Ara que es compleixen 30 anys de la legalització del Partido Comunista de España; seria un bon moment per a que totes i tots reflexionèssim al respecte del que ha succeit en aquesta petita part del món conegut en els últims trenta anys. Potser la primera idea que arriba a la ment és lo realment trist que haguem de celebrar aquesta efemèride; no oblidem que si es va haver de (re-)legalitzar fou degut a una dictadura aixecada contra la legalitat vigent: la II República Espanyola. I encara no hem fet tot el que caldria per restituir tot allò que tractaren de fer desaparèixer sota el jou de les armes.
No es pot demanar que tothom combregui amb la mateixa ideologia, però, sí cal adonar-se que estem caient en el parany d'una política bipartidista -sort de "l'oasi català", cada vegada menys oasi i més llacuna fangosa-. I això no afavoreix a ningú; com a mínim, no a les "persones normals". Però, qui és normal en un món anormal?
Tantes lluites realitzades -i les que en queden, que no són poques ni menyspreables, ans al contrari-; i tot per arribar, gairebé al mateix punt de partida.
Podem fer alguna cosa més que pensar, i vore com passa el temps...?
2 comentaris:
Estimat natxo,
què millor que formular aquesta última pregunta a un poeta prou especial i que ell mateix ens ho respongui.
Què més ens queda???
"GALOPAR, GALOPAR. HASTA ENTERRARLOS EN EL MAR"
salut!
Las tierras, las tierras, las tierras de España,
las grandes, las solas, desiertas llanuras.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo,
al sol y a la luna.
¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!
A corazón suenan, resuenan, resuenan
las tierras de España, en las herraduras.
Galopa, jinete del pueblo,
caballo cuatralbo,
caballo de espuma.
¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!
Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadie;
que es nadie la muerte si va en tu montura.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo,
que la tierra es tuya.
¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!
Rafel Alberti
Publica un comentari a l'entrada