ODERINT DUM METUANT.
DA MIHI ANIMAS, CAETERA TOLLIS.
UBI BENE, IBI PATRIA.
SÓC MÉS LLUNY QUE ESTIMAR-TE. QUAN ELS CUCS FARAN UN SOPAR FRED AMB EL MEU COS TROBARAN UN REGUST DE TU.
vull dormir; descansar tota una nit seguida, sense pensar en els experiments del dia següent, sense rumiar problemes i solucions per la cultura del foc, sense fer-me mala sang perquè no tinc temps per gaudir tot lo que desitjaria de la meua gent...
desitjaria dormir tot el cap de setmana...
imatges:
The Reckless Sleeperr; René François Ghislain Magritte; Tate Gallery, London
La siesta; Pablo Ruiz Picasso; The Museum of Modern Art, New York.
avui reunió de Coordinadora; i un dels temes a tractar torna a ésser l'acte a Berga el 7 de febrer (quarta reunió en menys d'una setmana al respecte) en defensa de la cultura del foc...
m'ha fet venir una frase a la ment:
I Jesús li preguntà: quin és el teu nom? I ell respongué: digue'm Legió, perquè som molts. (Marc, 5,9)
doncs això, que som molts; i com sempre: Tornarem a patir, Tornarem a LLUITAR i TORNAREM A VÈNCER!!!
Nosaltres som l'Infern!
imatge: Infern, Cant XVIII, Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi (Boticelli)
l'altre vesprada la Raquel i jo 'nàvem passejant per Barcelona; i entre moltes d'altres coses parlàvem de quelcom que ens apassiona a ambdós: la Ciència. Xerrant xerrant comentàrem de llibres que hem llegit, anècdotes i recordàvem idees que en algun moment han solcat les nostres conexions neurals.
Per això un deixo un link a Semirea on he copiat el final d'un llibre on fa una breu pincellada del possible final de l'Univers.
si voleu saber més coses, aneu a la bibliografia o demaneu-li a l'Àngela que sap explicar-se molt bé (visiteu el seu bloc de divulgació científica; link)
recordeu que no podem perdre la nostra capacitat de somniar; i que aquesta és la base no sols de la màgia literària, sinó de les meravelloses veritats que va descobrint la Ciència.
deixeu-vos seduir per la Ciència mentre volteu en bona companyia...
ahir després de la reunió a Sant Sadurní d'Anoia entre Federació, Agrupació i Coordinadora pel tema de l'acte a Berga el 7 de febrer, ara ja sí aprovat que es fa, i tornar a caseta per sopar, vai' topar amb el gran plaer de vore que feine un partit de la Heineken Cup a la tele (teledeporte).
com que sempre he cregut que l'sport en equip fet art és el rugbi no podia perdre'm el matx entre els Ospreys de Swansea i els Tigers de Leicester.
pàgina web de l'European Challenge Cup "Heineken Cup" aquí
és tan brutal gaudir d'un bon partit de rugbi... quin gran esport!!!!
quins records de vore els partits de l'últim mundial als pubs a Bangor...
de vegades un torna a vells llocs coneguts; llocs on ha fet part de la seva vida, i que per molts diferents motius, han fet que la vida d'un sigui com és. Aquests indrets ocupen uns espais molt definits a les nostres ànimes; a la ciutat dels records que 'nem construint segon rera segon. És quelcom intangible la importància que li donem a aquests espais; especialment quan, després d'haver set parada i fonda de consuetud, hom deixa de visitar-los, per x motius, però un dia, o una nit, un hi torna. és sàbia aquesta decisió de tornar? (ai, els retorns...!) Plantegem-nos que no queda més remei; o que hom decideix tornar per comprobar com és l'esdevenidor d'aquell temps i espai que semblava que havíem deixat endarrera. Doncs, qui sap si per sort o per desgràcia, habitualment un se sentirà desplaçat, fora de lloc... i això comportarà que els esquemes se'ns trenquin; que hi hagi un terrabastall a la ciutat i semblaria que aquell edifici esta essent objecte d'obres i per això enrunat.
