ODERINT DUM METUANT. DA MIHI ANIMAS, CAETERA TOLLIS. UBI BENE, IBI PATRIA. SÓC MÉS LLUNY QUE ESTIMAR-TE. QUAN ELS CUCS FARAN UN SOPAR FRED AMB EL MEU COS TROBARAN UN REGUST DE TU.
dissabte, de desembre 30, 2006
...en estas fechas...
José Alfredo Jiménez
Acaba de una vez de un solo golpe
Por qué quieres matarme poco a poco?
Si va a llegar el día que me abandones
Prefiero corazón que sea ésta noche.
Diciembre me gustó pa' que te vayas
Que sea tu cruel adiós mi navidad
No quiero comenzar el año nuevo
Con éste mísmo amor que me hace tanto mal.
Y ya después que pasen muchas cosas
Que estés arrepentida, que tengas mucho miedo.
Vas a saber que aquello que dejaste
Fue lo que más quisiste pero ya ho hay remedio.
divendres, de desembre 08, 2006
ON VÀREM PERDRE NAUSÍCAA?
Desitjo que en veiem aquella nit.
dimecres, de desembre 06, 2006
EDDIE RULES
Aquesta crònica és dedicada a Miguel Ángel Muñoz -gran amic i germà no de sang-, qui, desgraciadament, s'hagué de perdre el concert.
Cap a les 18h la gent ens 'nàvem trobant al bar: les primeres birres, omplir la bota de vi -amb bona selecció per una nit molt especial- agafar totes les coses indeispensables. Unes bones cançons al bar; i pugem el volum de les furgos i cap al StJordi.
Tranquil Luichi, que no explicarem que fores al darrera d'una furgo ajudant a un "impedido" mig en boles.
Accedim al Sant Jordi -que era com es veié després Sold Out- coneixent a la cua a uns genereosos galegos. 7€ per una birra i 10 per una de "gran". Els paios que pul·lulaven per la pista el veien a 4. Lladres!!!
El primer fou la descàrrega de Laureen Harris. Què dir? què està molt bona! i la música; rock dur de nova fornada. És el moment per escoltar-la i començar a liar-la amb els colegues. Acabaríem éssent uns 13.
Es tornen a encendre els llums i aprofites per seguir bebent i fumant i veure alguns colegues que també són per el StJordi.
Trivium. Tot i no tenir una bona sonorització -el greu problema del Palau- deixaren un so que recordava a l'època bona dels Metallica. Fou una bona descàrrega per preparar-nos per els més grans.
Tot just s'encenen les llums cal cercar lloc ben a prop de les primeres files, perquè amb l'ariet obrir-nos pas quan acabi de sonar el mític Doctor Doctor i s'apaguin els llums...
IRON MAIDEN presentant A MATTER OF LIFE AND DEATH
quan s'és la millor banda a l'univers només cal sortir a l'escenari i es demostra sol!
Una rera l'altra foren sonant les deu peces de l'últim disc. I si AMOLAD sona molt bé en estudi en directe fou una autèntica descàrrega de bon metal. Les cançons es supereaven a sí mateixes, i no podies deixar de percebre com la banda es sentia bé a l'escenari.
Podríem destacar These Colours Don't Run, The Pilgrim, The Longest Day, The Reincarnation of Benjamin Breeg, For the Greater Good of God, The Legacy.
This is A Matter of Life and Death. Thank You... i sonà Fear of The Dark -i la bogeria fou absoluta-, Iron Maiden amb l'aparició de l'Eddie a dalt d'un tanc. I per tancar: Two Minutes to Midnight, The Evil taht Men Do i Hallowed Be Thy Name.
La banda tornà a demostrar que és la més gran; els seus rostres de satisfgacció eren absoluts! i prometeren tornar amb la segona part del History of Maiden -tot i que digueren 2008; Bruce digué del Piece of Mind fins a Seventh Son of a Seventh Son, però no era del Powerslave fins al No Prayer for the Dying?-.
Destacar que Steve continua éssent l'autèntica locomotora de Madien, és brutal el que pot fer aquet ¿home?; Bruce tenia la veu impressionant; Jannick continua perseguint la seva guitarra; Dave en la seva línia molt particular -gaudint molt mb el públic-; i Adrian fins i tot somreia i animava el públic!
Sols un comentari més; el pogo fou terrible, el més dur dels concerts que he viscut de Maiden. La penya esava desfassadíssima.
UP THE IRONS!!!
P.S.: oé oé oé oé IRON MAIDEN mejor que Judas Priest!!!
P.S.2: tinguerem l'ocasió de vore el meu admirat Rod Smallwood; de gran vull ésser com tu!!!