Com ens hem de veure!

• Com ens hem de veure!

Concentrats davant la Conselleria d’Economia s’escapoleixen fugissers aquests mots perquè tot i que la deriva panconstitucionalista de l’estat ho feia previsible no deixa d’ésser sorprenent que en un estat de l’Europa del segle XXI s’hagi de demanar llibertat per a pressos polítics així com exigir la llibertat d’exercir el dret a vot.

S’han acabat els grissos (els matisos, perquè d’aquells de qui es corria davant ara , vestits de verd militar o de blau de foscor, se’ls canten iròniques cançons d’esperança); ara sense grissos ja no va de si o no, la dialèctica versa sobre llibertat o repressió, dignitat o subjugació. Cal prendre partit i, l’aparent, no voler fer-ho de  l’equidistàcia és prendre’n per l’alienada part repressora.

I ets allà, perquè sents que has de ser-hi, pel teu fill de quinze mesos i el somni d’un futur millor, pel record del teu pare i totes les ensenyances rebudes, perquè ens treuran la son però no els somnis, perquè ara és arribat el moment de segar les cadenes i plantar el roc de Sísif dalt del cimal i proclamar que no hem conquerit la Lluna sols hem pres la llibertat.

I ets allà i penses “Com ens hem de veure!”. Votar no pot ésser mai un delicte i donar veu i vot al poble per exercir el seu dret a manifestar quin subjecte polític vol ésser no pot ésser perseguit.

“Com ens hem de veure i com ens haurem de veure!” Perquè tot indica que la lluita pacífica haurà de continuar més ferma i reafirmada que mai; i essent conscients que no mereixen la nostra mala sang oferir-los un somriure tot albirant a l’horitzó la fita.

Donec perficiam!