Precintar escoles i la nostra resposta

Una de les últimes bajanades del Gobierno del Reino de España i els seus lacais, i es continuaren superant, és demanar els Mossos d’Esquadra que des d’avui divendres precintin, de forma efectiva fins la nit de diumenge, els col·legis electorals per impedir, o si més no, tractar-ho, que es pugui votar i dur a terme el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya.

És només un nou graó en la seva perversa escala de degradació de la democràcia. Pot existir una imatge més lesiva per a qualsevol societat que la impossibilitat d’accedir als col·legis electorals? Les escoles, les institucions on s’han de començar a forjar la ciutadania del futur, persones formades i crítiques, tancades i barrades, sense accés possible: pot palesar-se més fefaentment que no volen permetre un futur millor per aquesta societat? Clarament manifesten que per ells és preferible fer el negatiu de la sentència de Víctor Hugo: Qui obre la porta d’una escola, tanca la d’una presó.

Afortunadament, el poble català ha tornat a mostrar una fermesa i una convicció en els seus democràtics anhels de llibertat que torna a donar, novament, una lliçó al món: el moviment escoles obertes: organització de mares, pares, alumnes, veïnat, per fer tot d’activitats lúdiques, tallers, etc. per mantenir-les obertes i evitar que les puguin precintar. Fins la victòria, sempre!

Han tancat, i tancaran o ho manaran fer, pàgines web pel fet d’ésser part de l’estructura, informar o donar servei al referèndum; ens han amenaçat amb les seves vils forces d’ocupació; ens han insultat i vexat, quelcom que fa segles que els ruboritza de malsà parafílic plaer; s’han saltat totes les lleis, internacionals i pròpies, per perseguir qui vol posar unes urnes per permetre el poble expressar-se; estan esperant que la nostra paciència fermada en la il·lusió i l’esperança forjada en mil somrisos, s’esquerdi, però no ho aconseguiran i treballen i treballaran per aconseguir-ho fent tot allò que calgui, i si això significa inventar-se o generar ells mateixos la violència ho faran.

I el que és encara pitjor: si aconseguim, tot i les seves feixistoides traves, dur a terme el referèndum, la seva repressió beurà del seu enyorat passat novaplantí i no s’aturaran fins fer cremar Troia. Però aquí ens trobaran. Donec perficiam!

El RCDE i el referèndum

La setmana passada, arran de les protumultuàries accions de l’estat espanyol a Catalunya amb la intenció d’evitar sigui com sigui, peti qui peti,  la celebració del referèndum d’autodeterminació, gran part de la societat catalana, de forma individual o mitjançant les seves institucions, entitats o associacions va mostrar el seu rebuig a aquestes accions que palesaven la forma de diàleg i binentesa que el Reino de España dispensa Catalunya.

D’aquestes respostes dues m’afectaren especialment per ésser els meus equips esportius: la de l’Espanyol i la de la Penya. Durant el mateix dimecres de les accions contra les institucions catalanes, i mentre els manifests de posicionament al costat dels ens de govern català i de demanda de respecte vers la democràcia es succeïen, ambdós clubs esportius mantingueren un silenci que podia, malauradament, entendre’s com a còmplice. El dia després, l’RCDE, via twitter, va fer una piulada-fil afirmant que les “baralles” entre la pericada els feia mal tot fent referència a les diferències a les xarxes socials entre els aficionats blanc-i-blaus vers la neessitat o no de posicionar-se. La seva piulada, intentant situar-se en una (falsa per impossibilitat d’existència) centralitat, o no-posicionament, que l’acaba fent prendre partit.

Us puc garantir que em va doldre molt veure aquest posicionament per omisió per part de la directiva del club que estimo i desfenso.

Afortunadament, les reaccions no es varen fer esperar. Desitjaria destacar el ManifestRCDE (del que sóc signant) a favor de la necessitat que la junta del RCDE es posicioni a favor de la democràcia i les institucions catalanes així com l’escrit publicat per un dels PiratesRCDE.

Un club esportiu, i de la magnitud de l’Espanyol, no pot situar-se al marge de la societat, no pot tractar de mantenir-se en un suposat apoliticisme, erroni terme per fer referència a apartidista, quan la situació està fent trontollar la democràcia i obviant que tota acció social és una acció política.

Espero que gràcies a iniciatives com aquesta, la racionalitat torni al Reial Club Deportiu Espanyol.

