden arribar a encendre com per gairebé justificar-la; però pertanyo a un poble pactista -potser perquè hem perdut totes les revoltes i les guerres en defensa de la llibertat i la justícia). Des de fa temps s'ha vist que (si fins i tot ETA poli-mili així ho entengué i certes seccions de l'esquerra abertzale i de membres que foren de la banda) la via del diàleg és la que podem utilitzar per a tractar d'assolir els nostres objectius polítics. Manu militari ja no és el camí. Potser la via negociadora política pot esdevenir més lenta, però no es pot deixar una senda plena de sang com a passat de l'objectiu recercat.
Consegüentment: ¿està ETA realment disposada a deixar les armes i permetre que els estaments polítics, seguint el dictat de la societat, tracti d'assolir l'objectiu de la independència d'Euskal Herria? Aquesta és la prengunta que ha de contestar.
Gora Euskal Herria askatuta!
3 comentaris:
AL meu parer, des de fa mooolts anys (fins i tot abans de la dissolució de Terra Liure) que ETA careix de cap compromís moral o polític amb el País Basc. No és res més que una associació il·lícita amb afany d'extorsionar, robar i altres coses més aviat lletjotes.
Això és així perquè la independència d'Euskadi, igual que fou la d'Irlanda del Nord i encara és la de Còrsega, és inviable pel camí de l'atemptat i de la sang -malhauradament dit 'camí de les armes'. Però tota aquesta parauleria patriotera bé serveix per atraure cadells cada cop més joves per fer la feina bruta (pintadetes, octavilles, opinions als fòrums d'internet) amb l'esperança de la promesa de que arribat el dia se'ls emportin a Colòmbia o a on sigui a fer un curset de 'comando'. Vaja, una soberana estupidesa que podríem creure a dia d'avui d'Al Qaeda a Palestina o Bangladesh, però no a Euskadi on tothom té a papà i a mamà a la vora i calefacció a casa.
Hi torno: fa molt temps que l'impacte d'ETA és ridícul i, a més a més, no compta amb el vist-i-plau de ningú que no sigui alguna persona directament involcurada. El govern espanyol ja és un especialista en jugar amb els comunicats d'ETA per treure'ls de lloc i fer-los encara més ridículs, i aquest no és una excepció, això sí, amb un afegit: que aquest ja era ridícul de bon començament.
No he llegit el comunicat, però no em cal. No crec que la informació donada sigui rellevant: període de no accions armades ofensives? Clar, fins que hi tornin.
Si atemptessin cada dia o setmana, el comunicat tindria alguna mena de sentit perquè t'estarien dient que gaudiries de més d'una setmana de pau, però si actuen cada molt, no té sentit que diguin que estaran un temps descansant -preparant-se- perquè és el que fan dia a dia.
El dia que diguin que ETA es dissol, aleshores serà notícia.
És a dir, per mi és com si no haguessin dit res.
El segle XX fou el segle de les guerres (tots ho han sigut) però en aquest les idees polítiques i les herències noucentistes han propiciat, sota jous que confonien l'estatalisme amb l'absolutisme, les lluites per assolir la independència.
Emperò, ara per ara, les vies armades no poden dur enlloc.
Sempre resta el diàleg, i si una part es nega a acceptar les decisions polítiques de la majoria resten les declaracions unilaterals. I per descomptat, davant aquestes tampoc es pot fer ús de la força.
Publica un comentari a l'entrada