diumenge, de febrer 14, 2010

Correfocs de Santa Eulàlia

Com cada any, la Laia ens convida a gaudir de dos correfocs seguits en la tarda i vesprada del seu diumenge de festa major:





17.00 h Palau de la Virreina Cercavila de la XII Mosta Bestiari Festiu de Catalunya “Insectes i bitxets festius i de foc“
Recorregut: La Rambla lateral descendent, C/ Ferran, arribada a Plaça Sant Jaume cap a les 17.30 h

17.30 h Plaça Sant Jaume Arribada del cercavila de la XII Mosta Bestiari Festiu de Catalunya “Insectes i bitxets festius i de foc“.Balls i lluïments de Foc

17.30 h La Rambla de Caneletes Tabalada dels diables petits Recorregut: La Rambla lateral descendent, C/ Ferran, Pas de l’Ensenyança, arribada a Plaça Sant Miquel cap a les 18.15 h

18.30 h Plaça Sant Jaume Inici del Correfoc dels petits diables Recorregut: C/ Llibreteria (sense foc), C/ Veguer, Baixada de Santa Clara, Comptes de Barcelona, Pla de la Seu, arribada a avda. de la Catedral cap a les 19.45 h

19.30 h Plaça Sant Jaume Ballada de Sardanes amb la Cobla La Principal del Llobregat. Organitza: Agrupació Cultural Folklòrica

20.00 h Avinguda de la Catedral Correfoc Santa Eulàlia
Recorregut: Plaça Nova, C/ del Bisbe, C/ Pietat, C/ Comtes, Pla de la Seu, arribada a l’Avda. de la Catedral cap a les 20.30 h.


Cal tenir present que el dels petits diables és organitzat per la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc i compta amb la participació de totes les seves colles membres.







Abans podeu aprofitar per gaudir dels Insectes i Bitxets Festius i de Foc


Insectes i bitxets festius i de foc. Del 7 a 14 de febrer

La Llumeneta i el Llumenot de Perafort (TARRAGONÈS)

L’any 2000, construïda pel Centre de Joventut Perafort en record de les cuques de llum que, antigament, eren una distracció per al jovent del poble, s’estrenava una simpàtica cuca fera anomenada Llumeneta. Amb deu metres de llargada, la cuca, segons l’ocasió, llança aigua o llaminadures.
L’any 2006, construït per Dolors Sans, s’estrena en Llumenot, una bèstia foguera amb vint-i-quatre punts de pirotècnia entre la boca, les ales i la cua. El Llumenot, am un aspecte d’insecte més realista que la seva parella, acompanya els Diables de Perafort i la Llumeneta en les seves actuacions.

El Diabló (escarabat) de la Selva del Camp (BAIX CAMP)

El Diabló de la Selva del Camp és una recreació d’un coleòpter que ataca l’avellaner i l’alzina. La seva relació amb la vila de la Selva del Camp és doble: d’una banda, el cultiu tradicional del poble és l’avellaner i, de l’altra, el seu escut lluu una alzina.
Construïda amb fibra de vidre per Florenci Andreazini, amb tretze punts de foc, la figura va ser estrenada el 2000 en la celebració del 15è aniversari de la recuperació dels Diables de la Selva del Camp, que en són els portadors.

La Llagosta de La Llagosta (VALLÈS ORIENTAL)

La vila de la Llagosta va escollir aquesta figura d’insecte per motius evidents. Construïda pel taller Sarandaca de Granollers, la Llagosta de la Llagosta, coneguda com la Torradeta, va ser estrenada l’any 2001 tot formant trio amb els gegants Blanqueta i Josepet.
La figura, inspirada en una altra llagosta del 1985 ja desapareguda, és un gegant de 3,60 metres d’alçada portada per la Colla Gegantera de la Llagosta.

L’Estavat (escorpí) de Sant Llorenç de Morunys (SOLSONÈS)

Estavat en el parlar solsoní de la Vall de Lord és com s’anomena els escorpins. L’Estavat de Sant Llorenç de Morunys va ser construït el 1990 per l’artesà de Solsona Manel Casserras i va ser estrenat com la figura senyera del Correfoc Piteu. La figura d’escorpí, molt realista, intervé a les festes de Sant Llorenç de Morunys amb una funció clarament catàrtica per la por que la seva picada —molt dolorosa— ha deixat en la memòria dels habitants de les terres del Solsonès.