Cridem #votarem en el Toc d'Inici de La Mercè

La Mercè 2017 ja és aquí i arriba, com sempre, amb un programa carregat d’activitats per gaudir omplint els carrers de la ciutat de Barcelona. Enguany, emperò, els carrers del Cap i Casal  ja estan plens de gent en ambient festiu: les cançons inunden racons de la ciutat amb l’esperit reivindicatiu propi de la rosa de foc.

Tot considerant que l’element vertebrador del corpus festiu són les activitats de la Cultura Popular i Tradicional d’arrel Barcelonina podem empoderar-les com a eina per reivindicar que els carrers seran sempre nostres.

Aquesta tarda es donarà el tret de sortida a la celebració amb el Pregó de les festes (quin millor moment i altaveu per a la ciutat per reivindicar les aspiracions de la ciutadania catalana?) acompanyat del Cercavila del Seguici i el Toc d’Inici. Qui ha gaudit mai dels balls, la música i la pòlvora del Toc d’Inici sap que hi ha un element indissociable: la tradicional manifestació que comparteix espai tot omplint la plaça Sant Jaume. Quin millor escenari per a la Revolució dels somriures que el centre neuràlgic, polític i popular en plena festa major per clamar per la democràcia i afirmar al món que votarem?

Seria el moment perfecte perquè les entitats de la Cultura Popular i Tradicional d’arrel Barcelonina, tal i com somiaren Els 5 Bojos amb un conte (diversos anys) per a la Mercè, s’uneixin en un comuicat que es llegís a l’ampara de la música dels Ministrils del Camí Ral per mostrar com som els hereus de la nostra història i serem forjadors del nostre futur.

Mentre una host militar s’apropa amb esperit conqueridor vers el pais, fem de La Mercè 2017 la festa prèvia a la major festa democràctica de la història de Catalunya.

Clamem per la llibertat i la democràcia, tot repartint clavells, des del Toc d’Inici fins al Toc a plegar. Somriem sardònics tot somniant la Cavalcada passant davant la policial caserna de funesta història de la Via Laietana al so del “Passiu bé”. Penseu a esmorzar de forquilla mentre la gal·lejada trabucaire acaba al Moll de Llevant davant de creuers de dibuixos animats. Guaiteu el cel on arriben els castells on els enxenetes dels pilars de comiat despleguen domasos de llibertat, democràcia i cartells del referèndum de l’1 d’octubre, tot demostrant la pinya del poble català per exercir el dret a decidir.  Sigueu conscients que el Correfoc tornarà a demostrar que l’Infern no es glaçarà i la nostra sang bull encesa amb l’energia de qui té la fita a tocar de dits. I ballem, ballem amb les nostres cançons de somrient revolució entre els gegants que semblen nans davant els nostres anhels de llibertat.

Fem d’aquesta Festa Major de La Mercè 2017 la festa major prèvia a gran celebració de la victòria final: votarem. Guanyarem!

Com ens hem de veure!

• Com ens hem de veure!

Concentrats davant la Conselleria d’Economia s’escapoleixen fugissers aquests mots perquè tot i que la deriva panconstitucionalista de l’estat ho feia previsible no deixa d’ésser sorprenent que en un estat de l’Europa del segle XXI s’hagi de demanar llibertat per a pressos polítics així com exigir la llibertat d’exercir el dret a vot.

S’han acabat els grissos (els matisos, perquè d’aquells de qui es corria davant ara , vestits de verd militar o de blau de foscor, se’ls canten iròniques cançons d’esperança); ara sense grissos ja no va de si o no, la dialèctica versa sobre llibertat o repressió, dignitat o subjugació. Cal prendre partit i, l’aparent, no voler fer-ho de  l’equidistàcia és prendre’n per l’alienada part repressora.

I ets allà, perquè sents que has de ser-hi, pel teu fill de quinze mesos i el somni d’un futur millor, pel record del teu pare i totes les ensenyances rebudes, perquè ens treuran la son però no els somnis, perquè ara és arribat el moment de segar les cadenes i plantar el roc de Sísif dalt del cimal i proclamar que no hem conquerit la Lluna sols hem pres la llibertat.

I ets allà i penses “Com ens hem de veure!”. Votar no pot ésser mai un delicte i donar veu i vot al poble per exercir el seu dret a manifestar quin subjecte polític vol ésser no pot ésser perseguit.

“Com ens hem de veure i com ens haurem de veure!” Perquè tot indica que la lluita pacífica haurà de continuar més ferma i reafirmada que mai; i essent conscients que no mereixen la nostra mala sang oferir-los un somriure tot albirant a l’horitzó la fita.

Donec perficiam!