Ahir es va
procedir a la votació de la
qüestió de confiança a
la junta de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de
Barcelona. El resultat fou clar: la junta no assolí la confiança
necessària per mantenir-se al front de l'entitat. Les conseqüències?
El temps ens ho dirà.
La vetllada d'ahir fou una situació extraordinàriament tensa i poc
agradable. A les prèvies es notava el neguit per tot allò que
comportava la situació: haver-se vist obligats, una sèries de
colles, a demanar a aquesta qüestió de confiança degut a la
derrota que prenia la direcció de l'entitat. La tensió quasi de
faccions, fomentada des de la segregació que fomentava el “amb mi
o contra mi” de la junta (només cal tenir present l'esbiaixada i
tergiversadora convocatòria per a l'assemblea, es podia, com diu el
tòpic, tallar amb ganivet.
Fou
la d'ahir una assemblea poc reeixida. Al final fórem un 63% de les
colles membres les que assistírem a l'assemblea, de fet, i veient
els resultats de la votació, les dades són, pràcticament, les
mateixes de les de l'última jornada electoral (inici de la greu
malaltia de la nostra estimada entitat). M'agradaria saber què en
dirien al respecte els analistes si
això fos de rellevància mundial.
A més a més, crec que, ¿potser per la por a perdre o perquè
tothom per una vegada prenia consciència de la greu situació?, les
intervencions foren de poca volada; com si es volgués convertir el
tràngol en un repte a primera sang i no a mort. I com deia una
samarreta ahir, allò era un assumpte de vida o mort. Tot i que hi ha
qui també creu que no era si més no la crònica d'una mort
anunciada.
Jo crec que les raons dels promotors de la qüestió de confiança
es podrien resumir en (tot i que l'exposició no acabà de
palesar-ho):
La manca democràtica que aquesta junta ha suposat per l'entitat, ja
que s'han pres decisions, fossin positives o negatives, sense el
coneixement ni el consentiment de l'assemblea.
Una posició de manca de respecte de la junta vers els representats
de les colles, dins i fora de les assemblees, pel fet d'ésser
oposició.
Haver amagat informació a l'assemblea i haver-la donada només quan
certs socis han demanat explicacions.
Haver donat informacions contradictòries en diferents assemblees i
acusar de mentir qui assenyalava aquesta situació.
Una gestió inadequada dels assumptes interns.
Una organització nefasta de certs esdeveniments d'importància.
La generació i propagació de rumors, infundats, generadors de
violència i mala maror en el si de l'entitat.
Front això, la junta replicà amb el seu discurs que hem viscut
durant dos anys: tergiversació maniquea i victimisme arribant al
paroxisme al afirmar la presidenta que si no eren benvolguts ells
agafaven el seu programa i se'l guardaven a la bossa i prou. Quin
programa? Aquell que presentaren dient “Nosaltres ens presentem
perquè no volem que el Natxo torni a ésser president”? Que ningú
oblidi aquella nit perquè fou l'inici de molts dels mals actuals.
Simptomàtic d'aquesta manera de fer, i ja tornant a la nit d'ahir,
fou l'encesa intervenció des de la junta en les rèpliques i
contrarèpliques, que ells mateixos hagueren de frenar-se. Res de nou
en la conjuntura de l'Infern en els últims mesos. De la mala gestió
també podria ésser exemple la poca claredat amb certs aspectes del
funcionament de la jornada d'ahir, tot i considerant les dificultats
degudes a la manca de legislació específica no es podien tenir
dubtes respecte quòrums, cens, votació, recompte. I, novament, ens
assabentem, quan no toca, de dades referents a la gestió de
l'entitat. Els números no s'havien de presentar ahir, tot i que
serviren per escoltar el primer comentari positiu vers la junta
anterior.
A l'altra mà trobaríem les, des de la meva humil opinió,
intervencions reeixides d'en Jaume Quiles, d'en Jordi Ullate i el
representant de Diabòlica.
No puc obviar que, novament, es carregaren les tintes vers dos
ex-presidents, el Sr. Ullate i un servidor, com si fóssim dues
encarnacions malignes amb l'únic desig de fer mal a aquesta entitat.
