El passat dimecres nou d'agost de dos mil onze es celebrà la vint-i-dosena edició de la Copa Catalunya de futbol. Aquest torneig hauria d'ésser el títol futbolístic més important del país, la competició que sota el seu nom acull tots els equips del país. Ara bé, resulta que aquest país nostre no és gens normal, i no ho és no sols per la seva condició de nació sense estat, sinó perquè depenent de com bufa el vent ens el creiem o no, o si més no les seves institucions i representants.
La primera mostra d'això es veu en el fet que el la màxima institució del país no hi era present, suposarem que aquesta competició no és prou important per destarotar les seves vacances (d'intentar ésser un govern dels millors, només pels selectes). Això sí, segur que el podrem veure en d'altres llotges en altres competicions “oficials”, no dubteu pas.
Podríem dir que és difícil creure en una competició organitzada per una federació que últimament no sortia d'una crisi per caure en una altra, però aquesta no seria més que una excusa de mal pagador. La competició falla, com a torneig, perquè no depèn d'ella mateixa sinó d'altres calendaris i disposicions de certes institucions.
L'anormalitat del país també queda manifesta en la incapacitat de poder escoltar el nostre himne nacional sencer. És bo no sacralitzar les insígnies pàtries, però no cal devaluar-les fins al no-res. Si ni en aquestes ocasions respectem els nostres emblemes no podem demanar a la resta que ens mostri el respecte que haurien de merèixer. Un apart caldria per mostrar que ni un dels vint-i-dos jugadors fou capaç de cantar l'himne, clar, que sols fou un menys respecte l'onze titular de l'últim partit de la nostra selecció nacional en l'únic partit anual que se li permet jugar. Aquesta és l'anormalitat del nostre país.
Crec que l'única mostra de respecte envers Catalunya la manifestà un argentí, l'entrenador de l'equip que s'endugué el títol. El senyor Mauricio Pochettino palesà el fet que com a competició de la nostra terra és el títol important del país i que cal intentar guanyar-lo. Gràcies!
El següent apunt seria criticar la institució i cos tècnic de l'altre equip que jugava la final, però com en aquesta anormalitat en la que vivim és més sacríleg criticar-lo que no pas el país, no cal dir res més.
Un país pot ésser molt petit en extensió o en nombre d'habitants però és gran quan la seva societat ho és; el nostre, amb aquests fets, continua demostrant no ja sols que és un país petit sinó que a més a més li està bé ésser-ho i no hi ha intenció d'esmena.
8 comentaris:
Per què cal criticar la institució i el cos tèctinc de l'altre equip? No he acabat d'entendre el paràgraf.
Això de l'himne és vergonyós: que no el posin sencer i que cap jugador el canti.
Respecte la crítica en potència del Futbol Club Barcelona resideix en el fet que tant el seu president com el seu entrenador (aquest encimbellat al grau de gurú nacional per certs sectors socilas estúpids, uniformitzadors i de maneres feixistes) s'han omplert la boca de catalaisme i catalanitat i no han fet acte de presència cap dels dos dies de competició.
L'equip que va guanyar el trofeu, si no vaig errat, tampoc no va jugar amb l'equip de primera divisió, si més no, de sortina només hi havien 4 jugadors. Caldria saber que hauria fet el seu entrenador si, com el que va perdre, en menys d'una setmana es jugués una competició que, no només es oficial 100% avui dia, si no que li reportaria diners a la caixa i repercussió mediàtica a la resta de l'estat.
De fet, s'hauria de parlar de, que si ni Barça ni Espanyol pretenen jugar amb el primer equip, per qué es permet que saltin eliminatories i per qué juguen amb els noms dels equips A per comptes del seu propi (per exemple FCBarcelona B)
Jordi Ullate
Jordi, estic d'acord amb alguna de les coses que afirmes però crec que hi ha certs matisos respecte el fons.