Les Libèl·lules d’Olesa de Montserrat (BAIX LLOBREGAT)

Una llegenda d’Olesa diu que en els estricadors del Llobregat hi vivia una gran serp. La secció juvenil de la UEC d’Olesa va encarregar la construcció d’una serp festiva i de foc al dissenyador Gabino Rodríguez.
Com a bèstia de riera que és, la Serp Estricadora va sempre acompanyada de dues libèl·lules que dansen al seu voltant i li obren pas en cercaviles i correfocs. Les Libèl·lules d’Olesa van néixer quan va néixer la Serp Estricadora el 1995 i tenen dos punts de foc cada una.

Nébula de Trinitat Vella (BARCELONÈS)

Barcelona és la ciutat de més llarga tradició de bestiari festiu i amb el nombre més gran de figures en forma d’animal per a les seves festes. Des del Bestiari Històric de la Ciutat, amb més de sis segles de tradició, fins tota mena de dracs de foc a la majoria de barris. La ciutat, però, de moment no té cap insecte en el seu inventari festiu. És per aquest motiu que, a l’hora de triar una bèstia barcelonina com a amfitriona de la mostra d’aquest any, es va triar en Nèbula de Trinitat Vella, la figura més jove i singular del bestiari barceloní. En Nèbula, d’un color verd característic, és un follet protector del bosc que adopta formes de la mateixa natura: braços com a branques i cos vegetal amb arrels. En un braç porta la seva consciència en forma de dimoniet, que el fa estar alerta dels atacs a la natura. En Nèbula, en forma de gegant, és un element de foc que llança pirotècnia per la boca. Va ser construït el 2008 per l’artista Dolors Sans per al barri de Trinitat Vella, i és portat per la colla Trinifoc.

La Papallona de Sant Pere de Terrassa (VALLÈS OCCIDENTAL)

La Papallona és una bestia d’aigua i d’animació, singular i diferent del que és corrent en el bestiari festiu català, per l’alçada i pels colors.
La figura consta de dues parts: un tronc i la papallona pròpiament. És portada com un gegant i llença aigua des del tronc. La figura ret homenatge a Rosa Mora, molt estimada al barri de Sant Pere de Terrassa per la seva dedicació. El seu origen el trobem el 6 de juny de 1992, a la Festa Major.

El Brumerot (borinot) de Reus (BAIX CAMP)

Construït el 2009 pel taller Ventura i Hosta de Navata utilitzant materials reciclats, el Brumerot de Reus va ser presentat per la Coordinadora de Barraques de la Festa Major de Sant Pere.
És una figura festiva que, tot recollint la simbologia del borinot —insecte sorollós, molest, incansable, que tothom es vol treure del damunt—, vol reivindicar la tasca enriquidora de les entitats de la festa i «seguir pol·linitzant la cultura popular».

Les Puces del Vendrell (BAIX PENEDÈS)

Una de les figures més impressionants i distintives del folklore de la capital del Baix Penedès és el Caramot, un immens monstre de foc de 14 metres de llargària. La veu popular diu que al lloc on es guardava el Caramot era ple de molestes puces.
Amb aquesta referència, van decidir fer construir uns elements festius nous: les Puces del Vendrell. Les Puces vendrellenques són quatre figures per a un sol portador realitzades, entre 1999 i 2000, per Dolors Sans. La seva funció a la festa és dansar al voltant del Caramot.

El Cuc de Molins de Rei (BAIX LLOBREGAT)

L’any 1994 els membres del Grup del Drac de Molins de Rei van construir un cuc com a nova bèstia de foc. El Cuc va ser estrenat en la representació de la llegenda de Sant Jordi de Molins de Rei de l’any 1995. Des d’aleshores no ha deixat de participar cada any en els correfocs de la vila i en els d’altres poblacions.
El Cuc, un cuc del pi d’aspecte terrorífic, és una bestiola construïda en fibra de vidre, alumini i roba i formada per cinc mòduls articulats que li donen un moviment realista i aterridor, a la qual cosa també contribueixen els seus ulls vermells que, de nit, s’il·luminen.

Diumenge 14 de Febrer

17 h Plaça Reial Cercavila i lluïments del bestiari «Insectes i bitxets festius i de foc»
Recorregut: Palau de la Virreina, la Rambla, Ferran, plaça de sant Jaume (actuació de cada figura).

Tornada: plaça de sant Jaume, Ferran, La Rambla, Palau de la Virreina.



2 comentaris:

Raquel ha dit...

Això dels bitxets m'ha fet molta gràcia!


Passa-t'ho molt bé!

Natxo ha dit...

Ahir ja vares poder gaudir del millor correfoc infantil.

Quina gran festa és el correfoc dels petits diables de la Laia.

P.S.: quina llàstima tenir tant poc públic després pels carrerons amb el de grans; sort que els lluïments a plaça foren més seguits.