L'estimació i l'afecte són sentiments que hom rep i dóna sense pensar-ho i perquè la vida que un viu així ho esdevé. I sovint ens sorprenen; els rebem quan no els esperem o de qui no pensàvem que en podríem donar. I perquè som units a la vida no sols entre persones poden succeir els sentiments; mai podré oblidar la imatge del gran Félix rodejat de llops.
Si la humanitat ha esdevingut una fita més enllà de Gaia perquè el simbolisme mental ha nascut en el seu cervell, hom es pregunta si la resta d'animals no poden somiar amb quelcom similar a una vida més enllà de la vida; no seria just que sols poguessin sentir el dolor i la pena però no quelcom similar a l'esperança.
Sigui com sigui, espero que la teva vida hagi sigut, l'hagis sentida, perquè sé que ho ha sigut, com una vida feliç i joiosa. Potser no és consol ara, però has sigut molt important en la vida d'alguns éssers vius que sé que t'han estimat i t'estimen i que sempre guardaran un record agradable de tu.
És trist quan un ésser estimat marxa d'aquest món; és trist veure com persones estimades pateixen una pèrdua, que no per coneguda o esperada deixa d'ésser menys dolorosa.
Trobaré a faltar que em bordis quan arribi a casa de la Raquel.
Requiescat in pace, Pug.
P.S.: continuaré tenint cura de la teva Raquel.
P.S.II: les paraules de comiat de la Raquel aquí
3 comentaris:
buf... això sí que no m'ho esperava.
Jo també trobaré a faltar que et bordi sempre :P
Gràcies...
Està guapo eh a la foto. Així clar que no podia fer-me el llit! :)
Gairebé em salten les llàgrimes, i més la casualitat d'anomenar Gala, així és com es deia la meva gateta que recordo dia si i dia també.
Entenc que no puguessis fer el llit, a mi em passa el mateix ara amb el Tofu, el veig tan a gust que el deixo dormir...
Una abraçada i un guau.
Publica un comentari a l'entrada