3-1: El triomf del convenciment
Un Espanyol solvent, segur i concentrat va sentenciar al Barcelona en una excel·lent segona meitat
El sabor dels antics derbis va planejar de nou per l'estadi blanc-i-blau. Després de molts anys insípids, de molts partits insulsos, Espanyol i Barcelona acaben de signar un partit intens, vibrant, amb gols, ple d'ambició, sobretot, per part dels locals i amb una dosi d'incertesa fins que Rufete ha sentenciat en el temps afegit. El partit va arrencar amb la presència al camp de Tamudo (bon senyal), després que durant les hores prèvies hagués estat incubant, entre calfreds, un refredat o alguna cosa més. La cara del capità, després de l'última sessió, denotava que no estava fi i que seria dubte fins al final. Veure'l a l'alineació va alleujar i va animar als seguidors blanc-i-blaus que van tornar a confiar en l’entrega del capità. La baixa d'última hora de Deco, també va alleujar als de Valverde sabedors que el portuguès porta quatre gols en els set partits en els que s'ha enfrontat als espanyolistes. El derbi també havia de servir per comprovar l'estat anímic dels dos equips després de les respectives 'ensopegades' de l'última setmana. Mentre Valverde reclamava una victòria "perquè ja ens toca", Rijkaard apel·lava a les ganes de créixer, de millorar dels seus.Ambdós equips, doncs, es van proposar manar des del principi. Els blanc-i-blaus, amb un futbol veloç, ambiciós i amb un punt a la descarada i els blaugrana, amb aquest ritme aclaparant que li confereix el domini del temps i de la pilota. La veritat és que Kameni i Valdés van deixar molt aviat de ser espectadors per convertir-se en protagonistes actius del joc. La pilota anava d'una àrea a l'altra oferint un bon espectacle i, sobretot, un concert d'alternatives. Malgrat això, la millor ocasió més clara d'aquesta fase va arribar en un llançament de falta de Ronaldinho que va estavellar al travesser de Kameni. Malgrat la major possessió blaugrana, els blanc-i-blaus no es van sentir pressionats durant aquests minuts. Al contrari, quan la pilota arribava als peus de De la Peña, el càntabre dibuixava passades per als seus companys que s'acostaven cada vegada més a la porteria de Valdés. Sobre la mitja hora, Tamudo va recollir una pilota a la banda esquerra, va encarar a Puyol sobre la línia de fons i va centrar amb l'esquerra cap a enrere. Luis García, que va intuir la passada, es va avançar al seu marcador i va col·locar una rematada precisa a la qual no va arribar Valdés. Gol. Tan brillant com senzill. Amb aquest avantatge, l’Espanyol, no només va administrar el temps de joc fins arribar al descans, sinó que va estar a punt d'augmentar la seva renda amb una rematada de Tamudo en el 38 i una altra aproximació del capità a la qual no va arribar per centímetres Rufete. És cert, també, que el Barcelona es va acostar amb perill en els últims segons de la primera part. Kameni va haver de desbaratar amb el peu un cop de cap de Gudjohnsen i, després, es va emprar amb eficàcia davant un altre llançament de falta de Ronaldinho. Rijkaard va decidir que ja era l’hora de Saviola en detriment de Giuly només començar la segona meitat. I l'argentí li va donar la raó. Una pilota a la frontal, sense aparent perill, es va convertir en l'empat gràcies al seu driblatge i la seva manera de colpejar. El gol, malgrat això, no va acovardir als blanc-i-blaus. Al contrari. Després d'oxigenar-se uns segons, l'equip va agafar la batuta i Sergio Sánchez, que acabava d'entrar en lloc de Velasco, va posar un centre primorós que Tamudo va rematar de cap magistralment. Era el 2-1. Excel·lent premi per al seu esforç. Pandiani, que estava a punt per substituir-lo, no va poder sinó aplaudir el gol del seu company i esperar que acabés el festeig per entrar al camp. Rijkaard, per contra, es va enrabiar de tal manera que va trencar la mampara de la seva banqueta d'un cop de mà que va reflectir tota la seva impotència per una jugada que, segurament, havia advertit més d'una vegada. Precisament l’uruguaià va tenir dues ocasions extraordinàries per haver deixat sentenciat el partit. Durant la primera, la seva llarga escapada, va acabar amb una rematada que va acariciar el pal dret de Valdés i la segona, el seu cop de cap, es va estavellar al travesser després de botar a terra. Quedava un quart d'hora pel final i el partit, amb clar tint local, no acabava de sentenciar-se. Pandiani, per si quedava algun dubte, va tornar a tenir una excel·lent ocasió en el minut 89, però Valdés es va lluir. Tot just uns segons després que el quart àrbitre anunciés que s'allargava el partit cinc minuts, Luis García va posar en safata la sentència a peus de Rufete, que no va perdonar. 3-1 i sense temps per res més que per festejar cadascun dels minuts que quedaven en un partit en el qual, durant la segona meitat, els blanc-i-blaus van esborrar de Montjuïc qualsevol iniciativa blaugrana.
Fitxa tècnica
RCD Espanyol: Kameni, De la Peña (Jônatas, min.78), Luis García, Riera, Velasco (Sergio Sánchez, min.60), Rufete, Torrejón, Jarque, Moisés, Tamudo (Pandiani, min.67) i Chica.
FC Barcelona: Valdés, Belletti, Márquez, Puyol, Xavi, Gudjohnsen (Motta, min.62), Giuly (Saviola, min.46), Ronaldinho, Gio, Edmilson i Iniesta (Oleguer, min.84).
Àrbitre: Arturo Daudén Ibáñez (C.Aragonès). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Rufete (min.32), Velasco (min.45), Tamudo (min.57), Luis García (min.72), Moisés Hurtado (min.74), Pandiani (min.82), Riera (min.83), S.Sánchez (min.86). Per part del FC Barcelona, a Márquez (min.43), Puyol (min.61).
Gols: 1-0, Luis García (min.31); 1-1. Saviola (min.59); 2-1, Tamudo, (min.65); 3-1, Rufete (min.91)
Incidències: 31.450 espectadors
