A furore Normannorum libera nos Domine
Diuen que després del saqueig del monestir de Sant Cubert a Lindisfarne el 793 dC aquesta lletania esdevingué clam de la població a les illes britàniques i irlandeses (les Oileáin Iarthair Eorpa). Més enllà de plantejar-nos si aquesta apòcrifa cita hauria d’ésser furore o furare , avui en dia allò que ens hauria de fer-nos cercar la millor protecció com si haguéssim de fer front als (suposats) berserkers, són aquells que es creuen posseïdors de la veritat absoluta com a heralds divins.
Hi ha persones que s’arroguen de la realitat des de la seva pròpia interpretació i pretenen que tothom combregui amb la seva pseudologia fantàstica. El problema social d’aquest fet es produeix quan aquests éssers esdevenen lul·lianes Na Renards. Aquestes bèsties no admeten ni toleren ni la crítica ni el diàleg, sols entenen el posicionament marcial en el seu dogma; ergo, si et trobes situat en la discordànça se t’hauria d’aplicar, des de llur òptica, la mort a la intel·lectualitat traïdora.
Per aquest motiu, només queda un posicionament objectivament acceptable: si no hi ha justícia per al poble, no que no n’hi hagi pel govern. No hem d’obviar que You can fool all the people some of the time, and some of the people all the time, but you cannot fool all the people all the time. Per això, o ens mantenim ferms en la nostra resistència o al final ens trobarem que Als sie mich holten, / gab es keinen mehr, der protestieren konnte.
Alliberem-nos, companys, de les mentides d’aquells que no saben governar la nau.
Barcelona a 30/V/2018