Tot i que, òbviament, no mereixerien cap comentari, aquestes
estultes opinions, a més de falses, han generat una ferida molt gran
a Coordinadora.
Sigui
com vulgui, al final s'arribà a la votació i, com he dit
prèviament, els resultats foren pràcticament els mateixos de la
nefasta jornada electoral de la vigília de Sant Josep de l'any 2010.
A la pregunta, òbviament, i seguint l'estil de la junta,
incorrectament redactada, Dónes
la teva confiança a l'actual junta de la Coordinadora de Colles de
Diables i Bestiari de Foc de Barcelona?
(ara parlo de memòria, quan aconsegueixi les dades oficials les
ajustarem) 22 sí, 13 no, 6 blancs/nuls sobre 41 colles acreditades,
generant-se 24 abstencions. Això significa que la junta no té la
confiança de l'assemblea ja que necessitava una majoria absoluta
respecte el cens, és a dir, 33 vots “sí”.
Fins aquí hauria d'haver arribat la vetllada. S'aixeca acta,
s'acorda que l'actual junta presentarà els números, que pertoca
fer-ho entre gener i febrer, habitualment es feia al febrer però amb
l'extraordinària sembla que no es podia fer l'ordinària, i es
convocaran eleccions. Però no fou així. Això que havia de succeir
sí succeí; emperò, un reguitzell (cinc?) de colles decidiren,
millor dit, ja portaven decidit, abandonar la Coordinadora perquè
creuen que es no no es veuen defensats ni ells ni els seus interessos
dins de l'entitat. Crec que això no tocava ahir, i que calia esperar
fins la propera reunió. A aquestes colles (pioneres de les que les
seguiran?) se les podria acusar que elles sí han marxat quan les
decisions no els han agradat, quelcom que alguns han esgrimit més
d'una vegada envers aquells que manifestaven oposició respecte les
decisions de la junta. Òbviament, cadascú és lliure de fer allò
que cregui més convenient. Ara bé, també cal dir totes les
veritats, com per exemple que, i és sabut que certes colles de
Barcelona fa temps que somniaven fer una Coordinadora de colles només
de la ciutat de Barcelona, aquest projecte s'estava, com a mínim
gestant i ja s'havien fet contactes, fa força mesos, per tenir un
primer president “de prestigi”. Així que potser alguns que
semblava que haurien de plorar la derrota d'ahir ja estan celebrant
una possible victòria.
Els temps presents i futurs per a la Coordinadora de Colles de
Diables i Bestiari de Foc de Barcelona no són gens afalagadors. Són
i seran molts durs; però estic plenament convençut que hi ha moltes
persones, en nom de moltes colles, que lluitaran per dur aquesta nau
a bon port, o si més no, al millor port possible. Encara estem
immersos a la tempesta que ha provocat la mala i inconscient gestió
de l'entitat, espero, emperò, que ara voldrem bogar tots plegats per
trobar un bon rumb cap a la destinació somniada.
P.S.:
Voldria fer un aclariment personal: El meu comentari respecte a
resposta que vaig dir que el company Jan Ribalaiga encara no m'havia
donat (referent a la formació de candidatures de les passades
eleccions) fou, crec segons la conversa ulterior, erroni. Vaig fer
referència a una altra persona. Et demano Jan, novament, disculpes.
Errare humanum est.
P.S.II: Per si algú vol saber-ho les colles que abandonaren ahir la
Coordinadora foren (si no em descuido ningú): Barri Gòtic, Kinta
Forca (amb el mateix escrit?), Poble Sec (amb dos càrrecs, inclòs
Presidència a l'entitat), Tarascaires i Guspires de Sants (amb dos,
ara mateix, càrrecs a la junta).
Corol·lari:
Espero i desitjo poder seguir lluitant per un millor món de la
cultura del foc a Barcelona com a representant de Diables de Les
Corts, la colla a la que pertanyo. Continuarem cremant petit qui
peti. Sempre lluitant fins a la victòria.
