Avui,
20 de maig de 2016, Diables de Les Corts, la meva colla, compleix
vint-i-dos anys. Tal vegada no sembla una efemèride important; hi ha
moltes colles amb molts més anys a llurs esquenes, som només una
altra colla dins del món de la cultura popular i tradicional d'arrel
catalana, etc., però per mi sí pot ser un aniversari especial, com
el vinent.
La
meva relació amb la colla es remunta a l'estiu de l'any 2000 i, no
patiu no és pas ara ni el moment ni el lloc de (tornar a) explicar
la història d'amor, rebusqueu pel blog i la trobareu, des de llavors
els anys no han passat de forma baldí ni per la colla ni per un
servidor. La visualització més òbvia és el fet d'haver
esdevingut, ara sí, una vieja glòria
real i no de facto, les meves presències són puntuals i
testimonials envoltat de cares inconegudes;
nogensmenys, continuo sentint-me-la meva (o jo membre de la colla)
tot i que com en tota història d'amor, si més no en les més
purament químiques, i tal vegada novel·lades, l'enamorament és un
foc que passa per diferents fases.
Sigui com vulgui és un orgull veure com aquesta entitat continua
sumant anys amb un vigor ple i exultant i sentir-se part de llur
història. Una història en què demà serà un nova vetllada per
introduir en els seus annals: l'hora dels cigalons i les copes d'anís
veurà un nou carro i la nit veurà il·luminar-se el cel de la
nostra plaça com mai abans, i jornades èpiques ha viscudes, s'ha
vist.
No
obstant si Diables de Les Corts m'ha donat quelcom no és pas moments
inoblidables, que també, sinó amb qui viure'ls: a la colla vaig
conèixer la Raquel. I, nosaltres, tal i com fa la colla, també
farem un canvi de carro i veurem el cel il·luminar-se. Diuen que
esperem pel 10 de juny. Això significa que si la biologia segueix el
seu curs, el vint-i-tresè aniversari de Diables de Les Corts ens
hauria de veure essent ja un trio amb l'Otger.
Qui sap si aquest fet palesa millor que cap altre les passes enrere
que cal fer i la necessitat del (re)canvi generacional; per això, sé
que sigui qui sigui qui demà enarbori el nostre estendard podreu
continuar responent com sabem...
Qui
són els millors?!
Salut, Foc i Tabals
Natxo
Barrau i Salguero
Barcelona
20/V/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada