A veure si així els culés deixen de tocar-me els collons amb el partit del diumenge

És futbol, estúpids, és futbol. El futbol, originàriament, era un esport, tot i que des de fa un temps ha esdevingut un negoci més, com ha succeït amb el cinema o temps ha ho féu amb el circ.

Aquest entrada al blog naix perquè aquest diumenge el RCD Espanyol de Barcelona juguem a casa contra els merengues, i, és clar, haurem d'aguantar des d'avui i fins el diumenge, si obtenim un bon resultat, fins el proper partit si no l'aconseguim, sentir la típica cantarella culer respecte l'actitud perica envers l'equip blanc. Aquesta cantarella, sentida des de i fins l'eternitat més exasperant es basa en una colla, infundada, de tòpics estúpids. És a dir, no són sinó un conjunt de mentides. Ara bé, és conegut per les ciències antropològiques el fet que un seguidor d'una secta no pot ni vol veure la certitud de les coses, simplement, creu i veu allò que el gurú afirma; now you do/say what they tell you. Vivint en un món de la propaganda i on sortir-se de la norma és gairebé un delicte i en un país on l'esport nacional és allò del “difama que algo queda”, la màxima goebbelsiana demostra la seva realitat i per tant, una mentida repetida mil vegades esdevé una veritat; al més pur estil del ministeri de la veritat orwellià.

Una mostra la trobem en el programa d'ahir nit La porteria de BTV. La pregunta que feien era si els pericos seríem capaços de vèncer els merengues. Alguns dels comentaris al facebook o twitter que es sobreimpressionaven adduïen motius esportius per afirmar una resposta en un o altre sentit. Això sí, quan arribà l'hora de fer el recopilatori final foren majoritaris els que queien, volitivament, en les recurrents mentides forjades d'antuvi. Potser, no ho dubtaria pas, eren les respostes majoritàries. Des del sucursalisme, que si som madridistes disfressats, que si la intensitat, que si el nostre objectiu és simplement fotre els blaugrana, etc.

Com les mentalitats inferiors són poc dotades a l'abstracció ho il·lustrarem amb un exemple, que sempre és més fàcil, tal i com es fa, exempli gratia, a les classes de matemàtiques. I marxarem cap a les illes britàniques, que poden ensenyar moltes coses a nivell futbolístic. En les hores més baixes dels Blues (l'Everton de la ciutat de Liverpool, per tots aquells que no ho saben) ningú hagués demanat que tinguessin més esma a guanyar un victoriós Man U, un odiós, però enfortit Arsenal, o uns milionaris, ara poderosos, del Chelsea; el partit més important per guanyar a Goodison Park per part dels Blues és contra els Reds, és el Merseyside derby. És com demanar que els lillywhites desitgin guanyar a White Hart Lane qualsevol altre equip que no siguin els gooners! És futbol, estúpids, és futbol! Cal que viatgem a altres llocs? Ho obviarem per no fer l'escrit excessivament feixuc.

La grada de Cornellà-El Prat sempre desitjarà guanyar més el FCB que no pas al RM per un motiu molt lògic i obvi: és el rival ciutadà. L'altre és sols un gran equip. Òbviament, contra el RM els jugadors voldran fer un bon partit i guanyar-lo, com qualsevol altre, a excepció feta del derby (per impuls de l'afició) o d'un partit de resultat vital.

Això els culers no ho podran, perquè no volen, entendre mai, perquè com som diferents no compartim les seves mateixes fílies i fòbies ens denigren per no voler ésser com ells. En el fons, ho podrien entendre molt fàcilment: per ells seria el mateix jugar una final contra els merengues o contra qualsevol altra dels equips que enguany juguen la Champions league? No hi ha més cec que aquell qui no vol veure.

L'odi que la grada blanc-i-blava sent envers l'equip de Chamartín és per l'odiós que el propi equip és; per voler convertir-nos en amics quan els seus veritables amics, interessos i accions així ho demostren, són els culers; perquè aquells dels seus aficionats que accedeixen al camp ja fa molt de temps que del senyoriu que presumeixen no en tenen (ni es cosa de Mou ni en tenen altres que ara intenten presumir, tot i que no abandonen el seu victimisme tradicional). Més enllà d'això, ells no són els que porten anys intoxicant ni cercant la nostra desaparició; aquests són uns altres, i, a aquests, com a rivals ciutadans són l'enemic.

A qui tot això no el convenci, que cerqui les estadístiques, les dades fredes però reals, la història numèrica de la lliga, i comprovarà, oh sorpresa!, que el RCDE ha guanyat més punts davant de l'equip blanc que no pas del blaugrana. Abans de contestar, cerqueu a l'hemeroteca dels vostres aparells del ministeri de la propaganda què heu de dir

Així que si voleu continuar participant del mainstream forjat a base de mentides que us han fet empassar com a veritats, féu-ho, però oblideu-nos, nosaltres estem farts d'haver de viure el futbol ple de mentides; nosaltres creiem en la força d'un sentiment.