és això una traició als records? supose, i espero, que no. simplement, de vegades, no ens n'adonem del pas del temps i, comsegüentment, de la vida. Tot és canvi, tot és mutar, tot és evolució... el signe del resultat de l'operació que el decideixi cadascú, o, si no vol, o no pot, que ho deixi en les mans del dubte. Tornar als llocs temps després és aproximar-se a l'abisme; i com digué el sabi, "Quan mires l'abisme, l'abisme et mira a tu." (Fet al que em permeto la molt gran llicència d'afegir com a corolari que no hi ha abisme més gran que els nostres propis fantasmes; és a dir, el nostre passat). Tot i això, cal que veiem aquest passat que sembla esvaïr-se com aquarel·les sota la pluja, com allò que ens ha dut a ésser allò i qui som... Potser això, i el fet d'acceptar l'amor fati; i per tant, no poder ni voler penedir-se de res, fa que pugui ésser més dur enfrontar-nos amb nosaltres mateixos. O, ans al contrari, que ens sentim alliberats de pessos feixucs i podem albirar més nítidament l'horitzó futur.
el bar de la facultat ja no el puc sentir com a meu, i cada vegada se'm faria més difícil imarginar-ho com a "nostre"... Macondo ja no és el que era... Espero que no em passi el mateix amb el New...
potser perquè els llocs materials no tenen valor en si mateixos; potser perquè l'únic que té importància és el cos en el que vols dormir cada nit pentanyen-t'hi, essent aquesta, la teva veritable pàtria sense abismes...
imatges: Tap & Spile, Bangor, Cymru summer'07
video: Hace Tiempo; Héroes del Silencio, Madrid'93
quan un es fica una mica en el món de la Ciència acaba pensant; acabarem algun dia prenen el te amb "déu"? fins on serem capaços -i fins on volem!- arribar?
Sabia que per a Levin totes les noies del món es dividien en dues categories: una de les categories, la formaven totes les noies del món llevat, d'ella, i aquestes noies, completament ordinàries , tenien totes les febleses humanes; l'altra categoria era ella sola, sense cap feblesa i superior a tota cosa humana.
Avui és la festivitat de Sant Sebastià; i avui si la malaltia no se l'hagués emportat ja fa gairebé sis anys, el meu pare compliria seixanta-nou anys. Podria estar veient la felicitat dels seus fills, de veure com les coses es van situant; faria embogir de felicitat la seva néta -i ella a ell-; hagués pogut fer viatges i visites amb ma mare; continuaria essent un lector empedreït; hauria vist com l'equip de la seva vida tornava a somiar amb una UEFA Cup, i després de somiar tornar a patir; continuaria veient com els polítics fan lleigs constants a la polñitica i la història... tantes i tantes coses...
sols puc dir-te que continues, i sempre ho seràs la meva llum...
gràcies a les persones que permeteu que el sol llueixi cada dia; potser calen dies així per recordar que seguim vius i cal seguir lluitant per tornar a vèncer...
imatge: Llum i color - el matí després del Diluvi; Joseph Mallord William Turner; The Tate Gallery. Londres.
des d'avui i fins el setembre la meva vida científica versarà al respecte de Rabdomiosarcoma i Caveolina al COM del IDIBELL... (fet que implica entregar la tesina al juliol i fer la seva defensa oral al setembre; i així aconseguir finalitzar el postgrau -màster en bio cel·lular-).
ja vaurem com va tot.
P.S.: curiositat; avui m'he trobat amb gent del grup de recerca en el que vai' ser-hi a principis de l'any passat... i tot continua igual (o encara pitjor...)
el Dakar 2009 (Argentina-Chile), el primer pel subcontinet sudamericà ha finalitzat. Potser ja no és aquella aventura -molt criticada sempre per molta gent com una excursió del món ric- a la Sabine donà la sortida el 26 de desembre de 1978 a Trocadéro, Paris. Molt ha plogut, des de llavors, fins i tot una edició Paris-BCN-Dakar, ara fa vint anys; i moltes aventures i anècdotes i masses desgràcies.
