Sí, el RCD Espanyol
tenim un complex aspirina®
i el diumenge passat fórem incapaços, en una ocasió modèlica per
fer-ho, de desfer-nos-en.
A
la matinal del diumenge ens enfrontàvem al cuer, contra qui ja
havíem perdut a la primera volta, algun resultat del dia previ ens
havia afavorit, el Barça havia perdut (resultat que no ens afavoria)
i la lògica feia preveure un resultat que, combinat amb una
hipotètica victòria nostra, ens faria passar la setmana en quarta
posició, hauríem dormit en Champions.
Després
de la decepció copera, l'aficionat perico, veient la situació a la
classificació en lliga s'ha il·lusionat amb la possibilitat de
tornar a jugar a Europa l'any vinent. És ben coneguda la muntanya
russa de sensacions que és el cor perico en funció de pocs
resultats seguits i combinats. Però sembla que estem aprenent de
certes errades, i per això tenim molt viu, i per la proximitat en el
temps, de grans desil·lusions passades. Tot i això, el diumenge era
el dia perfecte per des-fer-nos de fantasmes del passat, era
l'oportunitat de donar-nos una injecció de moral i aconseguir posar
certa distància amb els perseguidors. Haver superat el partit i
desempallegar-nos dels fantasmes era demostrar-nos com a equip, com a
conjunt, que tenim dret a somniar i que el passat és aquella lliçó
d'història que ens ensenya què no fer.
Malauradament
no fou així. L'equip no fou capaç d'ésser ell mateix, exceptuant
quasi la mitja hora que envolta el descans, on amb certes guspires
d'ell mateix trenà algunes jugades amb el seu estil i que si una
sola de les clares oportunitats hagués entrat avui escriure, sens
cap mena de dubte respecte la importància de no adormir-se en el
llorers de l'autocomplaença.
I
per què? La fàcil explicació futbolística es redueix a que
nosaltres no la ficàrem i el Zaragoza ens clavà dos. Però més
enllà de la perogrullada
caldria saber si hi ha alguna possible explicació per la desfeta.
Segur! Més enllà de la broma fàcil que trigàrem a treure'ns la
son de les orelles, l'explicació rau en les nostres virtuts, que són
espases de doble tall de forma conjunta amb els nostres mals
endèmics: la joventut implica inexperiència i a pilota aturada som
una calamitat.
La
situació de diumenge calia saber afrontar-la amb certa mà dreta,
però la inexperiència, manca lògica en molts dels nostres
jugadors, pot tenallar-te i saber reaccionar. No oblidem que fou el
mateix que ens succeí davant el Mirandés. Podríem afirmar que un
grup tan jove, com si fos un únic organisme, encara ha d'aprendre a
gestionar les situacions d'estrès (un altre concepte científic
degradat). A més a més, quan semblava que s'agafaven les regnes de
la situació, arribà el cop; i això encara féu més mal. I per més
inri,
vàrem perdre el control del centre del camp i quasi es convertí
l'equip en un pollastre sense cap tot cor on les parts lluitaven
cadascuna per separat.
Així
que sí, crec que la inexperiència és la nostra enemiga més ferma,
però com no hi ha més remei que fer via, el propi camí ens aportà
les vivències que ens han d'enfortir: allò que no ens mata ens fa
més forts. Així que ara cal saber (aprendre?) a gestionar la
situació i oblidar què podríem assolir el dissabte i simplement
tornar a pensar a partit a partit.
No
puc arribar a creure que els jugadors no sortissin motivats,
possiblement l'excés de motivació els deixà, degut a la por a
perdre, garratibats.
Només
ens resta una opció: treball, treball, treball; esforç, esforç,
esforç. Tots units hem de continuar tirant del carro d'aquest equip,
tenim dret a somniar i quelcom encara més important: a fer realitat
els nostres somnis.
P.S.:
Si algú té intenció de relacionar el títol de l'entrada amb la
final de la UEFA del 88 li recordo les paraules de l'antiheroi de
Rostand:
CAVALLER
Teniu el nas gran!
CYRANO
Es diu "gros".
CAVALLER
Eh?
CYRANO
Res més? Oh, no! És massa curt, minyó!
Se'n podrien dir de coses amb matís vexador
i amb tons tan variats! Preneu-ne algun exemple:
Agressiu: Jo senyor, si tingués aquest temple
manaria a l'instant que algú me l'amputés.
Amical: No suqueu al got el vostre excés?
Per a beure us aconsello que useu un tub d'assaig.
Descriptiu: És un roc? És un pic? És un faig?
Què dic un faig?No,no, que és tota una muntanya!
Tafaner: No serveix per res aquesta llarga banya?
Potser per escometre o bé de cornucòpia?
Divertit: Vós teniu una forma ben pròpia
d'estimar els ocellets! Observo plomissol
al pal de galliner on reposen del vol.
Truculent: Oi senyor, que quan traieu el fum
pel vapor del tabac que us surt d'aquest tendrum
hi ha algú que crida "foc!" amb tanta fumarada?
Previsor: Vigileu! Per ell arrossegada
amb aquest pes, la testa us pot caure al trespol.
Tendre: Si no hi planteu un petit para-sol,
tinc por que no se us torni tan vermell com un rave.
Pedant: Només la bèstia que Plaute batejava
amb el nom d'hipocampalefantocamell
duia sota el front tanta carn amb farcell.
Enfàtic: I cap vent no pot, nas magistral,
constipar-te sencer, llevat d'un fort mestral.
Dramàtic: És com el Mar Roig sempre que sagna.
Sorprès: Pel perfumista fóra un anunci magne.
Líric: Sou un tritó o una clàssica cita?
Càndid: El monument, a quina hora es visita?
Respectuós: Saludo amb una barretada:
d'això se'n diu, senyor, tenir casa parada.
Pagès: Poc que és un nas, això d'aquí davant!
Potser és un melonet. Potser és un nap gegant.
Militar: L'objectiu de la cavalleria.
Pragmàtic: No voleu rifar-lo a la loteria?
Probablement, senyor, serà el premi més gros.
En fi, plagiem Príam en un sanglot conmós:
contempleu aquest nas que als trets del seu senyor
privava d'harmonia; n'és roig, el traïdor.
Tot això, més o menys, hauríeu d'haver dit
si sabéssiu de lletra, si fóssiu instruït.
Però d'instrucció no en teniu, ho heu d'admetre,
lamentable persona, i pel que fa a la lletra
només teniu les tres de la paraula "ruc".
