diumenge, de juny 24, 2007

SANT JOAN IN UK

Aquest cap de setmana passat s'inicià divendres d'horeta al matí per agafar el bus, que amb un tren després ens portaria fins a England, més concretament a Manchester. Al arribar a la ciutat del United i el City, al cercar el lloc d'informació -perquè volíem un mapa, perquè havíem de trobar el hostel; lloc on arribarem en minuts-, ens trobem amb aquest plafó on s'incitava a la gent a contestar aquesta interessant pregunta:
El hostel era molt a prop del Museu de la Ciència i la Tecnologia; així que abans de continuar caminant per Manchester decidírem fer-hi una ullada. Hi ha una secció molt interesant respecte com era la vida a la ciutat al segle XIX. I veierem un mural, que en una ciutat obrera com aquesta, només ens podia fer recordar unes sàvies paraules:
UN ESPECTRE RECORRE EUROPA...

La ciutat de Manchester ens la vàrem patejar força entre el divendres i el matí de disabte. En aquesta imatge és veu part del que és Manchester: una ciutat indultrial i obrera que ara, degut al creixement amalgama tradició victoriana amb modernitat.


Això sí, com no hi ha res millor que un bon pub on fer una pinta, i si tens gana, una Guinness, que com diu un colega: "no es beu, es mastega".



De fet, varem caminar per tot el centre de la ciutat. I al diu següent forem a visitar el seu Chinatown. És molt divertit pensar que aquí un after fa de 2am a 6am. Això ho visitarem a Liverpool.
I ferem cap a Liverpool, on d'una manera divertida trobàrem la petja catalana:








Però també cal dir que tot de nit podem ésser molt perillosos els britànics -que no és el mateix que anglesos- encara la moral victoriana és molt pressent i són molt "polites":







Aquests són els macos cartells que et recorden que pot passar si fas "botílion":






I a vegades et trobes, passejant per una ciutat industrial quelcom com això:








Manchester sembla "més ciutat" que Liverpool; però de fet són molt semblants. Dues ciutats industrials que han tractat de seguir la senda del segle XX que ja ha mort. Liverpool ha notat molt la davallada d'importància del seu port, i potser Manchester intenta ser més una petita London; però dintre de lo lleig que són les ciutats de passat clarament industrial tenen el seu encant. I la pluja.
A L'pool visitarem la seva catedral anglicana, amb 103 anys d'antiguitat. Un edifici neogòtic, amb coses molt particulars:








I què és obligat visitar a Liverpool? Efectivament; aquí em veieu mostrant els meus repectes al gran Bill Shankly.









Per als guiris que no saben on mirar, aquí una teniu clar: Look Right, Look Left!



I, òbviament, també ferem una pinta al Cavern!



Aquest ha sigut el meu sant Joan -Saint David a Cymru- sense petards, foc, ni platja amb enlluarnament de blanc nuclear.
See you soon!!!
















dimecres, de juny 20, 2007

ERYRI -snowdonia-

Aquí som els setze personates que durant les 2 primeres setmanes de juny hem "invait" les terres de Llangollen i rodalies. (dotze de catalanes i quatre d'alemanyes) Aquesta foto està feta al Parc Cenedlaethol Eryri -el Parc Nacional d'Snowdonia-.

a sota, d'esquerra a dreta: Iris, Míriam. següent fila des de la dreta: Marta, -darrera d'ella- Thomas, Alba, Tania, Iván, Sandra, -darrera Míriam-, Lysann, Sara, Dani. els de darrera, des de l'esquerra: Dani, Armin, Ramón. I darrera de tot un servidor.

Aquell dia pel matí havíem 'nat a visitar el Conway Castle. Amb una parada prèvia per vore la Marble Church (feta amb txorrocientos tipus diferents de marbre). I gràcies a l'explicació de Nigel "Hemingway" vàrempoder descobrir moltes coses del castell de conway; fins i tot enteníem el seu anglès d'anglès.


Després vàrem fer cap al parc d'Eryri; on vàrem passejar i vorejar un llac. Entre d'altres destacables coses descobrírem el Homo Natxus Gaelicus.





dissabte, de juny 16, 2007

somethings that happen in Llangollen

La verdad es que la vida es tan tranquila en este lugar que a veces parece que no se pueda hacer nada; pero quizá lo mejor sea no dejarse llevar por las primeras impresiones. Así que una vez despierto, lo mejor sería prepararse -o mejor dicho, meterse entre pecho y espalda- un All Day Breakfast. El que veis en la foto -nosotros lo hicimos como comida- no está completo.