Si més no, el més important, és que novament s'hagi pogut realitzar per damunt de amenaces terroristes; ara cal que pugui tornar a l'Àfrica, la seva terram, el més aviat possible.
Enhorabona a totes aquelles persones que han pogut acabar-lo. Aquests són els veritables guanyadors.
ahir es feu al Palau Marc la presentació oficial de l'Any Amades.
Es commemora el cinquantenari de la seva mort. Totes les persones que ens sentim catalanes, ens dediquem o no a la nostra cultura popular i tradicional, som en deute amb ell. Per això us encoratjo a que participeu de l'Any Amades; com a mínim, i no fora poc, que feu una immersió en la seva vasta obra que sempre, sempre, ens regalarà moments màgics.
P.S.: on eren les autoritats de la ciutat de Barcelona, ahir? I els reprentants de cultura que fa una setmana ens deien que sí creien en allò que els deiem i demanàvem? Quina gran veritat que a la Política li sobren els polítics...
per fi, la gent comença a entendre que els preservatius no poden ésser un article de luxe -si més no el condó normal-. ens agradi menys o gens, és quelcom molt útil i necessari (d'acord que hi ha molts altres productes també imprescindibles als que caldria rebaixar el preu; emperò, això és un pas).
reconec que en el passat he mantingut, més d'una vegada, relacions sexuals "de risc"; i també que he acabat passat males estones en companyia demanantla píndola del dia després... així que crec que és una gran solució el condó.
per què canviar? si volem ésser referent europeu sense adonar-nos (perquè, conscientment, hem decidit no fer-ho) que no ho som a casa nostra... bé; què hi farem, tenim molts complexos; però també som collunuts (o no?).
a la UAB, i la seva gent, se'ns podrà titllar de moltes coses... fins i tot d'autonomistes... que possiblement sigui menys greu que ésser centralistes...
avui ha sigut un matí al paradís i després gairebé una baixada als inferns... Dante no ho feu a l'inrevés? ais...
avui és Sant Hilari... i ja se sap: fill de puta qui no se l'acabi...
serem d'acord que el beure és un esport, i que, consegüentment, cal entrenar-se cada dia; emperò, mai he sigut un corredor de velocitat sinó de fons...
sigui com sigui, gaudiu del dia d'avui; i recordeu que sempre serà millor una bona cerveseta -o la beguda que sigui- amb una bona tapa i una bona companyia per conversar...
el passat diumenge vai' dir a ma mare que veiés aquesta pel·lícula. Feia un any que l'havia vista i em va agradar. És una comèdia romàntica; però, crec que destil·la cert regust del cinema d'abans (sigui això el que sigui). Es deixa veure molt bé. Els actors estan ben triats; i val a dir que l'esplèndida Kate Winslet ho fa brutal -la seva història amb Jack Black és la millor; ell també està molt bé-; i l'elecció de Diaz i Law també és encertada, ja qeu són creïbles en els seus papers.
Una pel·lícula per passar l'estona; sense més pretensions, però les aconsegueix amb escreix.
sortim tots plegats de l'armari i reconeguem tot allò que ens agrada i què no.
el passat dijous les set persones que aquest any fem el màster de Bio Cel·lular (Citogenètica i Càncer) vàrem fer el primer sopar.
Fou un sopar d'any nou, ja que no havíem pogut fer-ho com a sopar de nadal.
És interessant comprovar com més enllà de les converses de classe i el que això implica podem gaudir d'un sopar conjuntament i després fer unes birres.
Segur que repetim; esperem, emperò, que no calgui tallar-ho per temes d'horaris.
per veure les companyes que m'han tocat en sort -i mai millor dit- podeu veure les fotos aquí
P.S.: val a dir que un servidor arribà al sopar des de la reunió amb el primer tinent d'alcalde per la reunió de les entitats de cultura popular i tradicional d'arrel catalana. (aquesta caldria valorar-la; però, potser, fou positiva).
