Confesso que he fumat. Sóc un fumador que no fuma; cap a les 9:00 am, hora britànica, del 4 de juliol de 2007 vaig fumar la meva última cigarreta, Ducados, òbviament, i amb ella s'acabà la meva vessant com a fumador actiu. També cal que reconegui que tot i que de vegades encara sento un atac de "síndrome d'abstinència" i que la flaire de la marihuana em continua captivant, no tinc cap intenció de tornar a recaure en aquest vici.
Quan era fumador actiu ja em molestava, en determinats moments, com per exemple a l'hora dels àpats, l'olor del tabac. Tot i això, sempre vaig ésser, o ho vaig tractar de ser-ho, molt tolerant i respectuós amb les persones fumadores i les no fumadores. Els companys de facultat poden recordar que mai' vaig fumar quan algú era a la taula dinant; però que tampoc deixava fumar a la cuina de casa. I potser algú es planteja, per què estic fent tota aquesta diatriba? Doncs perquè cada vegada tolero menys la pudor tabàquica. Potser perquè vaig deixar l'hàbit al UK i allà la llei prohibeix fumar en qualsevol establiment i consegüentment vaig descobrir el plaer que era arribar a casa i no flairar com un cendrer. Perquè no ens enganyem, em sembla perfecte que les persones fumadores reclamin el dret de poder fumar si volen, sóc plenament a favor; però també exigeixo que es respecti el meu dret a no fumar i a no haver d'inhalar els fums del tabac, prou merda respirem cada dia! És fastigós, ja ho pensava quan jo era el fumador, però ho acceptava com un efecte col·lateral, tornar a casa fent aquesta pudor. Tota la roba exhala fortors tabàquiques i fins que no la rentes no marxa, i si la deixes a l'habitació, aquesta farà pudor el matí següent. Així mateix tot tu emets aquesta olor i la veritat, és poc agradable estirar-te al costat de la teva parella i en comptes de poder ensumar les nostres respectives olors, sentir pudor de tabac quan cap dels dos és fumador.
És per això que em semblarà perfecte quan es decideixi aprovar la nova llei que prohibirà fumar en qualsevol espai tancat. És cert que això implicaria altres conseqüències, però d'aquestes, si voleu, en podem parlar llavors.
4 comentaris:
Té alguna cosa a veure amb dissabte a la nit? Perquè tot el que narres m'hi ha fet pensar.
Jo no he estat mai fumadora i sempre he viscut envoltada de tres fumadors. Sempre m'ha molestat moltíssim arribar a casa i veure un núvol de fum pudent i no poder entrar al menjador o a l'habitació de l'ordinador de la pudor que fa.
Recordo que vaig arribar a trencar un paquet de cigarretes de mons pares -ja fa molts anys!-, amb la conseqüent esbroncada cap a mi; i ja no diguem la de vegades que m'he queixat de la pudor insuportable dels cabells i la roba just al sortir de la dutxa...
Fa uns anys la resposta era que m'aguanti i que si no m'agrada que em quedi a l'habitació. Dit i fet.
Per sort ara només hi ha un fumador a casa i es nota moltíssim!
:)
Menjar i que algú al teu costat fumi? asín de veces asín! I el fàstic que fa, també.
Podem dir que la tornada de dissabte i el despertar de diumenge ha sigut l'espurna definitiva per escriure quelcom que ja feia temps que rondava pel cap.
Cal tenir present que continuo passant, no tant com voldria, per exemple per New York i Macondo i són locals on es pot fumar i cada nit quan torno em nota la pudor incrustrada en mi.
La veritat és que cada vegada tolero menys certes olors i m'irrita la impossibilitat de fer-hi res.
Si que fa pudorota el fum. Per sort jo ja m'he fumat tot el cupo d'una vida ;P
És molt positiu poder dir que ja hem fumat tot allò que havíem de fumar (activament).
Publica un comentari a l'entrada