Tens raó quan afirmes ques el RCDE només jugà amb quatre jugadors amb fitxa del primer equip la final (no així la semifinal). Donaria ple suport a una proposta que obligués als clubs a contar amb un cert nombre de jugadors de la primera plantilla en els partits finals per a evitar les eliminatòries prèvies. Ara bé, crec que aquest no és realment l'arrel del problema. Si et fixes jo no critico al FCB per haver jugat només amb membres del segon equip i de categories inferiors. I no ho faig, no perquè el RCDE gairebé també ho fes, sinó perquè entenc que aquesta és una postura lícita, discutible?, sí; però, perfectament legal i comprensible.
Crec que el problema rau en la pròpia idea de la competició i de la seva manca d'oficialitat així com de la impossibilitat de poder concretar un calendari digne per a la mateixa, ja que depèn d'altres calendaris, i de les seves vicissituds; fet que provoca que els dos equips de la primera divisió de la LFP, especialment al FCB, li costi trobar una data que els sembli adequada.
Comprenc que el FCB uns dies després es jugui un títol que els pot reportar molt més, a nivell econòmic i de prestigi, i per aquest motiu decideix reservar jugadors (aquí podia arremetre, novament contra els mitjans de comunicació que tenen diferents criteris segons qui ho faci); això no ho he criticat. De fet el Barça Amateur té un títol de la Copa Catalunya. He criticat certes actuacions a nivell més instituicional. "La dona del cèsar no sols ha d'ésser-ho sinó també semblar-ho". Així que crec que el president no hauria de tenir excusa per no ser-hi i a l'entrenador tampoc crec li fos un esforç ingent desplaçar-s'hi.
Completament d'acord. S'ha de reconeixer, que programar la Copa Catalunya en una data que el Barça pugui afirmar que la jugarà, es impossible, donat que de sortida pot arrivar al final de totes les competicions. Aquesta temporada si no vaig errat, només hi haurà tres o quatre setmanes que no jugarà dos partits per setmana, entre copa del rei, champions, mundialet i lliga. Pot ser que després l'eliminin, però s'ha de programar per endevant i clar...
Jordi Ullate
Avui el AEC Manlleu juga contra el Llagostera la segona eliminatòria de la Copa Catalunya 2011-2012 i la veritat és que encara no sé perquè ho fa, si tots sabem quin seran els quatre equips (bé, aquests any potser 5 si enxufen al Sabadell, quart equip de 2A).
Com sabeu sòc del Barça, però aquesta temporada també seguiré al Manlleu i del Prat (que va caure en la 1a eliminatòria), i en aquesta competició penso animar al Manlleu perquè tenen el mèrit de començar a jugar un 5 d'agost una copa que no sé sap quan serà la final malgrat que tots sabem qui jugarà la final.
I com dius Jordi, potser seria bo que juguessin els filials dels equips que tenen molts partits, però que comencessin a jugar la competició el 5 d'agost, com quasi tots els equips, perquè en un món on el que volem és la igualtat, podem començar a ser iguals en l'esport que segueixen milions i milions de persones.
Respecte al partit de semis i final, poca cosa a dir, no els veig veure (a St Lluís, Menorca, tots són merengues), només un apunt, els quatre equips que hi van arribar, no s'ho mereixes; cal donar una oportunitat als petits equips catalans, que cada cap de setmana lluiten per guanyar, per omplir el seu estadi i per pagar, en cara que sigui una quantitat minça, als seus jugadors.
Agnès Bartolomé
Òbviament amb un clib com el Barça i el seu calendari teòric, i en any d'Eurocopa, és molt difícil planificar un calendari però potser caldria fer aquest esforç, o, decidir que dels clubs que juguin a primera només ho puguin fer el seu equip B. Ara bé, estem posant un pedaç i no solucionant la situació.
Cal que la FCF torni a ésser una institució funcional i llavors amb l'ajut dels clubs pugui consolidar una competició amb cara i ulls.
Un dels grans problemes del FCB és que s'ha volgut, o l'han volgut, convertir en la imatge única de Catalunya i això ha fet que hagi esdevingut el club que menys ha fet per l'esport de base al nostre país (i això no nega les seves virtuts).
Em semblen raonaments molt vàlids, però oblideu una coseta "important".
Els jugadors del Barça, els internacionals, estaven seleccionats amb les seves respectives seleccions per jugar amistossos.
Eduard M.
Publica un comentari a l'entrada