Les línies 14 i 41 de TMB lluiran la campanya 'Bus ateu' per Barcelona a partir de dilluns
BARCELONA, 8 de gener (EUROPA PRESS)
Les línies d'autobús 14 i 41 de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) són les seleccionades per lluir la campanya publicitària del 'Bus ateu', finançada per la Unió d'Ateus i Lliurepensadors i Ateus de Catalunya, a partir de dilluns que ve 12 de gener, tot i que TMB es reservarà el dret d'intercanviar autobusos entre línies si cal.
En roda de premsa, el president d'Ateus de Catalunya, Joan Carles Marset, ha explicat que aquestes dues línies --que circulen entre Vila Olímpica-Bonanova i la plaça Francesc Macià-Diagonal Mar-- mostraran durant quatre setmanes, a partir del pròxim dia 12, el lema 'Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida' en els autobusos de Barcelona, campanya que costarà 2.500 euros --2.200 del lloguer de l'espai publicitari i 300 de la impressió de les tanques publicitàries--.
A dia d'avui, la campanya ha aconseguit recaptar 9.354 euros en donatius privats, que oscil·len entre els tres i els 300 euros. Marset ha desmentit que el 'Bus ateu' hagi rebut subvencions públiques, tot i que ha confessat el suport del comitè d'empresa de TMB.
“La religión está acostumbrada a cosas gratis: exención de impuestos, respeto no ganado y el derecho a lavar el cerebro de nuestros niños… Creo que esta campaña pondrá a la gente a pensar, y pensar es un anatema de la religión… Vemos tantas campañas de salvación a través de Jesús amenazándonos con el castigo eterno que estoy seguro que una campaña como ésta será recibida como una bocanada de aire fresco, y si además de poner a la gente a pensar las hace sonreír, pues mucho mejor”
Richard Dawkins (Biólogo evolucionista y Catedrático de Divulgación Científica de la Universidad de Oxford).
Agrupació Bestiari Festiu i Popular de Catalunya –Barcelonès-
Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona (CCCCB)
Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona
Coordinadora de Geganters de Barcelona
Associació Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona (Seguici Popular)
ens reunim amb el Primer Tinent d'Alcalde Im. Sr. Carles Martí Jufresa per a parlar al respecte de la situació de la Cultura Tradicional i Popular d'arrel Catalana a la nostra ciutat...
ja veurem com ens va... ja us direm.
I després un maco soparet amb les companyes del màster!
avui dia 2 de gener hem fet un dinaret a can Corbatera-Cano per celebrar l'arribada de l'any nou i el fet que seguim junts i que en breu encara serem més...
sempre és meravellós poder gaudir de la bona companyia i deixar que el temps s'escoli sense adonar-se...
em fa especialment feliç sentir la Raquel dir que s'ho ha passat bé estant hores i hores amb les meves amistats; això fa que el cercle es faci perfecte.
L'1 de gener de l'any 1820 Rafael de Riego aixecà amb els seus homes a Las Cabezas de San Juan (Sevilla) per reclamar:
«Es de precisión para que España se salve que el rey Nuestro Señor jure la Ley constitucional de 1812, afirmación legítima y civil de los derechos y deberes de los españoles. ¡Viva la Constitución!».
això seria l'inici de certs aixecaments que culmianrien el dia 10 de març amb l'inici del que es coneix com a Trienni Constitucional o Liberal.
Ara que comença un nou any fora bo que tots ens plantegéssim lluitar per els nostres objectius; i, considerant el fet que part de les meves arrrels siten a Las Cabezas de San Juan, aquest em sembli un personatge digne de recuperació.
Desitgem que el nou any sigui venturós i profitós. Que poguem lluitar pels nostres somnis i desigs i que aconseguim apropar-nos a aquest altre món possible...
P.S.: coneixem tots el conegut com a Himne de Riego?
