Avui divendres 11 de juny de 2010 s'inugura el Mundial de Sudàfrica. El mundial de futbol, des de la seva primera realització el 1930 a l'Uruguai, ha esdevingut, el segon acte esportiu més vist del planeta, únicament superat pels Jocs Olímpics.
Durant aquesta setmana, Nelson Mandela rebé a la seva llar a tot l'equip dels Bafana Bafana vestit amb la seva samarreta amb el número quatre, la del capità dels sudafricans, com féu fa quinze anys amb el número sis dels Springboks. Si en aquella ocasió Madiba volia que es mostrés al món que l'època de l'apartheid era superada, ara és el moment de demostrar que el continent africà està plenament preparat per ésser seu d'un esdeveniment com aquest.
Sempre he sigut aficionat al futbol, des de ben petit; i tot i ésser cert que cada vegada, potser, veig menys futbol per la televisió, sempre m'ha agradat poder gaudir, si es podia en la seva integritat, de mundials, eurocopes i finals de competicions europees. Possiblement el meu primer mundial vist fou el de Mèxic de l'any vuitanta-sis, el del gol de Maradona (i el de la Mano de Dios). Els dels cinc gols del Buitre als diables vermells, el de les onades a les grades i el del gol de Negrete. Emperò, degut a la meva devoció pel futbol i la història, les imatges vistes a posteriori dels temps anteriors i les lectures fan que la història dels mundials, i per extensió la història veritable del futbol, formin part del meu patrimoni cultural heretat. Puc sentir la cridòria al Centenario de Montevideo que es fa silenci a Maracanà. La màgia de Sindelar i la injusta apagada del Wüinderteam. L'impossible Miracle de Berna enfront els Màgic Magiars. El naixement de Pelé i Brasil. El Kaiser repartint joc amb el braç en cabestrell. 0 El Matador envoltat d'una pluja de papers on per segona vegada la Taronja Mecànica no aconseguia que el Futbol Total guanyés. Corria també Tardelli i saltava Pertini. Déu es feia homa i marcava El Gol de Maradona. Veure com sí, sempre són onze contra onze i sempre guanya Alemanya. Perquè no sempre guanya qui juga millor, o qui més ho mereix; perquè la Victòria no sempre és com la de Samotràcia sense braços, sempre hi ha qui sap arribar fins la fita. Aquell penal de Baggio als núvols. I... tantes i tantes històries viscudes davant de la gespa on la pilota és la gran protagonista. La màgia del futbol s'entén percebent l'especial sensació que provoca una Copa Mundial.
Molts podran dir que és el veritable opi del poble, l'autèntica religió que mou les masses i l'autèntic déu-ídol, els diners; que són la versió moderna del panem et circenses. I tal vegada ho sigui, des de l'utilització política per netejar imatges com per desviar atencions. Però sigui com sigui és un dels events més importants a nivell mundial, de forma global.
Així que sols ens queda gaudir d'aquesta South Africa 2010 FIFA World Cup.
Durant aquesta setmana, Nelson Mandela rebé a la seva llar a tot l'equip dels Bafana Bafana vestit amb la seva samarreta amb el número quatre, la del capità dels sudafricans, com féu fa quinze anys amb el número sis dels Springboks. Si en aquella ocasió Madiba volia que es mostrés al món que l'època de l'apartheid era superada, ara és el moment de demostrar que el continent africà està plenament preparat per ésser seu d'un esdeveniment com aquest.
Sempre he sigut aficionat al futbol, des de ben petit; i tot i ésser cert que cada vegada, potser, veig menys futbol per la televisió, sempre m'ha agradat poder gaudir, si es podia en la seva integritat, de mundials, eurocopes i finals de competicions europees. Possiblement el meu primer mundial vist fou el de Mèxic de l'any vuitanta-sis, el del gol de Maradona (i el de la Mano de Dios). Els dels cinc gols del Buitre als diables vermells, el de les onades a les grades i el del gol de Negrete. Emperò, degut a la meva devoció pel futbol i la història, les imatges vistes a posteriori dels temps anteriors i les lectures fan que la història dels mundials, i per extensió la història veritable del futbol, formin part del meu patrimoni cultural heretat. Puc sentir la cridòria al Centenario de Montevideo que es fa silenci a Maracanà. La màgia de Sindelar i la injusta apagada del Wüinderteam. L'impossible Miracle de Berna enfront els Màgic Magiars. El naixement de Pelé i Brasil. El Kaiser repartint joc amb el braç en cabestrell. 0 El Matador envoltat d'una pluja de papers on per segona vegada la Taronja Mecànica no aconseguia que el Futbol Total guanyés. Corria també Tardelli i saltava Pertini. Déu es feia homa i marcava El Gol de Maradona. Veure com sí, sempre són onze contra onze i sempre guanya Alemanya. Perquè no sempre guanya qui juga millor, o qui més ho mereix; perquè la Victòria no sempre és com la de Samotràcia sense braços, sempre hi ha qui sap arribar fins la fita. Aquell penal de Baggio als núvols. I... tantes i tantes històries viscudes davant de la gespa on la pilota és la gran protagonista. La màgia del futbol s'entén percebent l'especial sensació que provoca una Copa Mundial.
