Avui és la festivitat de Sant Sebastià; i avui si la malaltia no se l'hagués emportat ja fa gairebé sis anys, el meu pare compliria seixanta-nou anys. Podria estar veient la felicitat dels seus fills, de veure com les coses es van situant; faria embogir de felicitat la seva néta -i ella a ell-; hagués pogut fer viatges i visites amb ma mare; continuaria essent un lector empedreït; hauria vist com l'equip de la seva vida tornava a somiar amb una UEFA Cup, i després de somiar tornar a patir; continuaria veient com els polítics fan lleigs constants a la polñitica i la història... tantes i tantes coses...
sols puc dir-te que continues, i sempre ho seràs la meva llum...
gràcies a les persones que permeteu que el sol llueixi cada dia; potser calen dies així per recordar que seguim vius i cal seguir lluitant per tornar a vèncer...
imatge: Llum i color - el matí després del Diluvi; Joseph Mallord William Turner; The Tate Gallery. Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada