Hi ha
aspectes de la justícia que hom no pot entendre.
Avui
han condemnat a 21 anys de presó a l'assassí confés de l'atemptat
d'Oslo i la massacre d'Utøya.
Sembla ésser que és prorrogable i que és la pena màxima. Sigui
com vulgui, la meva reacció en sentir la sentència no podia sinó
ésser estupefacció: un ésser despreciable comet una atrocitat com
féu aquest i només se'l condemna a 21 anys?! No m'ho puc creure i
no ho puc entendre.
No
ho puc entendre perquè per molt que la legalitat sigui la que és,
hi ha coses que no es poden entendre, potser perquè existeix un
garbuix entre la justícia legal i la Justícia, com si encara no
haguéssim superat l'època d'Eumònia (Ευνομια), Dice (Δίκη)
i Temis (Θεμις). Esperem que el nostre sistema legal sigui just,
obviem que no existeix una única Justícia, o si més no, no hem
sabut trobar-la, però desitjaríem que ho fos.
Amb
aquest mateix problema topem quan per actes de lesa humanitat una
persona és ajusticiada i se l'imposa una pena que pel nombre d'anys
és un equivalent a la perpetuitat, emperò, aquell estat té un
màxim legal d'anys que una persona pot restar a la presó, i a més
a més, respecte d'aquest màxim comença a rebre la reducció de
pena per “bona conducta”. O sento, però em sembla una errada,
una vergonya i una manca de respecte a les víctimes.
Sigui
com vulgui espero que ésser indignes com aquest no vegin els seus
ossos fora de la presó només quan surtin amb els peus per endavant
i que mai més haguem de patir una tragèdia com la què provocà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada