Ahir les corts internacional varen decidir que Serbia NO és responsable de Genocidi del que va succeir a Bosnia-Hercegovina... només els "caps" que s'encarregaven de l'extermini.
Com a homenatge a les víctimes -de la guerra que sigui- unes paraules:
Srebrenica
Desierto;
selva resquebrajada de hedor
de fantasmas palidecidos
ante las guadañas.
Cadenas de odio,
fraguadas en la hiel regurgitada,
aislando las lágrimas putrefactas
para las moscas del adiós final.
Infernal azufre
calando en el alma
con la fe violada
en la sangre desbordada.
No puede ser obra de un igual a dios;
traición,
llamaradas de odio
a las puertas de un cementerio de vivos.
Descerrajadas las almas
acribilladas las vísceras
masacradas las esperanzas
degollados los sueños
exterminadas las miradas
asesinados los corazones.
Tumba infinita
con epitafio de vergüenza
y sangre de vida
como injusto ataúd.
Natxo Barrau Salguero
BCN 11/VII/2005
in memoriam
dimarts, de febrer 27, 2007
dissabte, de febrer 24, 2007
PÁIRC AN CHRÓCAIGH
Aquest que veieu a la foto és el Páirc an Chrócaigh -o Croke Park- de Dublin.
És la seu dels esports gaèlics; allà on des de 1920 no es poden practicar esports estrangers. I per què, això? Per què el 21 de novembre d'aquell any, mentre Dublin i Tipperary s'enfrontaven en un partit de futbol gaèlic, el brutal i sanguinari regiment britànic dels Black and Tans entrà al camp i obrí foc. L'excusa era la mort, hores abans de dotze espies britànics a mort de l'IRA. A Páirc an Chrócaigh moriren catorze persones -incloses una dona, dos nens, i el capità de Tipperary que dóna nom a una de les tribunes-.
Aquell Bloody Sunday oneja avui per tota la illa de Tara. Aquesta tarda Irlanda juga el seu segon partit a casa aquest any del Six Nations. La seva casa habitual, Lansdowne Road, és en reformes; i només Páirc an Chrócaigh -nomenat en honor de l'arquebisbe catòlic de Croke de Cashel i una de les tribunes del qual fou construida amb les restes d'edificis derruits pels tancs anglessos- pot acollir tal event. De fet, les entrades per avui, a la revenda es paguen a 2000 €.
El partit d'avui, Ireland vs England, no sols és un partit més devers aconseguir la Triple Corona; farà remoure moltes consciències, tot just quan sembla que, potser, el procès obert als Sis comtats del nord -Northern Ireland- podria continuar tirant endavant.
dilluns, de febrer 19, 2007
dilluns, de febrer 12, 2007
...de PETONS i CANIBALISME
És quelcom habitual que un fragment d'una obra d'art assalti, en el moment menys esperat, el nostre cervell; i com el funcionament d'aquest és encara un gran misteri, poc podem fer davant "l'atac" sinó deixar-nos bressar com un esquif a la mar.
Avui ha tornat a mi un fragment de la molt interessant novel·la Maya de Jostein Gaarder. És un text molt recomanable; per seure una nit fosca al nit i 'nar deixant que les paraules ens guiïn fins un univers particualr, i després els somnis jugaran amb noltros.
el fragment diu:
La parella de nuvis continuava fent-se petons àvids per damunt dels bols d’enciam i això em va tornar a fer venir al cap el canibalisme. A la cultura a la qual jo pertanyo està socialment acceptat xuclar-se i llepar-se, fins i tot en públic, encara que sigui damunt els plats de sopar. El límit del tabú no es manifesta fins a intervencions culinàries més irreversibles. Suposova que a l’antiga cultura de les Fiji devia haver estat diferent. No devia estar permès petonejar-se públicament i menys durant un àpat. En canvi, la comunitat acceptava la ingestió de les tripes d’un ésser humà mort.
i jo em pregunto:
¿podríem imaginar-nos que els petons són les mossegades, socialment acceptades, amb que ens nudrim del plaer més gran? ¿no deien els poetes que la prova més gran d’amor és morir d’amor?; llavors, ¿no seria meravellòs deixar-nos matar per ésser menjats per la nostra parella? ¿Seria per el record, inserit al nostre genoma per caníbals supervivents, el en fa mirar o enretirar els ulls quan algún es petoneja? ¿Ens agraden els petons sorollosos perquè era una forma de demostrar que teníem aliment?
què penseu?
dimecres, de febrer 07, 2007
La LAIA ens convida a la festa
El 12 de gener és la festivitat de Santa Eulàlia. I com co-patrona de la ciutat de Barcelona -de fet, fou la primera- arriben les Festes Majorts d'Hivern; les quals són pensades especialment per a les criatures, tot i que hi ha actes interessants per a tothom.
+ info:
http://www.bcn.cat/santaeulalia/
+ info:
http://www.bcn.cat/santaeulalia/
P.S.: per cert, el blog germà d'aquest ja és operatiu:
dilluns, de febrer 05, 2007
SIX NATIONS
Un dels més grans espectacles ja ha tornat!!!
El 6 nacions ha iniciat la seva singladura del 2007.
podeu seguir les dades a la pàgina oficial:
http://www.rbs6nations.com/index_6nations.htm
per veure la seva bellesa aquí us deixo -a més serveix per celebrar el retorn de Johnny Wilkinson- el drop que donà el primer mundial a una selecció europea:
http://www.youtube.com/watch?v=pQ5tHgET4N4
El 6 nacions ha iniciat la seva singladura del 2007.
podeu seguir les dades a la pàgina oficial:
http://www.rbs6nations.com/index_6nations.htm
per veure la seva bellesa aquí us deixo -a més serveix per celebrar el retorn de Johnny Wilkinson- el drop que donà el primer mundial a una selecció europea:
http://www.youtube.com/watch?v=pQ5tHgET4N4
dijous, de febrer 01, 2007
RESPECTEM GAIA
GAIA, la nostra mare és malalta.
La seva manca de salut és culpa de l'espècie humana.
¿No és encara moment de preocupar-nos per ella i de tenir cura?
CUIDEM-LA!!!
LA TERRA NO ÉS UNA HERÈNCIA DELS NOSTRES PARES; ÉS UN PRÉSTEC DELS NOSTRES FILLS.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)