divendres, d’abril 23, 2010

Sant Jordi 2010




Cal realment que la Diada del Cavaller Sant Jordi sigui un dia no laboral? Festiu ja ho és: només cal passejar pels carrers de les nostres viles, pobles i ciutats per poder comprovar-ho.

Quina joia veure la tradició de la rosa i el llibre amb una salut perfecte.

Celebrem el gaudi d'ésser vius i tenir, sempre sempre, motius que celebrar l'amor.

Pots haver de passar moltes hores tancat a la feina; però poder passejar agafat de la mà de la teva parella, amb un somrís als llavis mentre l'aroma de les flors inunda cada racó i els llibres ens xiuxiuegen somnis en forma de paraules que ens duran, tal vegada si ens deixem seduir, fins a d'altres móns...

No és, simplement, una tradició meravellosa? Per això penso que si mai hagués de passar aquesta diada lluny de la meva terra, en el 23 d'abril arribaria a casa amb una rosa i un llibre per la meva parella... perquè la Diada de Sant Jordi així ens ha ensenyat a estimar-nos...

fotografia per Sara Terrones (espero que no t'emprenyis per haver-la manllevat del teu espai...)

P.S.: respecte la llegenda aquí


2 comentaris:

Raquel ha dit...

És una festa absolutament meravellosa. Només Catalunya podia fruir així d'una festivitat com aquesta.

Gràcies. :D

Sara ha dit...

Tranquil, si no m'enfado, tot el contrari ;) A més, per lo menys m'ho has dit, que segur que altres n'agafen sense dir-ho!