Molts podran dir que és el veritable opi del poble, l'autèntica religió que mou les masses i l'autèntic déu-ídol, els diners; que són la versió moderna del panem et circenses. I tal vegada ho sigui, des de l'utilització política per netejar imatges com per desviar atencions. Però sigui com sigui és un dels events més importants a nivell mundial, de forma global.
Així que sols ens queda gaudir d'aquesta South Africa 2010 FIFA World Cup.
pàgina web de la FIFA
P.S.: m'agradava més quan el partit inaugural el jugava la selecció campiona (clar que com ara no està classficada d'ofici...)
7 comentaris:
Jo gaudiré del mundial quan el meu país hi pugui competir. Abans, no. No puc seguir un equip si no sento els colors.
Tampoc ha participat mai la meva selecció, però m'agrada gaudir de l'espectacle del futbol i del que implica un Mundial, o una Eurocopa (també Copa Amèrica i Copa Àfrica, però més difícils de seguir); per això ho segueixo.
Cadascu té la seva opinió i la respecto.
M'agrada el Mundial, també és cert que m'agradarà més quan pugui sentir els colors d'algú que em representi. Ara bé, mentrestant, el viure amb la passió sols pel joc i del gaudir de veure futbol en bona companyia.
Què guai! Si hi ha futbol la crisi s'arreglarà sola ^_^
Aquesta és la veritable utilització del"panem et circenses" per part de l'estament polític: donem-los quelcom que els distregui de les seves desgràcies. Així tal vegada, durant un cert temps no pensaran en la situació que vivim.
De fet, auguro que si Espanya no guanya, adeu-siau a ZP. La seva renovació política està vinculada a un miracle esportiu, econòmic o polític. La massa és així de simple/ximple...
Jo vull fer una reflexio , q hi ha de dolente en voler veure futbol , es voler q guanyi la Roja ( la roja pot conseguir coses q altres no conseguiexen tenimi q fer e lla formi part de nosaltres q sigui la españa de les autonomias ) pero en el fons nomes es futbol y aixi te q ser . y la verita no puc deixar de crida cuan españa marca un gol , millor q fos cat pero no es aixi . pero aixo Vamos espanya ( por mi mal q me caiga telecinco y camacho)a por chile
Pedro tens molta raó quan afirmes que la massa és (som!) així de simples/ximples.
I l'altra volta és que si Espanya guanyés durant un cert temps hi hauria una eufòria pàtria que faria que tot, potser tampoc s'arribés a veure de color de rosa, però no es veiés tan negre.
Sí, el futbol ha servit, i molt, a interessos polítics; però també els ha trencat.
Raúl, tu dius que sols és futbol; però ara és el moment de fer dues cites d'autoritat, dues màximes del futbol:
El futbol no és un assumpte de vida o mort, és quelcom molt més important (Bill Shankly).
Futbol és futbol (Vujadin Boskov).
I una més de regal:
Els italians perden les guerres com si fossin partits de futbol i els partits de futbol com si fossin guerres (Sir Winston Churchill).
I ara, contesto.
El futbol és purament passió, sentiment (quan és viscut des de la grada, a nivell llotja és business meeting point), i això fa que no sigui racional. Tot i que pot ésser-ho fins a un cert punt.
Sigui com sigui, la massa et pot dur a sentir uns colors o uns altres, i això es extensible a equips, seleccions o jugadors de qualssevol dels molts esports individuals.
Així que estimat pívot i company, em sembla perfecte que gaudeixis veient els gols de la selecció espanyola, jo simplement gaudiré del propi mundial en sí (tal vegada, algun dia podré viure amb molt més forofisme, en positiu, un mundial).
Gràcies per les vostres visites i comentaris.
Publica un comentari a l'entrada