Una vez has cogido fuerzas puedes hacer como los lugareños e ir hasta el River Dee y refrescarte; porque aunque cueste de creer, aquí también hace calor -a ratos-, después se nubla, sale el sol, llueve, sale el sol otra vez pero ahora con viento... y todo esto 17 veces cada día. Ah por cierto, las gentes del lugar se bañaban -los teennagers-.
Aquí podéis ver a parte de mis compañeros de aventuras. De izquierda a derecha de la imagen:
Iván -also known as "áivan"-, Iris -also kwonw as "áiris"-, Alba (podeu visitar el seu flog: www.fotolog.com/albetapetiteta ), Marta, Ramon -also kwnow as "réimon"-, "big" Dani, Sara "la queen"; darrera hi és el "little" Dani -el meu company de casa. Elles i ells fan que això rutlli.
Siempre queda la opción la opción de dar una vuelta por los alrededores y encontrarse con los que han habitado estas tierras desde tiempos inmemoriales...


I per les nits, quina millor forma que 'nar al Plas Newydd i montar-se una "botílion"; on per gots cal utilitzar petits bols.
Pero si ataca la lluvia, o el frío, o simplemente quieres algo de luz y relacionarte con gente vuelva a casa, digo al pub... Éste es el Sun Inn. Toda una institución.

Aunque los miércoles íbamos al Ponsonbys (o algo así), lástima que ahora Pete lo deja. ¿Volveremos al karaoke?

Y éstas son algunas cosillas de la vida cuotidiana en Llangollen.

diumenge, de juny 10, 2007

un pas més per a la història

Ja són 112, 1 més dels que va fer el gran Rafa Marañón. Ara queda fer-ne més per donar més alegries a l'afició perica.

Des de 1900:

RCDESPANYOLDEBARCELONA

LA FORÇA D'UN SENTIMENT

divendres, de juny 08, 2007

LIVING LLANGOLLEN


L'aventura començà disabte passat. A les 9 hores del matí -una mica abans- érem a l'aeroport del Prat. Encara amb la dolça "ressaca" de la meravellosa nit anterior. CUÁNTO KABRÓN!!! I que meravellós fou. Després d'esperar massa per poder facturar -i estalviar-nos el pagar els 7 kilos de més d'equipatge- aconseguírem que, tard, sortíssim cap a Liverpool. Caigué alguna estoneta de son, i alguna xerrada amb els companys i companyes; ara que ja comencàvem a creure que sí era veritat que marxàvem.
Una vegada passat el control de passaports a l'aeroport John Lennon, dos taxis -s'escriu tacsi en gal·lès- ens duguéssin fins Llangollen. Deu ésser complicat per un continental adaptar-se a conduir al revés.
I arribàrem a Llangollen -pronunciï's quelcom similar a una barreja entre "Jlangojlen" i "Clangloclen". Fàcil, oi?
Jo visc amb en little Dani -hi ha dos danis al grup i un fa 2,02- a la casa del molt especial Mark Realy, qui ens obrí la porta sense samarreta i fent les primeres bromes. L'habitació està be. Ell viu teòricament sol; però la nòvia passa molt per casa. I té una habitació llogada a una polonesa que treballa a l'hotel i qui no veiem gaire, com a la resta de la "família". Vivim en règim de self catering; és a dir, a cadascun ens donen 30 pounds a la setmana perquè ens comprem jalo i ens cuinem.

Aquestes són dues vistes de la nostra habitació.



Bé, una vegada instalats, varem quedar els dotze i vàrem sortir a fer un tomb pel poblet. Òbviament, aquella nit vàrem sortir i tancàrem el Sun Inn -com el pub més mogut- a les dues. El "fet diferencial" és que els pubs tanquen a les 23:30 -després ja no pots entrar- però pots ser-hi a dins fins les dues. Tancàrem amb uns bascos que tornaven al dia següent.

La nostra vida consisteix en fer el curs d'ànglès (sembla que tot lo oxidat que el teníem va millorant), fer passejades -entre elles la pujada al Dinas Brân Castle, ja parlarem un altre dia- i fer estones al pub. Mola.

Bé, com veieu la vida transcorre interesant per aquesta part del món. Espero que continueu sent molt dolentes i dolents.

Per acabar, aquí us deixo dues fotos des del pont de Llangollen.

See you soon!!!














dilluns, de juny 04, 2007

LLANGOLLEN

Ja hem arribat! Ja som a Cymru (Wales) -que cal pronunciar-ho [camri].
En aquestes terres tenen uns ordinadors sense accents i tot colocat diferent.

Arribarem dissabte i el poble es una postaleta on viu gent. L'home que m'allotja -junt amb un altre company- es forca particular. ja us en parlare. Aquella mateixa nit ja varem tancar el pub a les 2h (algu ho dubtava?)
Diumenge fou mes tranquilet. Avui ja hem comencat el curs.

Posiblement les practiques les fare a Bangor a la universitat.

avui aixo sera molt rapid.

See you later!!!